Sant Josep de Calassanç, prevere

Sant Josep de Calassanç, prevere

En Josep neix el 1557 a Peralta de la Sal, de la diòcesi d’Urgell. És el segon de set germans del matrimoni format per Pere i Maria Gaston. Fa estudis superiors a Lleida, València i Alcalá de Henares. Per tal de rebre una canongia, el 1592 s’estableix a Roma. Lluny dels palaus, s’adona de la misèria en què viuen els infants del barri del Trastevere, i obrirà la primera escola gratuïta per a nens pobres. El volen seguir els Pobres Clergues de la Mare de Déu de les Escoles Pies (‘escolapis’).

1. Sant Lluís IX, rei de França. Tant en temps de pau com durant la guerra per a la defensa dels cristians, es va distingir per la seva fe activa, la seva justícia al govern, l'amor als pobres i la paciència en les situacions adverses. Va tenir onze fills en el seu matrimoni, els quals va educar d'una manera immillorable i piadosa. Va gastar els seus béns, forces i vida en l'adoració de la Creu, la Corona i el sepulcre del Senyor, fins que, contagiat de pesta, va morir al campament de Tunísia, a la costa de l’Àfrica del Nord (1270).
2. Sant Josep de Calassanç, prevere. Va posar en marxa escoles populars per instruir nens i adolescents en l'amor i la saviesa de l'Evangeli, i va fundar a Roma l’orde de Clergues Regulars Pobres de la Mare de Déu de les Escoles Pies (1648).
3. Sant Genesi, màrtir. Encara catecumen i exercint l'ofici d’escrivent, en negar-se a actuar contra els cristians va buscar la salvació en la fugida, però, detingut pels soldats, va ser batejat amb la seva pròpia sang. A Arle, de la Provença (303).
4. Sant Geronci, bisbe. Segons la tradició, va morir a la presó. A Itàlica, prop d’Hispalis, a la província hispànica de la Bètica (s. IV).
5. Sant Sever, abat del monestir que ell mateix va fundar en aquesta ciutat. A Agde, a la Gàl·lia Narbonesa (s. V).
6. Sant Menes, bisbe. Ordenat pel papa sant Agapit, va restablir la comunió temporalment trencada amb el papa Vigili i va dedicar la gran església, construïda per l'emperador Justinià, en honor a la Divina Saviesa. A Constantinoble (552).
7. Sant Aredi, abat. Va compondre una Regla plena de saviesa per al cenobi que havia fundat, extreta dels escrits de diferents autors de vida monàstica. A Attane, al territori de Llemotges, Aquitània (591).
8. Sant Gregori, abat. Encara adolescent, va seguir fidelment sant Bonifaci quan intentava la conversió de Hesse i Turíngia. Posteriorment, i per ordre del mateix, va dirigir com a abat el monestir de Sant Martí i va governar l'església d’Utrecht. A Utrecht, Gueldre, Austràsia (775).
9. Mort de sant Tomàs Cantelupe, bisbe d’Hereford, a Anglaterra. Cèlebre pels seus coneixements, es va mostrar sever amb si mateix, però excepcionalment esplèndid envers els pobres. A Montefiascone, de la Toscana (1282).
10. Beats màrtirs Miquel Carvalho, de la Companyia de Jesús; Pere Vàzquez, de l’orde dels Predicadors; Lluís Sotelo i Lluís Sasanda, preveres, i Lluís Baba, religiós de l’orde dels Germans Menors. Van ser cremats vius a causa de la seva fe en Crist. A Shimabara, Japó (1624).
11. Beat Pau Joan Charles, prevere i màrtir. Era prior a l’orde Cistercenc. Enmig del furor de la Revolució Francesa va ser conduït pels perseguidors, pel fet de ser sacerdot, des del monestir de Sept-Fonts a la presó naval, on va morir consumit per la fam i la malaltia. En un vell navili ancorat davant de la costa de Rochefort, França (1794).
12. Beata Maria del Trànsit de Jesús Sagramentat Cabanillas, verge. Es va dedicar amb afany a la formació cristiana de la infància pobra i abandonada. Va fundar en aquest país l'institut de les Germanes Missioneres del Tercer Orde de Sant Francesc. A Còrdova, ciutat de la República Argentina (1885).
13. Beat Lluís Urbà Lanaspa, prevere de l’orde dels Predicadors i màrtir. Va dur a terme una gloriosa prova per Crist. A València (1936).