Fill de Lluís VIII de França i de Blanca de Castella, Lluís IX amb només 12 anys accedí al tron de França, tenint a sa mare de regent i de bona educadora cristiana. Es casà amb Margarida de Provença i es preocupà de l’educació dels seus onze fills. I, sense descuidar la penitència i la pregària, s’esforçà per posar pau i mirar pel bé dels seus súbdits. Emprengué expedicions per alliberar el sepulcre de Crist i morí de disenteria davant els murs de Tunis el 25 d’agost de 1270. Canonitzat pel papa Bonifaci VIII el 1297.

També celebrem la festa de sant Josep de Calassanç, prevere

Josep (1556-1648) nasqué a Peralta de la Sal, diòcesi d’Urgell. Estudià a Lleida, València i Alcalà; fou visitador canònic de Montserrat i vicari general d’Urgell. Més endavant al barri romà del Trastevere es va dedicar a l’ensenyament d’infants pobres, i fundà per a ells una Congregació (Les «Escoles Pies»): «A Roma he trobat la millor manera de servir Jesucrist en l’ajuda d’aquestes pobres criatures. I no la deixaré per res del món» (Consells al final de la vida). Canonitzat el 1766.

1. Sant Genesi, màrtir. Encara catecumen i exercint l’ofici d’escrivent, en negar-se a actuar contra els cristians va buscar la salvació en la fugida, però, detingut pels soldats, va ser batejat amb la seva pròpia sang. A Arle, de la Provença (303).
2. Sant Geronci, bisbe. Segons la tradició, va morir a la presó. A Itàlica, prop d’Hispalis, a la província hispànica de la Bètica (s. IV).
3. Sant Sever, abat del monestir que ell mateix va fundar en aquesta ciutat. A Agde, a la Gàl·lia Narbonesa (s. V).
4. Sant Menes, bisbe. Ordenat pel papa sant Agapit, va restablir la comunió temporalment trencada amb el papa Vigili i va dedicar la gran església, construïda per l’emperador Justinià, en honor a la Divina Saviesa. A Constantinoble (552).
5. Sant Aredi, abat. Va compondre una Regla plena de saviesa per al cenobi que havia fundat, extreta dels escrits de diferents autors de vida monàstica. A Attane, al territori de Llemotges, Aquitània (591).
6. Sant Gregori, abat. Encara adolescent, va seguir fidelment sant Bonifaci quan intentava la conversió de Hesse i Turíngia. Posteriorment, i per ordre del mateix, va dirigir com a abat el monestir de Sant Martí i va governar l’església d’Utrecht. A Utrecht, Gueldre, Austràsia (775).
7. Mort de sant Tomàs Cantelupe, bisbe d’Hereford, a Anglaterra. Cèlebre pels seus coneixements, es va mostrar sever amb si mateix, però excepcionalment esplèndid envers els pobres. A Montefiascone, de la Toscana (1282).
8. Beats màrtirs Miquel Carvalho, de la Companyia de Jesús; Pere Vàzquez, de l’orde dels Predicadors; Lluís Sotelo i Lluís Sasanda, preveres, i Lluís Baba, religiós de l’orde dels Germans Menors. Van ser cremats vius a causa de la seva fe en Crist. A Shimabara, Japó (1624).
9. Beat Pau Joan Charles, prevere i màrtir. Era prior a l’orde Cistercenc. Enmig del furor de la Revolució Francesa va ser conduït pels perseguidors, pel fet de ser sacerdot, des del monestir de Sept-Fonts a la presó naval, on va morir consumit per la fam i la malaltia. En un vell navili ancorat davant de la costa de Rochefort, França (1794).
10. Beata Maria del Trànsit de Jesús Sagramentat Cabanillas, verge. Es va dedicar amb afany a la formació cristiana de la infància pobra i abandonada. Va fundar en aquest país l’institut de les Germanes Missioneres del Tercer Orde de Sant Francesc. A Còrdova, ciutat de la República Argentina (1885).
11. Beat Lluís Urbà Lanaspa, prevere de l’orde dels Predicadors i màrtir. Va dur a terme una gloriosa prova per Crist. A València (1936).

• Altres: advocacions marianes, commemoracions de congregacions religioses, sants i beats (tradició, costumari…).
• Carmelites (O. Carm.) i Carmelites Descalços (OCD): Beata Maria de Jesús Crucificat (Maria) Baouardy, verge (1878). El Martirologi el situa l’endemà: 26 d’agost.
• Redemptoristes: Beat Dominick Metodius Trčka, màrtir (1959).

Salesianes (FMA) i Salesians (SDB): Beata Maria Troncatti, verge (1969).

Les pluges d’agost duen la tardor.