Sant Marc, evangelista
Sant Marc, evangelista
Una antiga tradició cristiana el considera l'autor del segon evangeli, el cosí de Bernabé, i intèrpret de Pere, el qual l'anomena «fill meu» (1Pe 5,13): «Ningú no ignora que d'entre totes les Escriptures, àdhuc el Nou Testament, els Evangelis destaquen amb raó pel fet d'ésser el testimoniatge principal entorn de la vida i de la doctrina del Verb Encarnat, Salvador nostre» (Dei Verbum 18).
- Festa de Sant Marc, evangelista. Primer va seguir a sant Pau, a Jerusalem, en la feina apostòlica, i més endavant va seguir els passos de sant Pere, que l’anomena el seu fill. Es diu que el seu evangeli va recollir la catequesi de Pere als romans i que va ser el que va instituir l’Església d’Alexandria (s. I).
- Commemoració de sant Anian, bisbe d’Alexandria, Egipte. Tal com explica Eusebi, des del vuitè any de Neró va ser el primer successor de sant Marc en l’episcopat d’aquesta ciutat, que va governar durant vint-i-dos anys, i va ser un home de Déu i admirable en el seu comportament (~ 67).
- Sants Pasícrates i Valenci, màrtirs. Per confessar Crist com a únic Déu, van sotmetre decidits els seus colls a l’espasa. A Dorostorum, Mèsia (ara Romania) (~ 302).
- Sant Febadi, bisbe. Va escriure un llibre contra els arrians i va protegir el seu ramat de l’heretgia. A Agen, Aquitània (~ 393).
- Sant Esteve, bisbe i màrtir. Va patir per part dels heretges que rebutjaven el Concili de Calcedònia, i en temps de l’emperador Zenó va morir en ser llançat al riu Orontes. A Antioquia, Síria (479).
- Sant Clarenci, bisbe. A Viena, Burgúndia (s. VII).
- Sant Ermini, abat i bisbe. Va succeir a sant Ursmar i es va distingir per la seva vida de pregària i pel seu esperit de profecia. A Lobbes, de Brabant, Austràsia (737).
- Santa Franca, abadessa. Va ingressar en l’orde Cistercenc i passava les nits en pregària davant Déu. A la regió de Piacenza, a l’Emília (1218).
- Beat Bonifaci Valperga, bisbe, insigne per la seva caritat i la seva humilitat. A Aosta, als Alps de Graies (1243).
- Beats Robert Anderton i Guillem Marsden, preveres i màrtirs. Durant la persecució sota el regnat d’Elisabet I van ser condemnats a la pena capital per ser sacerdots i per haver desembarcat, a causa d’un naufragi, a Anglaterra. Van acceptar el martiri amb ànim serè i decidit. A l’illa de Wight, Anglaterra (1586).
- Sant Pere de Betancur, religiós del Tercer Orde de Sant Francesc. Sota el patrocini de la Mare de Déu de Betlem, es va lliurar exemplarment a cuidar orfes, captaires, malalts, joves abandonats sense formació, pelegrins i també condemnats a treballs forçats. A Antigua, prop de Guatemala, a Amèrica Central (1667).
- Beat Joan Piamarta, prevere. Enmig de greus dificultats, va iniciar l’institut dels Petits Artesans de Brescia en una colònia agrícola propera, on donava formació religiosa als joves, així com un ofici, per a la qual cosa va fundar també la Congregació de les Societats de la Sagrada Família de Natzaret. Al petit poble de Remedello Sopra, a la regió de Brescia, Itàlia.







