Santoral

25 d'abril

Sant Marc, evangelista

P“Per Sant Marc, el berenar d’hora i el sopar tard”: les hores de sol s’allarguen més.
Dita popular

Sant Marc, evangelista

Una antiga tradició cristiana el considera l'autor del segon evangeli, el cosí de Bernabé, i intèrpret de Pere, el qual l'anomena «fill meu» (1Pe 5,13): «Ningú no ignora que d'entre totes les Escriptures, àdhuc el Nou Testament, els Evangelis destaquen amb raó pel fet d'ésser el testimoniatge principal entorn de la vida i de la doctrina del Verb Encarnat, Salvador nostre» (Dei Verbum 18).

  1. Festa de Sant Marc, evangelista. Primer va seguir a sant Pau, a Jerusalem, en la feina apostòlica, i més endavant va seguir els passos de sant Pere, que l’anomena el seu fill. Es diu que el seu evangeli va recollir la catequesi de Pere als romans i que va ser el que va instituir l’Església d’Alexandria (s. I).
  2. Commemoració de sant Anian, bisbe d’Alexandria, Egipte. Tal com explica Eusebi, des del vuitè any de Neró va ser el primer successor de sant Marc en l’episcopat d’aquesta ciutat, que va governar durant vint-i-dos anys, i va ser un home de Déu i admirable en el seu comportament (~ 67).
  3. Sants Pasícrates i Valenci, màrtirs. Per confessar Crist com a únic Déu, van sotmetre decidits els seus colls a l’espasa. A Dorostorum, Mèsia (ara Romania) (~ 302).
  4. Sant Febadi, bisbe. Va escriure un llibre contra els arrians i va protegir el seu ramat de l’heretgia. A Agen, Aquitània (~ 393).
  5. Sant Esteve, bisbe i màrtir. Va patir per part dels heretges que rebutjaven el Concili de Calcedònia, i en temps de l’emperador Zenó va morir en ser llançat al riu Orontes. A Antioquia, Síria (479).
  6. Sant Clarenci, bisbe. A Viena, Burgúndia (s. VII).
  7. Sant Ermini, abat i bisbe. Va succeir a sant Ursmar i es va distingir per la seva vida de pregària i pel seu esperit de profecia. A Lobbes, de Brabant, Austràsia (737).
  8. Santa Franca, abadessa. Va ingressar en l’orde Cistercenc i passava les nits en pregària davant Déu. A la regió de Piacenza, a l’Emília (1218).
  9. Beat Bonifaci Valperga, bisbe, insigne per la seva caritat i la seva humilitat. A Aosta, als Alps de Graies (1243).
  10. Beats Robert Anderton i Guillem Marsden, preveres i màrtirs. Durant la persecució sota el regnat d’Elisabet I van ser condemnats a la pena capital per ser sacerdots i per haver desembarcat, a causa d’un naufragi, a Anglaterra. Van acceptar el martiri amb ànim serè i decidit. A l’illa de Wight, Anglaterra (1586).
  11. Sant Pere de Betancur, religiós del Tercer Orde de Sant Francesc. Sota el patrocini de la Mare de Déu de Betlem, es va lliurar exemplarment a cuidar orfes, captaires, malalts, joves abandonats sense formació, pelegrins i també condemnats a treballs forçats. A Antigua, prop de Guatemala, a Amèrica Central (1667).
  12. Beat Joan Piamarta, prevere. Enmig de greus dificultats, va iniciar l’institut dels Petits Artesans de Brescia en una colònia agrícola propera, on donava formació religiosa als joves, així com un ofici, per a la qual cosa va fundar també la Congregació de les Societats de la Sagrada Família de Natzaret. Al petit poble de Remedello Sopra, a la regió de Brescia, Itàlia.

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera.

(Lc 13,1-9)