Sant Vicenç de Lerins, prevere i monjo

Sant Vicenç de Lerins, prevere i monjo

Sant Vicenç és un dels primers testimonis del monaquisme occidental anterior a sant Benet. Sabem que pertanyia a una família noble franca. Tot i ser ric ho va deixar tot per fer-se monjo i es va retirar a un monestir fundat feia pocs anys per sant Honorat d'Arles a la petita illa de Lerins, prop de Canes. Com a monjo, Vicenç va escriure diverses obres, la més famosa va ser “Commonitorium”, que refutava les tesis de diverses heretgies. Per aquesta defensa que va fer de la doctrina de l'Església, sant Vicenç de Lerins és un dels pocs monjos occidentals que és venerat per catòlics i ortodoxos.

1. Commemoració de sant Mànahem, germà de llet del tetrarca Herodes. Era doctor en l’Església d’Antioquia, Síria, i va sobresortir com a profeta sota la gràcia del Nou Testament (s. I).
2. Commemoració de la beata Joana, esposa de Cusa, procurador d’Herodes. Juntament amb altres dones servia a Jesús i als apòstols amb els seus recursos. El dia de la Resurrecció del Senyor va trobar remoguda la llosa del sepulcre i ho va anunciar als deixebles (s. I).
3. Sant Zoel, màrtir. A Listra, a Licaònia (ara Zoldera, Turquia), (s. II/III).
4. Sant Sèrvul, màrtir. A Trieste, a la península d’Ístria (data incerta).
5. Sants germans Donacià i Rogacià, màrtirs. S’explica que el primer havia rebut el baptisme i l’altre encara era catecumen. En el combat final, besant al seu germà, Donacià va pregar a Déu perquè el que encara no havia pogut ser rentat pel baptisme sagrat mereixés ser esbandit en el corrent de la seva pròpia sang. A Nantes, a la Gàl·lia Celta (~ 304).
6. Commemoració de trenta-vuit sants màrtirs, que, segons la tradició, van ser decapitats a Filipòpolis, Tràcia (ara Plòvdiv, Bulgària), en temps de Dioclecià i Maximià (~ 304).
7. Sant Vicenç, prevere i monjo. Va ser molt cèlebre per la seva doctrina cristiana i santedat de vida, i es va obstinar amb intrepidesa en el progrés de la fe dels creients. Al monestir de Lerins, a la Provença (~ 450).
8. Sant Simeó Estilita el Jove, prevere i anacoreta. Va viure dalt d’una columna en tracte íntim amb Crist, va compondre diversos tractats de temes ascètics i va gaudir de carismes espirituals. A la muntanya Admirable de Síria (592).
9. Beat Felip, prevere de l’orde d’Ermitans de Sant Agustí. Vestia una cota de malla de ferro per castigar durament la carn. A Piacenza, a la regió de l’Emília (1306).
10. Beat Joan de Prado, prevere de l’orde dels Germans Menors i màrtir. Va ser enviat a l’Àfrica per prestar auxili espiritual als cristians reduïts a esclavitud als regnes sarraïns. Quan va ser capturat, va confessar valentament la fe de Crist davant el sobirà Mulay al-Walid i, per mandat d’aquest, va consumar el martiri pel foc. Al Marroc (1631).
11. Sants màrtirs Agustí Yi Kwang-hon, a casa del qual es llegien les Sagrades Escriptures; Àgata Kim A-gi, mare de família, que va rebre el baptisme a la presó; i els seus set companys [1], que van ser tots degollats a causa del nom cristià. A Seül, Corea (1839).
12. Beat Lluís Ceferino Moreau, bisbe. En les diverses activitats de la cura pastoral s’exhortava sempre a si mateix a sentir ardentment amb l’Església. A la ciutat de Saint-Hyacinthe, Canadà (1901).

[1] Els seus noms són aquests: sant Damià Nam Myong-hyog, catequista; Magdalena Kim O-bi; Bàrbara Han A-gi; Anna Pak A-gi; Àgata Yi So-sa; Llúcia Pak Hui-sun i Pere Kwon Tu-gin.