Santoral

24 de juliol

Sant Xarbel Maklûf, prevere

Si no plou al juliol, tot l’esplet (= collita) se’n dol.
Dita popular

Sant Xarbel Makluf, prevere

Podríem dir que tots els sants que l’Església venera han volgut ser “imitadors de la passió del Senyor”. El monjo Xarbel (“Josep”, 1828-1898) ho va fer realitat entrant als 23 anys en un monestir maronita al Liban, tot i l’oposició del seu oncle, el seu tutor. En la seva vida de solitud i penitència va “merèixer de compartir el seu Regne” (Pregària).
  1. Sant Sarbeli/Xarbel (Josep) Makhlûf, prevere de l’orde dels Maronites Libanesos, que, per amor a la solitud i per assolir la més alta perfecció, va deixar el cenobi d’Annaya, al Líban, i es va retirar al desert, on va servir a Déu dia i nit, vivint amb gran austeritat, dejunant i pregant (1898).
  2. Santa Cristina, verge i màrtir. A Bolsena, ciutat de la Toscana (data incerta).
  3. Sant Victorí, màrtir. A Amitemo, a la Sabina, a la Via Salaria (~ s. IV).
  4. Sant Fantino el Vell, de sobrenom el “Taumaturg”. A Tauriano, de Calàbria (s. IV).
  5. Santa Eufràsia, verge, que, essent de família senatorial, va optar per fer vida eremítica al desert, en humilitat, pobresa i obediència. A la Tebaida (s. V).
  6. Sant Declan, a qui l’Església de Momonia celebra amb gran devoció com el seu primer bisbe. A Ardmore, a la província irlandesa de Momonia (ara Waterford) (~ s. V).
  7. Santa Sigolena, religiosa. A la regió d’Albi, a l’Aquitània (~ s. VI).
  8. Sants Boris i Gleb, màrtirs, prínceps de Rus i fills de sant Vladímir, que van preferir morir abans que oposar-se per la força al seu germà Svatopolk. Boris va aconseguir la palma del martiri a prop de Pereislavia, al costat del riu Altam, i Gleb, poc després, al costat del riu Dnièper, prop de Smolensko. A Rússia (1015).
  9. Sant Balduí, abat, deixeble de sant Bernat al monestir de Claravall, que va ser enviat pel mateix sant Bernat cap aquesta ciutat per fundar i regir el monestir de Sant Mateu sub Lacu. A Rieti, ciutat de la Sabina (1140).
  10. Beata Cristina, anomenada l”Admirable”, perquè en ella va obrar Déu coses realment admirables, tant en el seu cos, ja que va haver de patir molt, com en la seva ànima, enriquida amb fenòmens místics. Al convent de Saint-Trond, a Brabant (~ 1224).
  11. Santa Kinga o Conegunda, filla del rei d'Hongria i casada amb el príncep Boleslau, la qual, d'acord amb el seu espòs, va conservar la seva virginitat i, mort aquest, va professar la vida religiosa sota la regla de Santa Clara, al monestir fundat per ella mateixa. A Stary Sacz, de Tarnow, a Polònia (1293).
  12. Beat Joan de Tossignano Tavelli, bisbe, de l’orde dels Jesuats. A Ferrara, ciutat de l’Emília (1146).
  13. Translació dels tres mags, savis procedents d'Orient, que van anar a Betlem per oferir dons i contemplar en un nen el misteri insondable de l’Unigènit. A Colònia, de la Lotaríngia (1162).
  14. Beat Antoni Torriani, prevere de l’orde d’Ermitans de Sant Agustí, metge de cossos i ànimes. A l'Aquila, a la regió Vestina (1494).
  15. Beata Lluïsa, religiosa, filla del duc beat Amadeu, que va contraure matrimoni amb el príncep Hug de Chàlon-Arlay i, mort aquest, va professar la Regla de Santa Clara, reformada per santa Coleta, vivint fidelment i amb humilitat la vida religiosa. A Orbe, de Savoia (ara al cantó de Vaud) (1503).
  16. Beats Nicolau Garlick, Robert Ludlam i Ricard Simpson, preveres i màrtirs, que, durant el regnat d’Elisabet I, després d'haver patit tota mena de vexacions per ser sacerdots, van ser decapitats, aconseguint així la glòria celestial. A la ciutat de Derby, a Anglaterra (1588).
  17. Beat Josep Lambton, prevere i màrtir, que, amb tan sols vint-i-quatre anys, per ser sacerdot va ser atroçment esquarterat. A Newcastle, al costat del Tyne, també a Anglaterra (1592).
  18. Sant Joan Boste, prevere, que, durant el regnat d’Elisabet I, per ser sacerdot va patir el martiri i davant del jutge no va parar de donar ànims als seus companys. A Durhan, a Anglaterra (1594).
  19. Sant Josep Fernández, prevere de l’orde dels Predicadors i màrtir, decapitat a causa de la seva fe en Crist, essent emperador Minh Mang. A la ciutat de Nam-Dinh, a Tonquín (1838).
  20. Beat Modestino de Jesús i de Maria (Domènec) Mazzarello, prevere de l’orde dels Germans Menors, que, proper sempre a tota classe de pobres i afligits, a assistir als moribunds en temps de còlera va morir contagiat d’aquesta malaltia. A Nàpols, ciutat de la Campània (1854).
  21. Beates Maria Pilar de Sant Francesc Borja (Jacobina) Martínez García, Teresa de l’infant Jesús (Eusèbia) García i García, i Maria Àngels de Sant Josep (Marciana) Valtierra Tordesillas, carmelites descalces, verges i màrtirs, totes elles coronades amb el martiri durant la guerra, mentre aclamaven Crist, el seu Espòs. A la ciutat de Guadalajara (1936).
  22. Beata Maria de la Mercè Prat, de la Societat de Santa Teresa de Jesús, verge i màrtir, que durant la mateixa contesa va ser condemnada a mort per ser religiosa. A Barcelona (1936).
  23. Beat Xavier Bordas Piferrer, religiós salesià, que, amb el seu martiri, va testimoniar clarament que era deixeble del diví Mestre. A Barcelona (1936).

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera.

(Lc 13,1-9)