En Josep (Yússuf) nasqué l’any 1828 a Bekaa Kafra (Líban). Orfe de pare als 3 anys, un oncle li va fer de tutor. Malgrat l’oposició d’aquest oncle, als 23 anys ingressà en un monestir maronita i canvia el seu nom pel de Xàrbel (màrtir antioquè de l’època de Trajà). La pregària i la mortificació foren els aspectes més rellevants de la seva vida. Morí el 24 de desembre de 1898, a causa d’un atac d’apoplexia mentre celebrava l’eucaristia.

1. Sant Sarbeli/Xarbel (Josep) Makhlûf, prevere de l’orde dels Maronitas Libanesos, que, per amor a la solitud i per assolir la més alta perfecció, va deixar el cenobi d’Annaya, al Líban, i es va retirar al desert, on va servir a Déu dia i nit, vivint amb gran austeritat, dejunant i pregant (1898).
2. Santa Cristina, verge i màrtir. A Bolsena, ciutat de la Toscana (data incerta).
3. Sant Victorí, màrtir. A Amitemo, a la Sabina, a la Via Salaria (~ s. IV).
4. Sant Fantino el Vell, de sobrenom el “Taumaturg”. A Tauriano, de Calàbria (s. IV).
5. Santa Eufràsia, verge, que, essent de família senatorial, va optar per fer vida eremítica al desert, en humilitat, pobresa i obediència. A la Tebaida (s. V).
6. Sant Declan, a qui l’Església de Momonia celebra amb gran devoció com el seu primer bisbe. A Ardmore, a la província irlandesa de Momonia (ara Waterford) (~ s. V).
7. Santa Segolena, religiosa. A la regió d’Albi, a l’Aquitània (~ s. VI).
8. Sants Boris i Gleb, màrtirs, prínceps de Rus i fills de sant Vladímir, que van preferir morir abans que oposar-se per la força al seu germà Svatopolk. Boris va aconseguir la palma del martiri a prop de Pereislavia, al costat del riu Altam, i Gleb, poc després, al costat del riu Dnièper, prop de Smolensko. A Rússia (1015).
9. Sant Balduí, abat, deixeble de sant Bernat al monestir de Claravall, que va ser enviat pel mateix sant Bernat cap aquesta ciutat per fundar i regir el monestir de Sant Mateu sub Lacu. A Rieti, ciutat de la Sabina (1140).
10. Beata Cristina, anomenada l”Admirable”, perquè en ella va obrar Déu coses realment admirables, tant en el seu cos, ja que va haver de patir molt, com en la seva ànima, enriquida amb fenòmens místics. Al convent de Saint-Trond, a Brabant (~ 1224).
11. Santa Kinga o Conegunda, filla del rei d’Hongria i casada amb el príncep Boleslau, la qual, d’acord amb el seu espòs, va conservar la seva virginitat i, mort aquest, va professar la vida religiosa sota la regla de Santa Clara, al monestir fundat per ella mateixa. A Stary Sacz, de Tarnow, a Polònia (1293).
12. Beat Joan de Tossignano Tavelli, bisbe, de l’orde dels Jesuats. A Ferrara, ciutat de l’Emília (1146).
13. Translació dels tres mags, savis procedents d’Orient, que van anar a Betlem per oferir dons i contemplar en un nen el misteri insondable de l’Unigènit. A Colònia, de la Lotaríngia (1162).
14. Beat Antoni Torriani, prevere de l’orde d’Ermitans de Sant Agustí, metge de cossos i ànimes. A l’Aquila, a la regió Vestina (1494).
15. Beata Lluïsa, religiosa, filla del duc beat Amadeu, que va contraure matrimoni amb el príncep Hug de Chàlon-Arlay i, mort aquest, va professar la Regla de Santa Clara, reformada per santa Coleta, vivint fidelment i amb humilitat la vida religiosa. A Orbe, de Savoia (ara al cantó de Vaud) (1503).
16. Beats Nicolau Garlick, Robert Ludlam i Ricard Simpson, preveres i màrtirs, que, durant el regnat d’Elisabet I, després d’haver patit tota mena de vexacions per ser sacerdots, van ser decapitats, aconseguint així la glòria celestial. A la ciutat de Derby, a Anglaterra (1588).
17. Beat Josep Lambton, prevere i màrtir, que, amb tan sols vint-i-quatre anys, per ser sacerdot va ser atroçment esquarterat. A Newcastle, al costat del Tyne, també a Anglaterra (1592).
18. Sant Joan Boste, prevere, que, durant el regnat d’Elisabet I, per ser sacerdot va patir el martiri i davant del jutge no va parar de donar ànims als seus companys. A Durhan, a Anglaterra (1594).
19. Sant Josep Fernàndez, prevere de l’orde dels Predicadors i màrtir, decapitat a causa de la seva fe en Crist, essent emperador Minh Mang. A la ciutat de Nam Binh, a Tonquín (1838).
20. Beat Modestino de Jesús i de Maria (Domènec) Mazzarello, prevere de l’orde dels Germans Menors, que, proper sempre a tota classe de pobres i afligits, a assistir als moribunds en temps de còlera va morir contagiat d’aquesta malaltia. A Nàpols, ciutat de la Campània (1854).
21. Beates Maria Pilar de Sant Francesc Borja (Jacobina) Martínez García, Teresa de l’infant Jesús (Eusèbia) García i García, i Maria Àngels de Sant Josep (Marciana) Valtierra Tordesillas, carmelites descalces, verges i màrtirs, totes elles coronades amb el martiri durant la guerra, mentre aclamaven Crist, el seu Espòs. A la ciutat de Guadalajara (1936).
22. Beata Maria de la Mercè Prat, de la Societat de Santa Teresa de Jesús, verge i màrtir, que durant la mateixa contesa va ser condemnada a mort per ser religiosa. A Barcelona (1936).
23. Beat Xavier Bordas Piferrer, religiós salesià, que, amb el seu martiri, va testimoniar clarament que era deixeble del diví Mestre. A Barcelona (1936).

Altres: advocacions marianes, commemoracions de congregacions religioses, sants i beats (tradició, costumari…).

• II Orde Franciscà: Beata Lluïsa de Savoia, religiosa (1503).

“Si no plou al juliol, tot l’esplet (= collita) se’n dol”.