Beats Josep Kursawa i Vicenç Matuszewski, preveres i màrtirs.

Beats Josep Kursawa i Vicenç Matuszewski, preveres i màrtirs.

En Josep va néixer a Swierczyn (Polónia) el 6 de gener de 1910. Ordenat de prevere als vint-i-sis anys és destinat com a coadjutor a la parròquia d’Osiecyni i prefecte de les escoles locals. En la Polònia ja ocupada pels nazis, tant ell com el seu rector Vicenç foren avisats que en la processó del Corpus corrien perill, però ambdós es negaren a abandonar el seu lloc. La policia nazi els arresta la matinada del 23 de maig de 1942 i els afusella a la mateixa carretera. Són beatificats el 13 de juny de 1999.

1. Sants Lluci, Montan, Julià, Victòric, Víctor i Donacià, màrtirs. En temps de l’emperador Valerià van consumar el martiri a causa de la religió i la fe que havien après per ensenyament de sant Cebrià. En tenim les actes. A Cartago (~ 259).
2. Commemoració dels sants màrtirs de Capadòcia, que en la persecució de l’emperador Maximià van ser morts trencant-los les cames (303).
3. Commemoració dels sants màrtirs de Mesopotàmia. En la mateixa època, els van penjar pels peus i de cap per avall, i van morir ofegats pel fum i consumits a foc lent (303).
4. Martiri de sant Desideri, bisbe. D’ell s’explica que, quan va constatar que els vàndals maltractaven el seu ramat, es va dirigir al seu rei per demanar-li clemència, però aquest el va condemnar a mort i es va oferir lliurement per les ovelles que li havien estat confiades. A Langres, a la Gàl·lia Celta (~ 355).
5. Sant Eufebi, bisbe. Va governar santament el poble de Déu i el va servir amb fidelitat. A Nàpols, a la Campània (s. IV).
6. Commemoració de sant Eutiqui, abat. Segons explica el papa sant Gregori el Gran, primer va portar una vida solitària amb sant Florenci i va procurar conduir a molts cap a Déu a través de l’exhortació, i més endavant va governar santament un monestir proper. A la regió de Núrsia, a l’Úmbria (~ 487).
7. Sant Spes, abat. Durant quaranta anys va suportar la ceguesa amb una admirable paciència. A la regió de Núrsia, a l’Úmbria (~ 517).
8. Commemoració de sant Honorat, abat. Va governar sàviament el monestir on abans havia viscut sant Benet. A Subiaco, a la regió del Laci (s. VI).
9. Sant Siagrio, bisbe, que va edificar un monestir sobre el sepulcre de sant Ponç. A Niça, a la Provença (787).
10. Sant Miquel, bisbe, el qual, com que era un home pacífic, va afavorir la pau i la concòrdia entre grecs i llatins, però va ser enviat a l'exili lluny de la seva pàtria a causa del culte de les imatges sagrades. A Sinada, de Frígia (ara Çifitkasaba, a Turquia) (826).
11. Sepultura de sant Guibert, monjo, que, havent abandonat les seves insígnies militars i abraçat la disciplina de la vida monàstica, va construir un cenobi en un terreny de la seva heretat, entrant ell mateix en el monestir de Gorze. A Gembloux, a la comarca de la Lotaríngia, a Lieja (962).
12. Sant Joan Baptista de Rossi, prevere, que va atendre a la Ciutat Santa als miserables, als més desfavorits i els va imbuir de santa doctrina. A Roma (1764).
13. Beats Josep Kurzawa i Vicenç Matuszewski, preveres i màrtirs, els quals van ser assassinats pels perseguidors de l'Església quan la seva pàtria, en temps de guerra, va estar sotmesa per la força a un poder estranger. A la ciutat de Witowo, a Polònia (1940).