Commemoració de molts sants màrtirs de Nicomèdia

Sant Josep Cafasso, prevere

Josep fou un gran moralista que havia estudiat al seminari de Torí i que el 1848 fou nomenat director del convictori on hi estudiava el jove Joan Bosco. Havia nascut a Castelnuovo d’Asti l'any 1811, el mateix poble que Don Bosco (ara s’anomena Castelnuovo Don Bosco). Treballà en la formació i renovació espiritual del clergat, en la confessió de gent de tota mena, i en l'atenció als necessitats, als empresonats i sobretot als condemnats a mort. Morí a Torí als 49 anys, el 23 de juny del 1860. Fou canonitzat el 22 de juny del 1947.

► De Rafael d’Amat, baró de Maldà (1746-1819): “Costums i tradicions religiosos de Barcelona” (respectant el text original): «En quant afora en la vigilia de la nativitat de Sant Juan, com diu lo Sa­grat Evangeli de sà Festa “in nativitate ejus multi gaudebunt”, en señal de alegria en la nit se vehuen molts fochs en las montanas, y plans cerca de Barcelona; dintre també sen hi crema algun, ab pilas de xicots saltant al foch, cridant, y fent bulla, y tirant alguns trons, y cohets; ab tot que es pri­vat: en tal nit no dexa de haverhi prou dissolució en los dos Sexos de la Plebeya baxa en busca de la bonaventura, embarcantse, y anantse à rentar à màr, mes prest superstició, que devoció à Sant Juan, y gran part de la nit corren, y fan broma pels carrers cantant y tocant guitarras y Corns, ab algun tabal destrempat».

1. Commemoració de molts sants màrtirs de Nicomèdia, que en temps de l'emperador Dioclecià, refugiats per muntanyes i coves, amb serenitat van acceptar el martiri pel nom de Crist (303).
2. Santa Ediltrude o Eteldreda, abadessa. Filla de reis i ella mateixa reina de Northúmbria, després de dos matrimonis va rebre el vel monàstic de mans de sant Vilfrid al monestir que ella mateixa havia fundat, dirigint maternalment amb els seus exemples i consells les seves monges. Al monestir d'Eli, a Anglaterra oriental (679).
3. Sant Bilio, bisbe i màrtir, que va ser assassinat pels normands durant el saqueig d'aquesta ciutat. A Dariòrige (actualment Vannes), a la Bretanya Menor (~ 914).
4. Beat Lanfranc, bisbe, home pacífic, que va haver de patir molt per afavorir la pau i la concòrdia en la seva comunitat. A Pavia, a la Llombardia (1194).
5. Sant Walhero, prevere. Mentre travessava el riu Mosa, un prevere al qual recriminava els seus costums el va matar a cops de rem. A Onhaye, a Hainaut (1199).
6. Beata Maria. Dotada de dons místics, amb el permís del seu espòs es va recloure a una cel·la, on va iniciar i organitzar l'institut anomenat de les Beguines. A Oignies, també a Hainaut (1213).
7. Beat Pere Jaume de Pesaro, prevere de l’orde d’Ermitans de Sant Agustí. A l’eremitori de Valmanente, del Picè, a Itàlia (~ 1496).
8. Sant Tomàs Gamet, prevere de la Companyia de Jesús i màrtir, el qual, ordenat en el Col·legi dels Anglesos de Valladolid, en tornar a Anglaterra va ser empresonat dues vegades i, finalment, en temps del rei Jaume I, executat a Tyburn. A Londres, a Anglaterra (1608).
9. Sant Josep Cafasso, prevere, que es va dedicar a la formació espiritual i científica de clergues, i a reconciliar amb Déu als presos de la presó i als condemnats a mort. A Torí, del Piemont, a Itàlia (1860).
10. Beata Maria Rafaela (Santina) Cimati, verge, de les Germanes de la Misericòrdia per als malalts, qui va portar una vida humil i oculta, mostrant constantment la seva caritat en atendre els malalts, especialment als pobres. A Alatri, del Laci, a Itàlia (1945).