Sant Jordi, màrtir

Sant Jordi, màrtir, patró secundari de Catalunya

Des del segle IV es venera la memòria d’aquest gran màrtir (megamàrtir) a Palestina. La tradició el situa a Capadòcia, soldat i tribú de l’exèrcit imperial romà; perseguit per Dioclecià per la seva fe cristiana, que el va fer torturar i finalment decapitar. El seu culte fou difós a l’Occident pels croats. A més de patró de Catalunya, ho és també, entre d’altres, de Geòrgia, d’Aragó, d’Anglaterra, de Portugal, de Lituània i d’alguns estaments militars. La iconografia el representa com a guerrer vencedor del drac, que simbolitza el mal opressor de tot poble que lluita per la seva llibertat.

A l’arxidiòcesi de Barcelona: Sant Jordi té un altar a la girola dreta de la catedral de Barcelona. I al Viaducte de Vallcarca hi ha la parròquia de Sant Jordi.

1. Sant Jordi, màrtir. Totes les Esglésies, des d’Orient fins a Occident, celebren des de l’antiguitat el seu gloriós certamen, que va tenir lloc a Diòspolis o a Lydda, Palestina (s. IV). Patró secundari de Catalunya.
2. Sant Adalbert (Vojtech), bisbe de Praga i màrtir. Va aguantar dificultats en bé d’aquella església i per Crist va dur a terme molts viatges, treballant per extirpar costums paganes. Quan va veure el poc resultat obtingut, es va dirigir a Roma i es va fer monjo. Finalment, però, va tornar a Polònia i va intentar atraure els prussians a la fe. Va ser assassinat per uns pagans al petit poble de Tenkitten, al costat del golf de Gdansk (997).
3. Sant Eulogi, bisbe. Va morir, segons s’explica, un Divendres Sant o Parasceve. A Edessa, Síria (387).
4. Sant Marol, bisbe, amic del papa sant Innocenci I. A Milà, a la regió de la Ligúria (s. V).
5. Sant Gerard, bisbe. Durant trenta-un anys va legislar sàviament per a la ciutat de Toul, va atendre els pobres, va intercedir pel poble amb dejunis i pregàries en temps de pesta, va dedicar l’església catedral i va ajudar els monestirs amb béns materials i instruint els deixebles. A Toul, a la Lotaríngia (994).
6. Commemoració de sant Jordi, bisbe. A Suelli, Sardenya (1117).
7. Beat Egidi d’Assís, religiós de l’orde dels Germans Menors. Era company de sant Francesc i va mostrar una fe intrèpida i una gran simplicitat en les seves peregrinacions. A Perusa, a la regió d’Úmbria (1262).
8. Beata Helena Valentini, vídua. Per servir únicament a Déu, va abraçar l’orde seglar de sant Agustí, on es va distingir per la pregària, la lectura de l’Evangeli i les obres de misericòrdia. A Udine, a la regió de Venècia (1458).
9. Beata Teresa Maria de la Creu Manetti, verge, fundadora de la Congregació de Carmelites de Santa Teresa. A Campi Bisenzio, a la Toscana, Itàlia (1910).
10. Beata Maria Gabriela Sagheddu, verge. Va oferir la seva vida generosament per la unió dels cristians i va morir als vint-i-cinc anys. Al monestir cistercenc de Grottaferrata, als voltants de Frascati, prop de Roma (1939).