23 D’ABRIL

Sant Jordi, màrtir

SANT JORDI, màrtir, patró secundari de Catalunya

Primer van ser els cavallers croats, a l’Edat Mitjana, els qui van popularitzar la figura d’aquest soldat de la Capadòcia que, essent cristià, caigué màrtir, probablement a Lidda (actual Lod, a Tel Aviv), durant la persecució de l’emperador Dioclecià (303). La tradició (segles XII-XIII) ha volgut fer d’aquest gran soldat un combatent contra el mal dels més necessitats, amb la llegenda del drac que atemoreix el poble desvalgut. «Nosaltres, no només hem d’admirar aquest guerrer de la milícia celestial, ans també hem d’imitar-lo» (Sant Pere Damià, Sermó 3). Té un altar a la girola dreta de la catedral de Barcelona.

  1. Sant Jordi, màrtir. Totes les Esglésies, des d’Orient fins a Occident, celebren des de l’antiguitat el seu gloriós certamen, que va tenir lloc a Diòspolis o a Lydda, Palestina (s. IV). Patró secundari de Catalunya.
  2. Sant Adalbert (Vojtech), bisbe de Praga i màrtir. Va aguantar dificultats en bé d’aquella església i per Crist va dur a terme molts viatges, treballant per extirpar costums paganes. Quan va veure el poc resultat obtingut, es va dirigir a Roma i es va fer monjo. Finalment, però, va tornar a Polònia i va intentar atraure els prussians a la fe. Va ser assassinat per uns pagans al petit poble de Tenkitten, al costat del golf de Gdansk (997).
  3. Sant Eulogi, bisbe. Va morir, segons s’explica, un Divendres Sant o Parasceve. A Edessa, Síria (387).
  4. Sant Marol, bisbe, amic del papa sant Innocenci I. A Milà, a la regió de la Ligúria (s. V).
  5. Sant Gerard, bisbe. Durant trenta-un anys va legislar sàviament per a la ciutat, va atendre els pobres, va intercedir pel poble amb dejunis i pregàries en temps de pesta, va dedicar l’església catedral i va ajudar els monestirs amb béns materials i instruint els deixebles. A Toul, a la Lotaríngia (994).
  6. Commemoració de sant Jordi, bisbe. A Suelli, Sardenya (1117).
  7. Beat Egidi d’Assís, religiós de l’orde dels Germans Menors. Era company de sant Francesc i va mostrar una fe intrèpida i una gran simplicitat en les seves peregrinacions. A Perusa, a la regió d’Úmbria (1262).
  8. Beata Helena Valentini, vídua. Per servir únicament a Déu, va abraçar l’orde seglar de sant Agustí, on es va distingir per la pregària, la lectura de l’Evangeli i les obres de misericòrdia. A Udine, a la regió de Venècia (1458).
  9. Beata Teresa Maria de la Creu Manetti, verge, fundadora de la Congregació de Carmelites de Santa Teresa. A Campi Bisenzio, a la Toscana, Itàlia (1910).
  10. Beata Maria Gabriela Sagheddu, verge. Va oferir la seva vida generosament per la unió dels cristians i va morir als vint-i-cinc anys. Al monestir cistercenc de Grottaferrata, als voltants de Frascati, prop de Roma (1939).
  • Altres: advocacions marianes, commemoracions de congregacions religioses, sants i beats (tradició, costumari…).
  • Agustins: La Conversió del nostre Pare Sant Agustí.
  • Orde Franciscà: Beat Gil d’Assís, religiós.

No diguis hivern passat que Sant Jordi no hagi estat

No diguis hivern passat que Sant Jordi no hagi estat