23 D’ABRIL

Sant Jordi, màrtir

Primer van ser els cavallers croats, a l’Edat Mitjana, els qui van popularitzar la figura d’aquest soldat de la Capadòcia que, essent cristià, caigué màrtir, probablement a Lidda (actual Lod, a Tel Aviv), durant la persecució de l’emperador Dacià (303). La tradició (segle XII-XIII) ha volgut fer d’aquest gran soldat un combatent contra el mal dels més necessitats, sintetitzant-ho amb la llegenda del drac que atemoritza el poble desvalgut.

Tants pobles, necessitats, el tenen per patró. «Nosaltres, no hem només d’admirar aquest guerrer de la milícia celestial, ans també hem d’imitar-lo» (St. Pere Damià, Sermó 3). Té un altar a la girola dreta de la catedral de Barcelona.

HISTÒRIA DE LA DIADA

  • 350: El màrtir Jordi, anomenat pels orientals “el gran màrtir”, ja gaudeix d’una gran veneració en el seu sepulcre a Lidda (Diospoli, Palestina), sepulcre que el sultà Saladí arrasarà al segle XII.
  • Segle V: El Decret Gelasià (índex de llibres prohibits) qualifica d’apòcrifa la “Passio sancti Georgii”.
  • 600: La seva popularitat, que ja s’ha estès per tot l’Orient, també ho fa per l’Occident, a través de la passió breu (amb el rei Dadià).
  • Segles X-XI: La litúrgia romana n’aprova el culte.
  • 1264: La biografia molt llegendària que en fa el dominic Jaume de la Voràgine a “La llegenda daurada”, s’escamparà ràpidament: Legionari romà, arriba a Líbia on, a Silene, un drac mata als que s’hi acosten: tracten d’amansir-lo i li donen de menjar dues ovelles al dia. Al no tenir prou ovelles, una ovella i una persona. Li toca a la filla del rei. A Jordi li entrega un estendard blanc amb la creu i derrota al drac, i el porta lligat a la ciutat amb el cinturó de la princesa. Jordi és el salvador. Tots es bategen i maten el drac.
  • Edat Mitjana: Els croats veuen en ell un model de cavaller cristià. I una sèrie d’ordes religiosos, militars i de cavalleria el tindran per patró.
  • 1190: l’Orde Teutònica alemanya fundat a Terra Santa.
  • Segle XII: el de Calatrava creat a Castella.
  • 1201: el de Sant Jordi d’Alfama.
  • 1348: el de Garrotera anglesa fundat per Eduard III.
  • Segle XIV: el de Sant Jordi de Rougemont creat a la Borgonya.
  • 1464: el de Sant Jordi del Sacre Imperi fundat per l’emperador del Sacre Imperi Romà Germànic Frederic III d’Àustria.
  • Segle XVIII: els Ordes de Sant Jordi de Baviera o de Rússia.
  • 1907: del moviment escolta, creat per Robert Baden-Powell.
  • 1222: El rei Enric III el proclama patró d’Anglaterra. Ho serà també de: Catalunya i Aragó, Armènia, Baviera, Canadà, Capadòcia, Constantinoble, Ferrara, Gènova, Grècia, Hannover, Lituània, Malta, Palestina, Polònia, Portugal, Rússia, Saxònia, Sèrbia, Suècia, Tirol; i un país –Geòrgia- porta el seu nom.
  • Edat Mitjana, final: Comença a propagar-se la imatge del cavaller ferint el drac (defensor de tot el poble); imatge que correspon a uns trenta altres sants.
  • 1456, abril 17: Les Corts Catalanes reunides al claustre de la Catedral de Barcelona el nomenen patró de Catalunya; i el 1462 el reafirmen definitivament.
  • 1459: Les Corts catalanes decreten festa el 23 d’abril, dia de Sant Jordi.
  • 1667: El Papa Climent IX declara el dia de Sant Jordi festivitat a tot Catalunya, atès que ja n’és el patró del Principat.
  • 1727: Es tornen a obrir les portes de la Generalitat per tal de celebrar la diada de Sant Jordi després de la caiguda de Barcelona el 1714.
  • 1930: Es decideix que el “Dia del Llibre” sigui el 23 d’abril, data de la mort de dos dels més grans escriptors: Miquel de Cervantes (mort el 22, però enterrat el 23) i William Shakespeare. La idea sembla que va ser de l’escriptor Vicent Clavel Andrés que ho proposà a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona.
  • 1995: La UNESCO declara el 23 d’abril com a Dia Mundial del Llibre i dels drets d’autor.

► “No diguis hivern passat que Sant Jordi no hagi estat”.

► “No diguis hivern passat que Sant Jordi no hagi estat”.