Santa Cecília, verge i màrtir

Segons una tradició Cecília donà la casa que tenia a Roma per a fer‑ne una es­glésia (segle III). A par­tir del segle VI se l'hi agraí convertint-la en patrona dels cantors i músics: «Tothom investiga com cal cantar a Déu. Canta amb exultança. I què és cantar amb exultança? Entendre que no es pot explicar amb paraules allò que es canta ànima endintre» (St. Agustí, Sermó I).

A l’arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la nau dreta de la catedral de Barcelona.

Parròquia de Santa Cecília, al cor del barri del Putxet i el Farró, en ple Districte de Sarrià-Sant Gervasi (Pg. Sant Gervasi, 66).

1. Memòria de santa Cecília, verge i màrtir que, segons la tradició, va aconseguir la doble palma per amor a Jesucrist, al cementiri de Calixt, a la via Àpia de Roma. Des de l’antiguitat, el títol d’una església de Transtíber porta el seu nom (data incerta).
2. Commemoració de sant Filemó de Colosses, de l’amor del qual cap a Jesús va alegrar-se l’apòstol sant Pau, i que és venerat al costat de santa Àpfia, la seva esposa (s. I).
3. Sant Ananies, màrtir, que en temps de la persecució sota el rei Sapor II, detingut per ordre del principal dels mags, Ardisag, va ser bastonejat tres cops amb tanta crueltat que els botxins, en creure que ja havia mort, el van abandonar a la plaça, però a la nit uns cristians se l’endugueren a casa seva, on va exhalar el seu esperit. A Arbela, Pèrsia (345).
4. Sant Benigne, bisbe, que durant el gran daltabaix de les invasions, amb constància i religiositat va administrar l’Església que li havia estat encomanada. A Milà, de la província de Ligúria (~ 470).
5. Sant Pragmaci, bisbe. A Autun, Gàl·lia Celta (~ 517).
6. Beats Salvador Lillo, prevere de l’orde dels Germans Menors, Joan, fill de Balzi, i sis companys de família armènia [1], màrtirs, que davant la imposició dels soldats otomans de renegar de Crist, per no accedir a trair la seva fe, van emigrar al regne etern travessats per llances. Al costat del riu Zihun, prop de la ciutat de Maras, Cilícia (1895).
7. Beat Tomàs Regio, arquebisbe de Gènova, que a l’austeritat de vida va saber-hi unir una admirable mansuetud, va aconseguir mantenir la concòrdia entre els ciutadans i atendre els necessitats de mil maneres, fent tot el que era possible per solucionar les dificultats de la convivència humana. Al petit poble de Triora, Ligúria, Itàlia (1901).
8. Sant Pere Esqueda Ramírez, prevere i màrtir, que, durant la persecució mexicana, va ser empresonat i afusellat perquè era sacerdot. A la ciutat de Teocaltitlàn, Mèxic (1927).
9. Beats Elies (Julià) Torrijo Sànchez i Bertran (Francesc) Lahoz Moliner, religiosos de l’institut de Germans de les Escoles Cristianes i màrtirs, els quals, sostinguts per l’exemple de Crist, durant la persecució religiosa van fer mèrits per aconseguir el premi etern promès a aquells que perseveren. A la ciutat de Paterna, comarca valenciana de l’Horta Nord (1936).

[1] Heus ací els seus noms: beats K'adir, fill de Xodianin; Cerun, fill de K'urazi; Vardavar, fill de Dimbalac; Pau, fill de Jeremies; David i Teodor, germans, fills de David.