Santa Joaquima de Vedruna, religiosa

Santa Joaquima de Vedruna, religiosa

La Joaquima ja volia ser monja als dotze anys en el convent carmelità de l’Encarnació, del mateix carrer Hospital de Barcelona on havia nascut. Abans s’havia de casar, als setze anys, amb Teodor de Mas, tenir 9 fills, passar per les trifulgues de les guerres carlistes (també l’exili) i enviudar als trenta-tres anys. I ara sí, als quaranta-dos anys fundarà a Vic l’Institut de les Carmelites de la Caritat (1826: enguany han començat la celebració dels 200 anys), per a educar les noies, particularment les pobres, i l’assistència als malalts abandonats. Morí al Mas Escorial de Vic el 1854.

Santa Rita, religiosa

Margarida Manzini, més coneguda com Rita va morir vestint l’hàbit de religiosa agustina a la localitat italiana de Càssia, prop d’on havia nascut cap al 1381. Dona d’un gran esperit de sacrifici, cap al final de la seva vida es va identificar amb la passió del Senyor. Morí de malaltia als seixanta-sis anys. Però la passió l’havia viscut en vida des que es la van casar amb un home violent i bevedor. Ella, durant tretze anys, amb paciència, havia anat canviant el seu cor fins que morí en pau. La Margarida fou canonitzada el 1900.

1. Santa Rita, religiosa, que, casada amb un home violent, va tolerar pacientment les seves crueltats reconciliant-lo amb Déu, i en morir el seu marit i els seus fills va ingressar al monestir de l'orde de Sant Agustí a Cascia, de l'Úmbria, a Itàlia, donant a tots un exemple sublim de paciència i compunció (~ 1457).
2. Sants Cast i Emili, màrtirs, que, segons escriu sant Cebrià, vençuts en una primera batalla el Senyor els va restituir victoriosos en un segon combat, perquè fossin més forts davant de les flames, davant les quals havien cedit la primera vegada i, finalment, van consumar el seu sacrifici pel foc. A l’Àfrica (203).
3. Sant Basilisc, bisbe i màrtir. A Comana del Pont (ara Gumenek, a Turquia) (s. IV).
4. Commemoració de santa Júlia, verge i màrtir. A l’illa de Còrsega (data incerta).
5. Santa Quitèria, verge i màrtir. A la regió d’Aire, a l’Aquitània (data incerta).
6. Sant Ausoni, considerat primer bisbe de la ciutat d’Angulema. A Angulema, a l’Aquitània (s. IV/V).
7. Sant Llop, bisbe, que va aprovar la carta de fundació del monestir de Solenhac. A Llemotges, a Aquitània (637).
8. Sant Joan, abat, qui, per les recomanacions de sant Maiol de Cluny, va disposar moltes normes per promoure l'observança monàstica en el seu cenobi. A Parma, a l’Emília-Romanya (s. X).
9. Sant Ató, bisbe, que havia estat abat en l'orde de Vallumbrosa i després va ser posat al capdavant d'aquesta Església. A Pistoia, a la Toscana (~ 1153).
10. Beata Humilitat (Rosana), la qual, amb el consentiment del seu espòs va viure reclosa durant dotze anys i després, amb permís del bisbe, va edificar un monestir de l'orde de Vallumbrosa, del qual en va ser abadessa. A Florència, a la Toscana (1310).
11. Beat Joan Forest, prevere de l'orde dels Germans Menors i màrtir, que en temps del rei Enric VIII, per defensar la unitat catòlica, va consumar el martiri a la plaça de Smithfíeld, a Londres, i va ser cremat viu juntament amb imatges sagrades de fusta. A Londres, a Anglaterra (1538).
12. Beats Pere de l'Assumpció, de l'orde dels Germans Menors, i Joan Baptista Machado, preveres i màrtirs, que, per complir el seu ministeri de manera oculta, van ser degollats per odi a la fe cristiana. A la ciutat de Kori, al Japó (1617).
13. Beat Maties d’Arima, màrtir i catequista, que va ser torturat fins a la mort per no voler delatar cap missioner. A Omura, al Japó (1620).
14. Sant Miquel Ho Dihn Hy, màrtir, que mentre era mandarí, alt funcionari de l'emperador i catequista, va ser delatat com a cristià i va morir degollat després d'atroços turments. A Annam (1857).
15. Sant Domènec Ngon, màrtir, pare de família i pagès. Quan uns soldats li varen exigir que trepitgés una creu, es va postrar i la va adorar, professant així valentament davant del jutge que era cristià, mereixent ser degollat immediatament. A la ciutat d'An-Xa, al Tonquín (1862).
16. Beata Maria Dominica Brun Barbantini, religiosa. Va fundar la Congregació de les Germanes Ministres dels Malalts de sant Camil. A Lucca, a la Toscana (1868).