22 DE MAIG

Santa Joaquima de Vedruna, religiosa

Santa Joaquima de Vedruna, religiosa

En un quadre pintat per Francesc Morell el 1903 la veiem vestida de religiosa amb un llibre a les mans. Joaquima de Vedruna, batejada a l’església del Pi el 1783, vídua als 33 anys, fundà a Vic –amb nou companyes–, l’Institut de les Carmelites de la Caritat (1826), dedicat a l’educació de les noies, particularment de les pobres, i l’assistència als malalts abandonats: «Preparem los nostres cors, perquè lo Senyor neixi de nou, atorgant-nos noves virtuts» (Carta als seus fills). Morí al Mas Escorial de Vic el 1854.

  1. Santa Rita, religiosa, que, casada amb un home violent, va tolerar pacientment les seves crueltats reconciliant-lo amb Déu, i en morir el seu marit i els seus fills va ingressar al monestir de l’orde de Sant Agustí a Cascia, de l’Úmbria, a Itàlia, donant a tots un exemple sublim de paciència i compunció (~ 1457).
  2. Sants Cast i Emili, màrtirs, que, segons escriu sant Cebrià, vençuts en una primera batalla el Senyor els va restituir victoriosos en un segon combat, perquè fossin més forts davant de les flames, davant les quals havien cedit la primera vegada i, finalment, van consumar el seu sacrifici pel foc. A l’Àfrica (203).
  3. Sant Basilisc, bisbe i màrtir. A Comana del Pont (ara Gumenek, a Turquia) (s. IV).
  4. Commemoració de santa Júlia, verge i màrtir. A l’illa de Còrsega (data incerta).
  5. Santa Quitèria, verge i màrtir. A la regió d’Aire, a l’Aquitània (data incerta).
  6. Sant Ausoni, considerat primer bisbe de la ciutat d’Angulema. A Angulema, a l’Aquitània (s. IV/V).
  7. Sant Llop, bisbe, que va aprovar la carta de fundació del monestir de Solenhac. A Llemotges, a Aquitània (637).
  8. Sant Joan, abat, qui, per les recomanacions de sant Maiol de Cluny, va disposar moltes normes per promoure l’observança monàstica en el seu cenobi. A Parma, a l’Emília-Romanya (s. X).
  9. Sant Ató, bisbe, que havia estat abat en l’orde de Vallumbrosa i després va ser posat al capdavant d’aquesta Església. A Pistoia, a la Toscana (~ 1153).
  10. Beata Humilitat (Rosana), la qual, amb el consentiment del seu espòs va viure reclosa durant dotze anys i després, amb permís del bisbe, va edificar un monestir de l’orde de Vallumbrosa, del qual en va ser abadessa. A Florència, a la Toscana (1310).
  11. Beat Joan Forest, prevere de l’orde dels Germans Menors i màrtir, que en temps del rei Enric VIII, per defensar la unitat catòlica, va consumar el martiri a la plaça de Smithfíeld, a Londres, i va ser cremat viu juntament amb imatges sagrades de fusta. A Londres, a Anglaterra (1538).
  12. Beats Pere de l’Assumpció, de l’orde dels Germans Menors, i Joan Baptista Machado, preveres i màrtirs, que, per complir el seu ministeri de manera oculta, van ser degollats per odi a la fe cristiana. A la ciutat de Kori, al Japó (1617).
  13. Beat Maties d’Arima, màrtir i catequista, que va ser torturat fins a la mort per no voler delatar cap missioner. A Omura, al Japó (1620).
  1. Sant Miquel Ho Dihn Hy, màrtir, que mentre era mandarí, alt funcionari de l’emperador i catequista, va ser delatat com a cristià i va morir degollat després d’atroços turments. A Annam (1857).
  2. Sant Domènec Ngon, màrtir, pare de família i pagès. Quan uns soldats li varen exigir que trepitgés una creu, es va postrar i la va adorar, professant així valentament davant del jutge que era cristià, mereixent ser degollat immediatament. A la ciutat d’An-Xa, al Tonquín (1862).
  3. Beata Maria Dominica Brun Barbantini, religiosa. Va fundar la Congregació de les Germanes Ministres dels Malalts de sant Camil. A Lucca, a la Toscana (1868).

 

 DD’obra de maig, ma casa faig.

 DD’obra de maig, ma casa faig.