Santíssim Cos i Sang de Crist

DIUMENGE DEL SANTÍSSIM COS I SANG DE CRIST

Aquesta festa va néixer el segle XIII com a resposta del poble cristià a l'heretgia de Berenguer que negava la presència real de Crist. Els franciscans tingueren un paper important en la seva divulgació, que el Papa Urbà IV (1264) volgué estendre a tota l'Església. Ja el segle XIII trobem la pràctica de la processó solemne. L'eucaristia és el do que el Senyor ens fa del seu Cos i de la seva Sang per tal que l'Església sigui ferment d'amor i d'unitat.

► Dia i Col·lecta de la Caritat: «Quan convidem un amic a dinar no ho fem només per oferir-li aliment, sinó principalment per estar amb ell i com­partir les nostres vides, il·lusions, angoi­xes i esperances. De la mateixa manera, avui, solemnitat del Corpus Christi, ce­lebrem que Crist, el nostre mestre, ger­mà i amic, ens convida cada diumenge al banquet de l'Eucaristia. Ell és “el pa viu que ha baixat del cel” (Jn 6,51), per compartir la vida amb nosaltres» (Cardenal Omella, 11.06.2023, Corpus).

► De Rafael d’Amat, baró de Maldà (1746-1819): “Costums i tradicions religiosos de Barcelona” (respectant el text original): «FESTIVITAT DEL CORPUS CHRISTI. Yà la Gent de bon mati acut à fer sàs devocions y ohir Misas à las Iglesias; à la de Santa Ana, per quin aparato de Capellas, adornos, y telas, hi hà en los Claustros, y Pati de Santa Ana, fentse la Professo à mitgdia del Corpus: En la Iglesia Parroquial de Nostra Sra. del Pi à las 7 ó las 8 se canta una Misa Solemne en lo Altàr del Cós Preciosisim de JesuChrist, ó del Porta Creu, vuy que se venera alli la Santa Espina… Sent la Professo de la Cathedral la General de totas, es per Consegüent la mes llarga de totas. comensant per tots los Ganfarons de esta, y de las 7 Parroquias… y luego las Rvts. Comunitats de Parroquias per son ordre, y antiguitat, comensant per la de Sant Cugat, y acabant per la de Santa Maria del màr…»

1. Sant Paulí, bisbe, el qual, havent rebut el baptisme a Bordeus, va renunciar a la dignitat consular i, de noble i ric, per Crist es va fer pobre i humil. Havent-se traslladat a Noia, al costat del sepulcre de sant Fèlix, prevere, per seguir el seu exemple va abraçar una forma de vida ascètica amb la seva dona i els seus companys. Ordenat bisbe, va destacar per la seva erudició i santedat, acollint als pelegrins i ajudant els desvalguts (431).
2. Sants Joan Fisher, bisbe, i Tomàs More, màrtirs, que, per no acceptar el matrimoni del rei Enric VIII i mantenir-se fidels al primat del Pontífex Romà, van ser empresonats a la Torre de Londres. Joan Fisher, bisbe de Rochester, home conegut per la seva erudició i per la dignitat de vida, va ser degollat aquest dia davant la presó, per ordre del rei. Tomàs More, pare de família, de vida integèrrima, president del consell reial, per mantenir-se fidel a l'Església Catòlica va morir el dia 6 de juliol, unint-se així al martiri del bisbe (1535).
3. Commemoració de sant Flavi Climent, màrtir, a qui l'emperador Domicià, amb el qual havia exercit el consolat, va condemnar per negar-se a adorar als déus pagans, morint per la seva fe en Crist. A Roma (96).
4. Sant Albà, màrtir. Segons narra la tradició, encara no batejat va rebre un clergue a casa seva, a qui va instruir en la fe cristiana. Cobrint-se amb els seus vestits, es va lliurar a les autoritats i va ser degollat després de ser assotat i torturat. A Verlamion (actualment Saint Albans), a Gran Bretanya (~ 287).
5. Sants Juli i Aaron, màrtirs, que van patir després de Sant Albà, durant la persecució de l'emperador Dioclecià, i després de ser torturats de diverses maneres, consumat el seu combat van entrar en el goig de la ciutat del cel. A Léon, a la Bretanya Menor (s. IV incert).
6. Sant Eusebi, bisbe de Samòsata, que en temps de l'emperador arrià Constanci visitava d'incògnit, amb indumentària militar, les esglésies de Déu, per a confirmar-les en la fe catòlica. Va ser exiliat a Tràcia per l'emperador Valent, però, recuperada la pau de l'Església, va tornar a recórrer les comunitats, fins que una dona arriana li va llançar una teula que el va ferir al cap, aconseguint així el martiri. A Dòlica, a Síria (379).
7. Commemoració de sant Nicetes, bisbe de Remesiana, a la Dàcia, al qual lloa sant Paulí de Noia en un dels seus poemes per haver convertit en ovelles als bàrbars en ensenyar-los l’Evangeli, per convèncer-los de viure units en pau i per haver aconseguit que gent inculta i lladres aprenguessin a cantar a Crist amb un cor romà (~ 414).
8. Beat Innocenci V, papa, el qual, pertanyent a l’orde dels Predicadors, va ensenyar teologia a París i va ocupar, a contracor, la seu episcopal de Lió. Juntament amb sant Bonaventura, va preparar el segon concili ecumènic de Lió, per tractar de la unió entre llatins i grecs i, elevat a la càtedra de sant Pere, va exercir el seu ofici per breu temps, més mostrat que donat a l’Església Romana. A Roma, al Laterà (1276).
9. Beata Maria Lhuillier, verge i màrtir, que, rebuda entre les Hospitalàries de la Misericòrdia, durant la Revolució Francesa va ser decapitada per mantenir-se fidel als vots religiosos de l'Església. A Laval, a França (1794).