Paulí fou un polític amb càrrecs importants (cònsol i governador), que Sant Ambròs inicià en el camí de la fe. A petició del poble fou ordenat de prevere a Barcelona el dia de Nadal del 394, malgrat la seva resistència. Amb gran sensibilitat i humilitat, es relacionà amb els grans personatges del seu temps: «Segons la Paraula de l’Escriptura és ell el qui triomfa en nosaltres quan, prenent la condició de servidor, adquireix per als seus servidors la gràcia de la llibertat» (Carta). La tradició ens diu que va introduir l’ús de la campana a Catalunya, per això les primeres campanes s’anomenaven “noles”. És memòria obligatòria a Barcelona i lliure a Sant Feliu i a Terrassa.

1. Sant Paulí, bisbe, el qual, havent rebut el baptisme a Bordeus, va renunciar a la dignitat consular i, de noble i ric, per Crist es va fer pobre i humil. Havent-se traslladat a Noia, al costat del sepulcre de sant Fèlix, prevere, per seguir el seu exemple va abraçar una forma de vida ascètica amb la seva dona i els seus companys. Ordenat bisbe, va destacar per la seva erudició i santedat, acollint als pelegrins i ajudant els desvalguts (431).

2. Sants Joan Fisher, bisbe, i Tomàs More, màrtirs, que, per no acceptar el matrimoni del rei Enric VIII i mantenir-se fidels al primat del Pontífex Romà, van ser empresonats a la Torre de Londres. Joan Fisher, bisbe de Rochester, home conegut per la seva erudició i per la dignitat de vida, va ser degollat aquest dia davant la presó, per ordre del rei. Tomàs More, pare de família, de vida integèrrima, president del consell reial, per mantenir-se fidel a l’Església Catòlica va morir el dia 6 de juliol, unint-se així al martiri del bisbe (1535).

3. Commemoració de sant Flavi Climent, màrtir, a qui l’emperador Domicià, amb el qual havia exercit el consolat, va condemnar per negar-se a adorar als déus pagans, morint per la seva fe en Crist. A Roma (96).

4. Sant Albà, màrtir. Segons narra la tradició, encara no batejat va rebre un clergue a casa seva, a qui va instruir en la fe cristiana. Cobrint-se amb els seus vestits, es va lliurar a les autoritats i va ser degollat després de ser assotat i torturat. A Verlamion (actualment Saint Albans), a Gran Bretanya (~ 287).

5. Sants Juli i Aaron, màrtirs, que van patir després de Sant Albà, durant la persecució de l’emperador Dioclecià, i després de ser torturats de diverses maneres, consumat el seu combat van entrar en el goig de la ciutat del cel. A Léon, a la Bretanya Menor (s. IV incert).

6. Sant Eusebi, bisbe de Samòsata, que en temps de l’emperador arrià Constanci visitava d’incògnit, amb indumentària militar, les esglésies de Déu, per a confirmar-les en la fe catòlica. Va ser exiliat a Tràcia per l’emperador Valent, però, recuperada la pau de l’Església, va tornar a recórrer les comunitats, fins que una dona arriana li va llançar una teula que el va ferir al cap, aconseguint així el martiri. A Dòlica, a Síria (379).

7. Commemoració de sant Nicetes, bisbe de Remesiana, a la Dàcia, al qual lloa sant Paulí de Noia en un dels seus poemes per haver convertit en ovelles als bàrbars en ensenyar-los l’Evangeli, per convèncer-los de viure units en pau i per haver aconseguit que gent inculta i lladres aprenguessin a cantar a Crist amb un cor romà (~ 414).

8. Beat Innocenci V, papa, el qual, pertanyent a l’orde dels Predicadors, va ensenyar teologia a París i va ocupar, a contracor, la seu episcopal de Lió. Juntament amb sant Bonaventura, va preparar el segon concili ecumènic de Lió, per tractar de la unió entre llatins i grecs i, elevat a la càtedra de sant Pere, va exercir el seu ofici per breu temps, més mostrat que donat a l’Església Romana. A Roma, al Laterà (1276).

9. Beata Maria Lhuillier, verge i màrtir, que, rebuda entre les Hospitalàries de la Misericòrdia, durant la Revolució Francesa va ser decapitada per mantenir-se fidel als vots religiosos de l’Església. A Laval, a França (1794).

Altres: advocacions marianes, commemoracions de congregacions religioses, sants i beats (tradició, costumari…).

Diòcesi Oriola-Alacant: Beats Ramon Esteve Bou Pascual, prevere, i companys, màrtirs (1936). El Martirologi el celebra el 17 d’octubre.

El juny fred, mata l’esplet (= collita).