22 DE JUNY

Sant Paulí de Nola, bisbe

Sant Paulí de Nola, bisbe

Què hauríeu fet, si als 20 anys haguéssiu tingut una gran fortuna amb terres, cases, torres escampades per França i Itàlia? Doncs Paulí –que ja era senador i cònsol de Roma, governador de la Campània–, ho fruïa. Però un dia, visitant el sepulcre del màrtir sant Feliu: «vaig experimentar que el meu cor es girava vers la fe». La tradició vol que el dia de Nadal, a Barcelona, accepti el sacerdoci (394). Tornat a Roma, la gent s’admirà que l’antic cònsol vestís pobrament; i en retirar-se a Nola (prop de Nàpols) els cristians l’obligaran a ser bisbe. La tradició ens diu que va introduir l’ús de la campana a Catalunya, per això les primeres campanes s’anomenaven ‘noles’. És memòria obligatòria a l’arxidiòcesi de Barcelona i lliure als bisbats de Sant Feliu i Terrassa.

També Sants Joan Fisher, bisbe, i Tomàs More, màrtirs

Amics i homes de gran cultura, ambdós foren condemnats a mort pel rei Enric VIII, per haver-se negat a reconèixer la dissolució del matrimoni reial. Joan Fischer (1469-1535) fou bisbe de Rochester: «Amb totes aquestes proves del seu amor no cessem mai de celebrar les seves lloances» (“Comentari al salm 101”). Tomàs More (1477-1535), pare de família, i el primer laic canceller. Citant les tribulacions de Sant Pau escriu: «Com més feble és l’home, més la força de Déu el salvaguarda. Tot ho puc en aquell qui em dóna forces» (Carta des de la presó a la seva filla Margaret).

  1. Sant Paulí, bisbe, el qual, havent rebut el baptisme a Bordeus, va renunciar a la dignitat consular i, de noble i ric, per Crist es va fer pobre i humil. Havent-se traslladat a Noia, al costat del sepulcre de sant Fèlix, prevere, per seguir el seu exemple va abraçar una forma de vida ascètica amb la seva dona i els seus companys. Ordenat bisbe, va destacar per la seva erudició i santedat, acollint als pelegrins i ajudant els desvalguts (431).
  2. Sants Joan Fisher, bisbe, i Tomàs More, màrtirs, que, per no acceptar el matrimoni del rei Enric VIII i mantenir-se fidels al primat del Pontífex Romà, van ser empresonats a la Torre de Londres. Joan Fisher, bisbe de Rochester, home conegut per la seva erudició i per la dignitat de vida, va ser degollat aquest dia davant la presó, per ordre del rei. Tomàs More, pare de família, de vida integèrrima, president del consell reial, per mantenir-se fidel a l’Església Catòlica va morir el dia 6 de juliol, unint-se així al martiri del bisbe (1535).
  3. Commemoració de sant Flavi Climent, màrtir, a qui l’emperador Domicià, amb el qual havia exercit el consolat, va condemnar per negar-se a adorar als déus pagans, morint per la seva fe en Crist. A Roma (96).
  4. Sant Albà, màrtir. Segons narra la tradició, encara no batejat va rebre un clergue a casa seva, a qui va instruir en la fe cristiana. Cobrint-se amb els seus vestits, es va lliurar a les autoritats i va ser degollat després de ser assotat i torturat. A Verlamion (actualment Saint Albans), a Gran Bretanya (~ 287).
  5. Sants Juli i Aaron, màrtirs, que van patir després de Sant Albà, durant la persecució de l’emperador Dioclecià, i després de ser torturats de diverses maneres, consumat el seu combat van entrar en el goig de la ciutat del cel. A Léon, a la Bretanya Menor (s. IV incert).
  6. Sant Eusebi, bisbe de Samòsata, que en temps de l’emperador arrià Constanci visitava d’incògnit, amb indumentària militar, les esglésies de Déu, per a confirmar-les en la fe catòlica. Va ser exiliat a Tràcia per l’emperador Valent, però, recuperada la pau de l’Església, va tornar a recórrer les comunitats, fins que una dona arriana li va llançar una teula que el va ferir al cap, aconseguint així el martiri. A Dòlica, a Síria (379).
  7. Commemoració de sant Nicetes, bisbe de Remesiana, a la Dàcia, al qual lloa sant Paulí de Noia en un dels seus poemes per haver convertit en ovelles als bàrbars en ensenyar-los l’Evangeli, per convèncer-los de viure units en pau i per haver aconseguit que gent inculta i lladres aprenguessin a cantar a Crist amb un cor romà (~ 414).
  8. Beat Innocenci V, papa, el qual, pertanyent a l’orde dels Predicadors, va ensenyar teologia a París i va ocupar, a contracor, la seu episcopal de Lió. Juntament amb sant Bonaventura, va preparar el segon concili ecumènic de Lió, per tractar de la unió entre llatins i grecs i, elevat a la càtedra de sant Pere, va exercir el seu ofici per breu temps, més mostrat que donat a l’Església Romana. A Roma, al Laterà (1276).
  9. Beata Maria Lhuillier, verge i màrtir, que, rebuda entre les Hospitalàries de la Misericòrdia, durant la Revolució Francesa va ser decapitada per mantenir-se fidel als vots religiosos de l’Església. A Laval, a França (1794).

EEl juny fred, mata l’esplet (= collita).

EEl juny fred, mata l’esplet (= collita).