Benaurada Verge Maria Reina
Benaurada Verge Maria Reina
Si bé Pius XII instaurà aquesta festa el 1954 en l’encíclica “Ad cæli Reginam”, el títol de reina ja és atribuït a Maria per la tradició cristiana almenys des de començaments del segle IV i Sant Bernat (segle XIII) havia escrit: «L’honor de la Reina requereix solament veracitat. A la Verge reial, no li cal cap fals honor, proveïda com és de tants títols veritables d’honor i adornada amb la corona de tantes glòries».
- Memòria de la Benaurada Mare de Déu Reina, que va engendrar el Fill de Déu, príncep de la pau, el regne del qual no tindrà fi, i a la qual el poble cristià saluda com a Reina del cel i Mare de la misericòrdia.
- Sant Sinforià, màrtir. Mentre era portat al suplici, la seva mare, des de la muralla de la ciutat, l'exhortava amb aquestes paraules: «Fill, fill, Simforià, pensa en Déu viu. Avui no se't pren la vida, sinó que se't canvia per una de millor». A Autun, a la Gàl·lia Celta (s. III/IV).
- Sant Timoteu, màrtir. A Roma, a la via Ostiense, al seu cementiri (303).
- Sant Felip Benizi, prevere de Florència, home de gran humilitat i propagador de l’orde dels Servents de Maria. Considerava el Crist crucificat el seu únic llibre. A Todi, de l’Úmbria (1285).
- Beat Jaume Bianconi, prevere de l’orde dels Predicadors. Va fundar un convent en aquesta localitat i va rebatre els errors dels nicolaïtes. A Mevània (ara Bevagna), a l’Úmbria (1301). L’Orde Predicadors la celebra el 26 d’agost.
- Beat Timoteu de Monticle, prevere de l’orde dels Menors, insigne per l'austeritat de la seva vida i el fervor de la seva pregària. A Ocra, prop de Fossa dell’Aquila, als Abruços (1504).
- Beat Tomàs Percy, màrtir, comte de Northumberland. Durant el regnat d’Elisabet I va ser decapitat per mantenir-se fidel a l'Església de Roma; així va aconseguir la palma del martiri. A York, Anglaterra (1572).
- Beats Guillem Lacey i Ricard Kirkman, preveres i màrtirs. Condemnats a mort per haver entrat a Anglaterra com a sacerdots, van ser ajusticiats al patíbul durant el regnat d’Elisabet I. A York, Anglaterra (1582).
- Sant Joan Wall, prevere de l’orde dels Germans Menors i màrtir. Després d'haver exercit clandestinament el seu ministeri pastoral durant més de vint anys, en temps del rei Carles II, pel fet de ser sacerdot, va ser penjat i després esquarterat. A Worcester, a Anglaterra (1679).
- Sant Joan Kemble, prevere i màrtir. En temps de persecució va exercir el ministeri pastoral durant més de cinquanta anys i, ja octogenari, va ser penjat per ser sacerdot i va consumar el martiri. A Hereford, a Anglaterra (1679).
- Beat Bernat (Domènec) Peroni, religiós de l’orde dels Germans Menors Caputxins. Cèlebre per la seva senzillesa de cor, innocència de vida i la seva admirable caritat envers els pobres. A Offida, al Picè, Itàlia (1694). Els Franciscans Caputxins el celebren demà, dia 23 d’agost
- Beat Elies Leymarie de Laroche, prevere i màrtir. Durant la Revolució Francesa, empresonat en un vell navili ancorat, va ser maltractat cruelment. Va emmalaltir i va exhalar el seu esperit. Al mar davant de Rochefort, França (1794).
- Beat Simeó Lukac, bisbe i màrtir. Durant un govern hostil a la fe va exercir clandestinament el seu ministeri a favor del ramat de catòlics de ritu bizantí. Amb una mort fidel va proclamar la glòria i l'honor de Crist Senyor i de Déu. A Starunya, territori de Stanislaviv (ara Ivano-Frankivsk), a Ucraïna (1964).







