Sant Adalbert, bisbe i màrtir
Sant Adalbert, bisbe i màrtir
En la pregària litúrgica de sant Adalbert (“noble”) demanem que Déu «ens concedeixi amb la seva intercessió que no manqui als pastors l’obediència del ramat; ni al ramat la caritat dels pastors». I és que, aquest bisbe de Praga va tenir tantes dificultats en què els seus feligresos deixessin els costums pagans que renuncià al seu episcopat i fugir lluny, a Prússia, on el 23 d’abril del 997, uns altres feligresos van empalar el seu cap com a mostra de rebuig a la seva predicació. Però dos anys després el papa Silvestre II sí que el va acceptar en el santoral escoltant la vox populi.
- Sant Soter, papa. Sant Dionís de Corint en lloa la seva egrègia caritat vers als germans i als estrangers necessitats i oprimits per la necessitat o condemnats a les mines. A Roma (175).
- Sant Epipodi. Va ser detingut juntament amb el seu amic Alexandre i va consumar el seu martiri en ser degollat, després de la mort d’uns altres quaranta-vuit màrtirs. A Lió, Gàl·lia (178).
- Commemoració de sant Leònides, màrtir. Sota l’emperador Septimi Sever va ser mort amb una espasa per la seva fe en Crist. Va deixar el seu fill Orígenes, encara infant. A Alexandria, Egipte (204).
- Sepultura de sant Caius, papa. Es va escapar de la persecució de l’emperador Dioclecià i va morir com a confessor de la fe. A Roma, al cementiri de Calixt, a la via Àpia (296).
- Commemoració de sant Mariabb, que significa “El Senyor fa”, corepiscopus i màrtir a Pèrsia. En la persecució desencadenada per Sapor II, durant la vuitada de Pasqua va patir el martiri per Crist (341).
- Naixement per al cel de sant Agapit I, papa. Va treballar enèrgicament perquè el clericat de la ciutat elegís lliurement els bisbes i també perquè es respectés la dignitat de l’Església. Enviat a Constantinoble per Teodoric, rei dels ostrogots, davant l’emperador Justinià va confessar la fe ortodoxa, va ordenar Menes com a bisbe d’aquella ciutat i va descansar en pau. A Constantinoble (536).
- Sant Lleó, bisbe. A Sens, de Nèustria (s. VI).
- Sant Teodor, bisbe i hegumen. Des de la infància es va distingir pel seu amor a la solitud i va abraçar una vida austera. Després de ser obligat a acceptar la seva ordenació com a bisbe d’Anastasiòpolis, va insistir davant el patriarca de Constantinoble per ser dispensat del seu càrrec i tornar a la seva estimada solitud. Al petit poble de Sició, Galàcia (613).
- Santa Oportuna, abadessa, cèlebre per la seva abstinència i austeritat. A la regió de Séez, Nèustria (~ 770).
- Santa Senorina, abadessa. S’explica que, per la seva intercessió, Déu va proveir de pa a les monges que passaven necessitat. A Basto, Portugal (~ 980).
- Beat Francesc Venimbeni, prevere de l’orde dels Germans Menors, eximi predicador de la Paraula de Déu. A Fabriano, a la regió del Picè, Itàlia (1322).







