Sant Adalbert, bisbe i màrtir

En la pregària litúrgica de sant Adalbert (“noble”) demanem que Déu «ens concedeixi amb la seva intercessió que no manqui als pastors l’obediència del ramat; ni al ramat la caritat dels pastors». I és que, aquest bisbe de Praga va tenir tantes dificultats en què els seus feligresos deixessin els costums pagans que renuncià al seu episcopat i fugir lluny, a Prússia, on el 23 d’abril del 997, uns altres feligresos van empalar el seu cap com a mostra de rebuig a la seva predicació. Però dos anys després el papa Silvestre II sí que el va acceptar en el santoral escoltant la vox populi.

1. Sant Soter, papa. Sant Dionís de Corint en lloa la seva egrègia caritat vers als germans i als estrangers necessitats i oprimits per la necessitat o condemnats a les mines. A Roma (175).
2. Sant Epipodi. Va ser detingut juntament amb el seu amic Alexandre i va consumar el seu martiri en ser degollat, després de la mort d’uns altres quaranta-vuit màrtirs. A Lió, Gàl·lia (178).
3. Commemoració de sant Leònides, màrtir. Sota l’emperador Septimi Sever va ser mort amb una espasa per la seva fe en Crist. Va deixar el seu fill Orígenes, encara infant. A Alexandria, Egipte (204).
4. Sepultura de sant Caius, papa. Es va escapar de la persecució de l’emperador Dioclecià i va morir com a confessor de la fe. A Roma, al cementiri de Calixt, a la via Àpia (296).
5. Commemoració de sant Mariabb, que significa “El Senyor fa”, corepiscopus i màrtir a Pèrsia. En la persecució desencadenada per Sapor II, durant la vuitada de Pasqua va patir el martiri per Crist (341).
6. Naixement per al cel de sant Agapit I, papa. Va treballar enèrgicament perquè el clericat de la ciutat elegís lliurement els bisbes i també perquè es respectés la dignitat de l’Església. Enviat a Constantinoble per Teodoric, rei dels ostrogots, davant l’emperador Justinià va confessar la fe ortodoxa, va ordenar Menes com a bisbe d’aquella ciutat i va descansar en pau. A Constantinoble (536).
7. Sant Lleó, bisbe. A Sens, de Nèustria (s. VI).
8. Sant Teodor, bisbe i hegumen. Des de la infància es va distingir pel seu amor a la solitud i va abraçar una vida austera. Després de ser obligat a acceptar la seva ordenació com a bisbe d’Anastasiòpolis, va insistir davant el patriarca de Constantinoble per ser dispensat del seu càrrec i tornar a la seva estimada solitud. Al petit poble de Sició, Galàcia (613).
9. Santa Oportuna, abadessa, cèlebre per la seva abstinència i austeritat. A la regió de Séez, Nèustria (~ 770).
10. Santa Senorina, abadessa. S’explica que, per la seva intercessió, Déu va proveir de pa a les monges que passaven necessitat. A Basto, Portugal (~ 980).
11. Beat Francesc Venimbeni, prevere de l’orde dels Germans Menors, eximi predicador de la Paraula de Déu. A Fabriano, a la regió del Picè, Itàlia (1322).