Sants Màrtirs d’Alexandria

Sovint l’Església Catòlica celebra en un sol dia diversos sants. És el cas d’avui: commemoració dels sants màrtirs d’Alexandria, al segle IV. Sota l’emperador Constanci i el prefecte Filagri, grups d’arrians van irrompre en diverses esglésies un Divendres Sant. Aquell dia, molts cristians, d’ambdós sexes, van viure, de veritat -sacrificats o exiliats- ser ‘testimonis’ del Crucificat (339).

1. Sant Serapió, anacoreta. A Egipte (data incerta).
2. Commemoració dels sants màrtirs d’Alexandria, que sota l’emperador Constanci i el prefecte Filagri van ser sacrificats el Divendres Sant de la Passió del Senyor, en irrompre arrians i pagans en diverses esglésies (339).
3. Mort de sant Lupicí, abat, que amb el seu germà sant Romà va observar als boscos del Jura les institucions monàstiques. A Lauconne, a la regió de Lió (480).
4. Sant Endeu, abat, que a les illes Aran va fundar un cenobi tan cèlebre, que per la seva fama l’illa va ser anomenada dels Sants. A Irlanda (~ 542).
5. Mort de sant Benet, abat, la memòria del qual se celebra el dia onze de juliol. A Montecassino (547).
6. Passió de sant Jaume, anomenat el “Confessor”, màrtir, que va lluitar valentament pel culte de les santes imatges i va acabar la seva vida amb un gloriós martiri. A Constantinoble (~ 824).
7. Sant Joan, bisbe, que primer va ser abat de Bonnevaux i escollit bisbe després. Va patir moltes contrarietats per la defensa de la justícia i va ajudar generosament pobres i mercaders arruïnats. A Valença, a la regió de Viena, França (~ 1145).
8. Sant Nicolau de Flüe, ermità, el qual, per inspiració divina, desitjós d’un altre gènere de vida va deixar la seva dona i els seus deu fills i es va retirar a la muntanya per abraçar la vida d’anacoreta. Va arribar a ser cèlebre per la seva dura penitència i menyspreu del món. Només va sortir una vegada de la seva cel·la, i va ser per posar pau amb una breu exhortació entre aquells que estaven a punt d’enfrontar-se en una guerra civil. A la regió muntanyosa vulgarment anomenada Ranft, al costat de Sachseln, Suïssa (1487).
9. Beat Tomàs Pilchard, prevere i màrtir, home docte i mansuet, que en temps de la reina Elisabet I va ser condemnat a mort per ser sacerdot. Amb ell es commemora també al beat Guillem Pike, màrtir, d’ofici fuster, que a la mateixa ciutat i en dia desconegut, sota la mateixa reina va ser esquarterat amb gran crueltat per haver-se reconciliat amb l’Església Romana. A Dorchester, Anglaterra (1591).
10. Beat Mateu Flathers, prevere i màrtir, que va ser alumne del Col·legi Anglès de Douai i, en temps del rei Jaume I, per la seva fidelitat a Crist va ser esquarterat viu. A York, també a Anglaterra (1608).
11. Commemoració de sant Agustí Zhao Rong, prevere i màrtir. En intensificar-se la persecució, va ser empresonat pel nom de Crist, i en un dia desconegut de primavera va afrontar la mort. A la província xinesa de Sichuan (1815).
12. Beata Beneta Cambiagio Frassinello, que, d’acord amb el seu marit, va renunciar espontàniament a la vida conjugal i va fundar l’institut de les Germanes Benedictines de la Providència, per a la instrucció cristiana de joves pobres i abandonades. A Ronco, a la Ligúria (1858).