Dia 21 de març, dimarts; Sant Nicolau de Flüe, ermità

El patró de Suïssa i pare de la pàtria va ser un ermità. En Nicolau va néixer el 1417 a Sachsein (cantó nord d’Obwalden) d’uns camperols benestants. Als trenta anys es va casar amb Dorothea Wyss amb qui va tenir 10 fills. Es va distingir com a soldat en l’alliberament de Nuremberg i en les guerres contra el cantó de Zuric, rebel·lat contra la confederació. Als 37 anys va assolir el rang de capità, jutge i conseller del seu cantó (1459-1467), i diputat en la Dieta Federal (1462); i rebutja el càrrec de landamman (governador) del cantó.

Però als 50 anys la seva vida fa un tomb. La tradició explica que, en una visió, va veure com un cavall (vida militar-política) es menjava un lliri blanc (vida espiritual). D’acord amb la dona i els fills es retirà en una gorja de Ranft, lliurat a la penitència i a la meditació. El solitari, però, més solidari que mai: intervé en el tractat de pau perpètua amb Àustria (1473); el seu consell a la Dieta de Stans (1481) evitarà una guerra civil entre els cantons, aconseguint la unitat de Suïssa (Confederació Helvètica). Va morir el 15 de març de 1487 i fou canonitzat el 1947.

Aniversari de l’ordenació episcopal de Mons. Sebastià Taltavull i Anglada, bisbe auxiliar de l’arquebisbat de Barcelona (2009-2017) i ara Bisbe de Mallorca (25.11.2017).

1. Sant Serapió, anacoreta. A Egipte (data incerta).

2. Commemoració dels sants màrtirs d’Alexandria, que sota l’emperador Constanci i el prefecte Filagri van ser sacrificats el Divendres Sant de la Passió del Senyor, en irrompre arrians i pagans en diverses esglésies (339).

3. Mort de sant Lupicí, abat, que amb el seu germà sant Romà va observar als boscos del Jura les institucions monàstiques. A Lauconne, a la regió de Lió (480).

4*. Sant Endeu, abat, que a les illes Aran va fundar un cenobi tan cèlebre, que per la seva fama l’illa va ser anomenada dels Sants. A Irlanda (c. 542).

5. Mort de sant Benet, abat, la memòria del qual se celebra el dia onze de juliol. A Montecassino (547).

6. Passió de sant Jaume, anomenat el “Confessor”, que va lluitar valentament pel culte de les santes imatges i va acabar la seva vida amb un gloriós martiri. A Constantinoble (c. 824).

7*. Sant Joan, bisbe, que primer va ser abat de Bonnevaux i escollit bisbe després. Va patir moltes contrarietats per la defensa de la justícia i va ajudar generosament pobres i mercaders arruïnats. A Valença, a la regió de Viena, França (c. 1145).

8. Sant Nicolau de Flüe, el qual, per inspiració divina, desitjós d’un altre gènere de vida va deixar la seva dona i els seus deu fills i es va retirar a la muntanya per abraçar la vida d’anacoreta. Va arribar a ser cèlebre per la seva dura penitència i menyspreu del món. Només va sortir una vegada de la seva cel·la, i va ser per posar pau amb una breu exhortació entre aquells que estaven a punt d’enfrontar-se en una guerra civil. A la regió muntanyosa vulgarment anomenada Ranft, al costat de Sachseln, Suïssa (1487).

9*. Beat Tomàs Pilchard, prevere i màrtir, home docte i mansuet, que en temps de la reina Elisabet I va ser condemnat a mort per ser sacerdot. Amb ell es commemora també al beat Guillem Pike, màrtir, d’ofici fuster, que a la mateixa ciutat i en dia desconegut, sota la mateixa reina va ser esquarterat amb gran crueltat per haver-se reconciliat amb l’Església Romana. A Dorchester, Anglaterra (1591).

10*. Beat Mateu Flathers, prevere i màrtir, que va ser alumne del Col·legi Anglès de Douai i, en temps del rei Jaume I, per la seva fidelitat a Crist va ser esquarterat viu. A York, també a Anglaterra (1608).

11. Commemoració de sant Agustí Zhao Rong, prevere i màrtir. En intensificar-se la persecució, va ser empresonat pel nom de Crist, i en un dia desconegut de primavera va afrontar la mort. A la província xinesa de Sichuan (1815).

12*. Beata Beneta Cambiagio Frassinello, que, d’acord amb el seu marit, va renunciar espontàniament a la vida conjugal i va fundar l’institut de les Germanes Benedictines de la Providència, per a la instrucció cristiana de joves pobres i abandonades. A Ronco, a la Ligúria (1858).

Altres: advocacions marianes, commemoracions de congregacions religioses, sants i beats (tradició, costumari…).

Benedictins i Cistercencs Festa): El Trànsit del nostre Pare Benet, abat.

Cistercencs de l’Estricta Observança (Commemoració): El Trànsit del nostre Pare Benet, abat.

► “Per Sant Benet el sol toca a les parets”: comença a fer bo. Fins a la reforma de 1969, Sant Benet se celebrava aquest dia de la seva mort: 21 de març. La diada es traslladà a l’11 de juliol, per evitar que caigués durant la Quaresma. Els benedictins i cistercencs, però, a més de l’11 de juliol, també el celebren avui com el “traspàs del Pare Sant Benet”.