Santoral

21 de maig

Sant Cristòfor Magallanes, prevere, i companys màrtirs

Abril plujós i maig ventós fan l’any ric i profitós.
Dita popular

Sant Cristòfol Magallanes, prevere, i companys màrtirs

Avui celebrem la memòria de vint-i-dos preveres i 3 laics, martiritzats entre els anys 1915 i 1937 durant la revolta dels ‘cristeros’. El 25 de maig de 1927 el prevere Cristòfor Magallanes fou afusellat als 58 anys d’edat al poble de Colotlán Jalisco perdonant els seus botxins: «Déu els perdoni tanta infàmia i ens retorni la desitjada pau, per tal que tots els mexicans ens retrobem com a germans». Beatificat pel papa Joan Pau II el 22 de novembre de 1992, fou canonitzat el 2002.

  1. Sants Cristòfor Magallanes, prevere i companys [1], màrtirs, que van ser perseguits en diverses regions de Mèxic per odi al nom cristià i a l'Església Catòlica i van confessar Crist Rei, aconseguint la corona del martiri (1927).
  2. Sant Timoteu, diaca i màrtir. A Mauritània (data incerta).
  3. Sant Polieucte, màrtir. A Cesarea de Capadòcia (data incerta).
  4. Commemoració dels sants màrtirs d’ambdós sexes que a Alexandria, Egipte, en temps de l'emperador Constanci, el bisbe arrià Jordi ordenà matar o desterrar, amb gran crueltat, durant els sagrats dies de Pentecosta (357/358).
  5. Commemoració de sant Patern, bisbe. S'explica que tal dia com avui va ser ordenat bisbe al concili provincial reunit per sant Perpetu de Tours en la seu de Dariorige. A Dariorige (ara Vannes), a la Bretanya Menor (~ 460-490).
  6. Sant Hospici, reclús, home d'admirable abstinència, que va predir l'arribada dels llombards. A Niça, a la Provença (~ 581).
  7. Sant Manci, màrtir. A Évora, a Lusitània (s. VI).
  8. Sant Teobald, bisbe, que va il·lustrar amb el seu magisteri la seu de Vinne durant quaranta-quatre anys i que va destacar per la caritat i la pietat. A Vienne, de la Borgonya (1001).
  9. Sant Hemming, bisbe, que, inflamat pel zel pastoral, va instaurar la disciplina en l’Església d’Abo mitjançant les ordenacions sinodals, va afavorir els estudis dels clergues, va embellir el culte diví i va promoure la pau entre els pobles. A Abo, a Finlàndia (1366).
  10. Beat Joan Mopinot, germà de les Escoles Cristianes i màrtir, que durant la Revolució Francesa va ser detingut per ser religiós i va morir malalt de pesta. En una galera al mar, davant de Rochefort, a la costa de França (1794).
  11. Sant Carles Eugeni de Mazenod, bisbe. Va fundar els Missioners Oblats de Maria Immaculada per evangelitzar els pobres, i durant uns vint-i-cinc anys va il·lustrar l'Església amb les seves virtuts, la seva tasca, els seus sermons i els seus escrits. A Marsella, de la Provença, a França (1861).

[1] Els seus noms són aquests: Romà Adame, Roderic Aguilar, Juli Àlvarez, Lluís Batis Sàinz, Agustí Caloca, Mateu Correa, Atilà Cruz, Miquel de la Mora, Pere Esqueda Ramírez, Margarit Flores, Josep Elisabet Flores, David Galvàn, Pere Maldonado, Jesús Méndez, Justí Orona, Sabes Reyes, Josep Maria Robles, Toribi Romo, Genari Sànchez Delgadillo, Tranquilí Ubiarco i David Uribe, preveres; i Manel Morales, Salvador Lara Puente i David Roldàn Lara, laics.

 

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera.

(Lc 13,1-9)