21 DE MAIG

Sant Cristòfor Magallanes, prevere, i companys màrtirs

Sant Cristòfor Magallanes, prevere, i companys màrtirs.

Al llarg del segle XX, el catolicisme mexicà va sofrir diverses etapes de repressió i persecució, que fou especialment dura el primer terç del segle, amb un bon nombre de morts i d’exiliats. Avui celebrem la memòria de 22 preveres i 3 laics, morts entre els anys 1915 i 1937 per la seva condició cristiana. El prevere Cristòfor Magallanes davant l’escamot d’afusellament, va exclamar: “Jo moro innocent, i demano a Déu que la meva sang serveixi per a la unió dels meus germans mexicans”. Cristòfol havia nascut a Totaliche (Mèxic) el 1869, i havia estat missioner entre els indígenes huicholes. Es va dedicar intensament a fomentar les vocacions sacerdotals. Quan els perseguidors de l’Església van clausurar el Seminari de Guadalajara, ell es va oferir per fundar a la seva parròquia un Seminari per protegir, orientar i formar als futurs sacerdots. Per aquestes activitats fou detingut i afusellat el maig de 1927.

  1. Sants Cristòfor Magallanes, prevere i companys [1], màrtirs, que van ser perseguits en diverses regions de Mèxic per odi al nom cristià i a l’Església Catòlica i van confessar Crist Rei, aconseguint la corona del martiri (1927).
  2. Sant Timoteu, diaca i màrtir. A Mauritània (data incerta).
  3. Sant Polieucte, màrtir. A Cesarea de Capadòcia (data incerta).
  4. Commemoració dels sants màrtirs d’ambdós sexes que a Alexandria, Egipte, en temps de l’emperador Constanci, el bisbe arrià Jordi ordenà matar o desterrar, amb gran crueltat, durant els sagrats dies de Pentecosta (357/358).
  5. Commemoració de sant Patern, bisbe. S’explica que tal dia com avui va ser ordenat bisbe al concili provincial reunit per sant Perpetu de Tours en la seu de Dariorige. A Dariorige (ara Vannes), a la Bretanya Menor (~ 460-490).
  6. Sant Hospici, reclús, home d’admirable abstinència, que va predir l’arribada dels llombards. A Niça, a la Provença (~ 581).
  7. Sant Manci, màrtir. A Évora, a Lusitània (s. VI).
  8. Sant Teobald, bisbe, que va il·lustrar amb el seu magisteri la seu de Vinne durant quaranta-quatre anys i que va destacar per la caritat i la pietat. A Vienne, de la Borgonya (1001).
  9. Sant Hemming, bisbe, que, inflamat pel zel pastoral, va instaurar la disciplina en l’Església d’Abo mitjançant les ordenacions sinodals, va afavorir els estudis dels clergues, va embellir el culte diví i va promoure la pau entre els pobles. A Abo, a Finlàndia (1366).
  10. Beat Joan Mopinot, germà de les Escoles Cristianes i màrtir, que durant la Revolució Francesa va ser detingut per ser religiós i va morir malalt de pesta. En una galera al mar, davant de Rochefort, a la costa de França (1794).
  1. Sant Carles Eugeni de Mazenod, bisbe. Va fundar els Missioners Oblats de Maria Immaculada per evangelitzar els pobres, i durant uns vint-i-cinc anys va il·lustrar l’Església amb les seves virtuts, la seva tasca, els seus sermons i els seus escrits. A Marsella, de la Provença, a França (1861).

[1] Els seus noms són aquests: Romà Adame, Roderic Aguilar, Juli Àlvarez, Lluís Batis Sàinz, Agustí Caloca, Mateu Correa, Atilà Cruz, Miquel de la Mora, Pere Esqueda Ramírez, Margarit Flores, Josep Elisabet Flores, David Galvàn, Pere Maldonado, Jesús Méndez, Justí Orona, Sabes Reyes, Josep Maria Robles, Toribi Romo, Genari Sànchez Delgadillo, Tranquilí Ubiarco i David Uribe, preveres; i Manel Morales, Salvador Lara Puente i David Roldàn Lara, laics.

 

AAbril plujós i maig ventós fan l’any ric i profitós.

AAbril plujós i maig ventós fan l’any ric i profitós.