Sant Llorenç de Bríndisi, prevere i doctor

Sant Llorenç de Bríndisi, prevere i doctor de l’Església

A la vida necessitem consell i fortalesa “per poder conèixer el que hem de fer, i per tenir la força de portar-ho a terme” (pregària Col·lecta). És el que va tenir sant Llorenç (de “llorer”) de Bríndisi (1559-1619), aquest caputxí, un bon diplomàtic de talla evangèlica, que dialogà amb protestants, jueus i musulmans, en l’Europa del seu temps, tan sacsejada i esmicolada. Va morir a Lisboa el 22 de juliol de 1619. Lleó XIII el 1881 el va proclamar sant i Joan XXIII el 1959 el va declarar doctor de l’Església.

1. Sant Llorenç de Bríndisi, prevere i doctor de l'Església, de l’orde dels Germans Menors Caputxins, predicador incansable per diverses nacions d'Europa. De caràcter senzill i humil, va complir fidelment totes les missions que se li van encomanar, com ara la defensa de l'Església davant els turcs que intentaven dominar Europa, la reconciliació de prínceps enfrontats i el govern del seu orde religiós. Va morir a Lisboa, Portugal, el vint-i-dos de juliol de 1619.
2. Sant Víctor, màrtir. A Marsella, ciutat de la Provença, a la Gàl·lia (~ 292).
3. Sant Simeó, anomenat “Salos”, que, impulsat per l'Esperit Sant, per amor a Crist va anhelar que els homes el tinguessin per ximple i plebeu. Commemoració també de sant Joan, ermità, que va conviure durant gairebé trenta anys amb sant Simeó, va peregrinar amb ell i va fer també vida eremítica al seu costat prop de la mar Morta. A Èmesa, ciutat de Síria (s. IV).
4. Commemoració de santa Pràxedes, en nom de la qual es va dedicar a Déu una església a l’Esquilí. A Roma (abans de 491). La tradició parla també de la seva companya Santa Pudenciana o Potenciana.
5. Sant Arbogast, bisbe. A Estrasburg, ciutat de la Burgúndia (s. VI).
6. Beat Gabriel Pergaud, prevere i màrtir, canonge regular de Bèllòc, al Brieu, que, per ser sacerdot, va ser tret de la seva abadia i tancat en condicions inhumanes al celler d'una nau, on va morir a conseqüència d'una malaltia contagiosa, i per això va merèixer rebre la corona del martiri. Al mar, davant les costes de Rochefort (1794).
7. Sant Alberic Crescitelli, prevere del Pontifici Institut per a les Missions Estrangeres. En la persecució promoguda pel moviment dels Yihétuàn, primer va ser colpejat brutalment fins que va quedar gairebé mort. L’endemà, va ser arrossegat amb els peus lligats per un camí empedrat fins prop d'un riu, on el seu cos va ser trossejat i decapitat, i per tot això va merèixer la palma del martiri. A Yanzibian, de Yangpingguan, a la Xina (1900).
8. Passió de sant Josep Wang Yumei, màrtir, que durant la persecució promoguda pel moviment dels Yihétuàn, va morir quan era dut a Daining, a la província de Hebei, també a la Xina (1900).