Sant Fructuós, sant Auguri i sant Eulogi

SANT FRUCTUÓS, BISBE I MÀRTIR I SANT AUGURI I SANT EULOGI, DIAQUES I MÀRTIRS

Fructuós, bisbe de Tarragona i els seus dos diaques Auguri i Eulogi moriren cremats a l’amfiteatre de Tàrraco (259), durant l’imperi de Valerià i Gal·liè. En les “Actes” del seu martiri hi llegim: «Era necessari que allò que el màrtir Fructuós, quan ensenyava en el món, havia promès per la misericòrdia de Déu en el nostre Senyor i Salvador, ho confirmés més tard en la seva passió i la resurrecció de la carn».

1. Passió dels sants màrtirs Fructuós, bisbe, Auguri i Eulogi, els seus diaques, els quals, en temps dels emperadors Valerià i Gal·liè, després d'haver confessat la seva fe en presència del procurador Emilià, van ser portats a l'amfiteatre i allà, en presència dels fidels i amb veu clara, el bisbe va pregar per la pau de l'Església, consumant el seu martiri enmig del foc, col·locats de genolls i en pregària. A Tàrraco (Tarragona), ciutat de la Hispània Citerior (259).
2. Commemoració de sant Publi, bisbe d'Atenes, Grècia, que va donar testimoni de Crist amb el seu martiri (s. II).
3. Sant Patrocle, màrtir. A la ciutat de Troyes, a la Gàl·lia Celta (França) (~ s. III).
4. Sant Epifani, bisbe, que en temps de les invasions bàrbares va treballar coratjosament per reconciliar els pobles, per redimir el captius i per reconstruir la ciutat arruïnada. A Pavia, ciutat de la Ligúria (Itàlia) (496).
5. Sant Menrad (Meinard), prevere, que va portar primer una vida cenobítica i després eremítica. Va ser assassinat per uns lladres. A les muntanyes que envolten el llac de Zuric, entre els helvecis (Suïssa) (~ 861).
6. Sant Zacaries, monjo, anomenat “Angèlic”, mestre de la vida cenobítica. A la muntanya Mercuri, a la Lucània (Itàlia) (~ 950).
7. Beats Eduard Stransham i Nicolau Wheeler, preveres i màrtirs, els quals, regnant Elisabet I, van ser condemnats a mort per ser sacerdots i van patir el martiri a Tyburn. A la ciutat de Londres, Anglaterra (1586).
8. Sant Albà Roe, de l'orde de Sant Benet, i el beat Tomàs Green, preveres i màrtirs, els quals, ja ancians, durant el regnat de Carles I van donar la seva vida per Crist. Van ser penjats a Tyburn després d'haver passat a la presó disset anys el primer i catorze el segon. A Londres, Anglaterra (1642).
9. Beata Josepa Maria de santa Agnès, verge, de l'orde de les Descalces de Sant Agustí. Al monestir de Benigànim (comarca valenciana de la Vall d’Albaida) (1696).
10. Beats preveres Joan Baptista Turpín du Comier i tretze companys [1], màrtirs, que, per la seva constant fidelitat a l’Església catòlica, van ser degollats durant la Revolució Francesa. A la ciutat de Laval, França (1794).
11. Sant Joan Yi Yun-il, màrtir, el qual, essent pare de família, pagès i catequista, va haver de suportar flagells i luxació de tots els seus membres, mantenint-se constant en la fe cristiana, amb la qual cosa va suportar amb coratge el martiri en ser degollat. Va ser l'última víctima de la gran persecució en aquesta nació. Al petit poble de Daegu, Corea (1867).

[1] Els seus noms són: beats Joan Baptista Triquerie, de l'orde dels Germans Menors Conventuals, Joan Maria Gallot, Josep Pellé, Renat Lluís Ambroise, Julià Francesc Morvin de la Gérardière, Francesc Duchesne, Jaume André, Andreu Dudiou, Lluís Gastineau, Francesc Migoret Lambardière, Julià Moulé, Agustí Manel Philippot i Pere Thomas.