Santoral

21 de gener

Sant Fructuós, sant Auguri i sant Eulogi

Al gener, tanca la porta i encén el braser.
Dita popular

SANT FRUCTUÓS, BISBE I MÀRTIR I SANT AUGURI I SANT EULOGI, DIAQUES I MÀRTIRS

Fructuós, bisbe de Tarragona i els seus dos diaques Auguri i Eulogi moriren cremats a l’amfiteatre de Tàrraco (259), durant l’imperi de Valerià i Gal·liè. En les “Actes” del seu martiri hi llegim: «Era necessari que allò que el màrtir Fructuós, quan ensenyava en el món, havia promès per la misericòrdia de Déu en el nostre Senyor i Salvador, ho confirmés més tard en la seva passió i la resurrecció de la carn».

  1. Passió dels sants màrtirs Fructuós, bisbe, Auguri i Eulogi, els seus diaques, els quals, en temps dels emperadors Valerià i Gal·liè, després d'haver confessat la seva fe en presència del procurador Emilià, van ser portats a l'amfiteatre i allà, en presència dels fidels i amb veu clara, el bisbe va pregar per la pau de l'Església, consumant el seu martiri enmig del foc, col·locats de genolls i en pregària. A Tàrraco (Tarragona), ciutat de la Hispània Citerior (259).
  2. Commemoració de sant Publi, bisbe d'Atenes, Grècia, que va donar testimoni de Crist amb el seu martiri (s. II).
  3. Sant Patrocle, màrtir. A la ciutat de Troyes, a la Gàl·lia Celta (França) (~ s. III).
  4. Sant Epifani, bisbe, que en temps de les invasions bàrbares va treballar coratjosament per reconciliar els pobles, per redimir el captius i per reconstruir la ciutat arruïnada. A Pavia, ciutat de la Ligúria (Itàlia) (496).
  5. Sant Menrad (Meinard), prevere, que va portar primer una vida cenobítica i després eremítica. Va ser assassinat per uns lladres. A les muntanyes que envolten el llac de Zuric, entre els helvecis (Suïssa) (~ 861).
  6. Sant Zacaries, monjo, anomenat “Angèlic”, mestre de la vida cenobítica. A la muntanya Mercuri, a la Lucània (Itàlia) (~ 950).
  7. Beats Eduard Stransham i Nicolau Wheeler, preveres i màrtirs, els quals, regnant Elisabet I, van ser condemnats a mort per ser sacerdots i van patir el martiri a Tyburn. A la ciutat de Londres, Anglaterra (1586).
  8. Sant Albà Roe, de l'orde de Sant Benet, i el beat Tomàs Green, preveres i màrtirs, els quals, ja ancians, durant el regnat de Carles I van donar la seva vida per Crist. Van ser penjats a Tyburn després d'haver passat a la presó disset anys el primer i catorze el segon. A Londres, Anglaterra (1642).
  9. Beata Josepa Maria de santa Agnès, verge, de l'orde de les Descalces de Sant Agustí. Al monestir de Benigànim (comarca valenciana de la Vall d’Albaida) (1696).
  10. Beats preveres Joan Baptista Turpín du Comier i tretze companys [1], màrtirs, que, per la seva constant fidelitat a l’Església catòlica, van ser degollats durant la Revolució Francesa. A la ciutat de Laval, França (1794).
  11. Sant Joan Yi Yun-il, màrtir, el qual, essent pare de família, pagès i catequista, va haver de suportar flagells i luxació de tots els seus membres, mantenint-se constant en la fe cristiana, amb la qual cosa va suportar amb coratge el martiri en ser degollat. Va ser l'última víctima de la gran persecució en aquesta nació. Al petit poble de Daegu, Corea (1867).

[1] Els seus noms són: beats Joan Baptista Triquerie, de l'orde dels Germans Menors Conventuals, Joan Maria Gallot, Josep Pellé, Renat Lluís Ambroise, Julià Francesc Morvin de la Gérardière, Francesc Duchesne, Jaume André, Andreu Dudiou, Lluís Gastineau, Francesc Migoret Lambardière, Julià Moulé, Agustí Manel Philippot i Pere Thomas.

Seguiu-nos  

Facebook
Si bé és a finals del segle XVII quan la Mare de Déu del Carme començà a ser la patrona dels mariners i pescadors, els orígens del seu culte cal anar-los a buscar ben amunt i lluny, a la muntanya, en aquell Carmel de Palestina del segle XII on un grup d’ermitans va voler seguir els passos del profeta Elies. Avui l’estol dels seus fills, els Carmelites, són convidats “a arribar feliçment a la muntanya que és Crist”.«Deixem-nos guiar per Maria, ella que és Mare, i sap com fer-ho» (Papa Francesc).«El Carmel és la més bella de les muntanyes de Terra Santa; per una banda, mira als seus peus totes les muntanyes de Galilea, i, per altra, albira la mar», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Aquest dilluns ha tingut lloc a Barcelona un sopar amb responsables de voluntaris del viatge apostòlic de papa Lleó XIV a Catalunya.L’ha presidit el cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, i hi ha participat també Mons. David Abadías, bisbe auxiliar de Barcelona.📸 A. Codinach ... See MoreSee Less
View on Facebook
El @Pontifex_es envia una carta d’agraïment a l’arxidiòcesi de Barcelona i demana «alçar la mirada» cap a Jesucrist.El @OmellaCardenal ha fet pública la carta aquest dissabte durant la missa d'acció de gràcies amb els voluntaris que van col·laborar en la visita apostòlica.📸Dr. Simón🔗 tinyurl.com/rz2uawz7 ... See MoreSee Less
View on Facebook
Conegut com a “Reprovat” (“rebutjat”), segons la tradició occidental, després de buscar el sobirà més poderós d’aquest món per a posar-se al seu servei, el trobà en forma d’un infant que volia travessar un riu. Ell, alt i fort, no va ser capaç de transportar-lo. Era l’Infant Jesús, el “creador del món” que li canvià el nom: Cristòfol (Christo-phorus), “el portador de Crist”. Patró dels automobilistes, el 10 de juliol del 1907 es fa la primera benedicció de cotxes a la capella de Sant Cristòfol del Regomir (Ciutat Vella) de Barcelona. «Molta gent porta una imatge de sant Cristòfol en el seu cotxe. Enmig de l’intens trànsit de la ciutat o per una autopista congestionada, mirant la imatge confiem arribar sans i estalvis a casa: qui condueix amb por és més propens a patir accidents. La confiança és més forta que la por, i ens fa estar més atents i ser més responsables en la conducció, amb el Crist que ens porta» (Anselm Grün, benedictí i psicòleg).«Pluja per Sant Cristòfol, bones figues de moro; pluja per Santa Anna, ja és tardana»☔, segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
🙏 Prop d'un miler de fidels s'han reunit aquesta setmana a Santa Maria del Mar per pregar per la pau i l'esperança del poble veneçolà.El cardenal Joan Josep Omella al va presidir la missa, que va ser un signe de comunió, pregària i solidaritat amb tots els qui pateixen. 🇻🇪🤍🤲🏼 En l'homilia, Mons. Tomás Jesús Zárraga, bisbe emèrit de Veneçuela va agrair el «miracle de solidaritat» de tantes persones que continuen ajudant els qui #esglésiadebarcelona##pregàriae#Veneçuela##esperançaVeneçuela #Esperança ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Assenyalant amb la mà els seus deixebles, digué: -Aquests són la meva mare i els meus germans.

(Mt 12,46-50)