Sant Pere Canisi, prevere i doctor de l'Església

Sant Pere Canisi, prevere i Doctor de l'Església

Jesuïta (1521-1597) que treballà molt en la defensa de la fe catòlica, durant molts anys a Alemanya ("segon apòstol", després de St. Bonifaci). Estudiós principalment dels Pares, participà com a teòleg en el Concili de Trento. A més de la predicació, escriví moltes obres (la més famosa, el "Catecisme"): «Ja sabeu, oh Senyor, quantes vegades i amb quanta urgència em confiàreu Alemanya aquell mateix dia, talment que des d'aleshores aquest afany no m'ha abandonat mai; per Alemanya voldria viure i morir».

1. Sant Pere Canisi, prevere de la Companyia de Jesús i doctor de l’Església, el qual, enviat a Alemanya, es va dedicar amb afany a defensar la fe catòlica i a confirmar-la amb la predicació i els escrits, entre els quals destaca el Catecisme. Va descansar dels seus treballs a Friburg, població de Suïssa (1597).
2. Commemoració de sant Miquees, profeta, el qual, en temps de Joatam, Acaz i Ezequies, reis de Judà, va defensar amb la seva predicació els oprimits, va condemnar els ídols i les perversitats, i va anunciar al poble elegit que, des dels dies eterns, naixeria a Betlem de Judea un rei que pasturaria a Israel amb la fortalesa del Senyor.
3. Sant Temístocles, màrtir, el qual, segons s’explica, en temps de l’emperador Deci es va oferir en lloc de sant Diòscor, que era buscat per ser ajusticiat, i torturat al poltre, arrossegat i apallissat, va aconseguir la corona del martiri. A Lícia (s. III).
4. Beat Domènec Spadafora, prevere de l’orde dels Predicadors, que va treballar diligentment en el ministeri de la predicació. A Montecerignone, la Romanya (1521).
5. Passió dels sants Andreu Dung Lac i Pere Truong Van Thi, preveres i màrtirs, els quals, en rebutjar el manament de trepitjar la creu, van consumar el martiri amb la degollació. La seva memòria se celebra el vint-i-quatre de novembre. A Hanoi, Tonquín (1839).
6. Beat Pere Friedhofen, religiós, que exercint l’ofici de caminer, va fundar després la Congregació de Germans de la Misericòrdia de Maria Auxiliadora, a causa de la qual va patir plàcidament i amb ànim serè moltes burles i molèsties. A Coblença, Alemanya (1860).