Sant Martí de Braga, bisbe

Sant Martí de Braga, bisbe

Nascut a Pannònia (Hongria) cap a l’any 510. Viatjà a Palestina i estudià els filòsofs grecs i romans. Cap al 550 el trobem a Galícia, on hi fundarà el monestir de Dume (actual diòcesi de Mondoñedo): volia convertir els sueus que aleshores ocupaven el territori i eren arrians. El 570 és nomenat arquebisbe de Braga, al nord de Portugal: confirma esglésies, funda monestirs i deixa un bon nombre d'escrits, sobretot de caire pastoral. Va morir aquest dia de l’any 579.

1. Commemoració de sant Arquip, company en els combats de l’apòstol sant Pau, que el recorda en les cartes a Filemó i als Colossencs (s. I).
2. Sants Pau, Ciril i altres, màrtirs. A Antioquia, Síria (data incerta).
3. Sant Urbici, bisbe. A Metz, a la Gàl·lia Belga (~ 450).
4. Sant Martí, bisbe, oriünd de Pannònia. Va regir primer la seu de Dume i després la de Braga, i amb el seu zel i predicació, els sueus van abandonar l’heretgia arriana i van abraçar la fe catòlica. A Braga, Portugal (~ 579).
5. Trànsit de sant Cutbert, bisbe de Lindisfame, que en el ministeri pastoral es va distingir per la diligència que abans va demostrar al monestir i a l’eremitori. Va harmonitzar pacíficament les austeritats i gènere de vida dels celtes amb els costums romans. A les illes Fame, a Northúmbria (687).
6. Sepultura de sant Wulfran. Era monjo, va ser elegit bisbe de Sens i es va dedicar a evangelitzar els frisons. Finalment, va retornar a l’esmentat monestir, on va descansar en pau. Al monestir de Fantanelle, Nèustria, regió de París (~ 700).
7. Commemoració de sant Nicetes, bisbe d’Apol·lònia, Macedònia. Per defensar el culte de les santes imatges va ser desterrat per l’emperador Lleó l’Armeni (733).
8. Martiri de vint sants monjos, que van ser ofegats amb fum a l’església de la Mare de Déu pels sarraïns que havien envaït el monestir. A la laura de Sant Sabes, Palestina (797).
9. Beat Ambròs Sansedonio, prevere de l’orde dels Predicadors, que va ser deixeble de sant Albert el Gran, i encara que eximi en doctrina i predicació, es va mostrar al mateix temps senzill envers tothom. A Siena, a la Toscana (1287).
10. Sant Joan Nepomucè, prevere i màrtir, que per defensar l’Església va patir moltes injúries per part del rei Venceslau IV. Exposat a turments i tortures, quan encara respirava va ser llançat al riu Vltava. A Praga, Bohèmia (1393).
11. Beat Baptista Sapgnoli, prevere de l’orde dels Carmelites, que va fomentar la pau entre els prínceps i va reformar aquest orde, del qual va ser nomenat prepòsit pel papa Lleó X. A Màntua, Llombardia (1516).
12. Beat Hipòlit Galantino, fundador de la Confraria de la Doctrina Cristiana, que va realitzar una egrègia tasca en la instrucció catequètica dels infants i de la gent senzilla. A Florència, a la Toscana (1619).
13. Beata Joana Véron, verge i màrtir, que es va lliurar al guariment de nens i malalts, i per haver amagat sacerdots dels perseguidors durant la Revolució Francesa, va ser guillotinada. A Erenée, a la regió de Mayenne, França (1794).
14. Beat Francesc de Jesús, Maria i Josep Palau i Quer, prevere de l’orde dels Carmelites Descalços, que en el ministeri va suportar greus persecucions i, acusat falsament, va ser relegat a l’illa d’Eivissa i abandonat per tots. A Tarragona (1872). Se celebra, però, el 7 de novembre per no coincidir amb la Quaresma.
15. Santa Maria Josepa del Cor de Jesús Sancho de Guerra, verge, que va fundar la Congregació de les Germanes Serventes de Jesús i les va formar especialment per a la cura dels malalts i dels pobres. A Bilbao, al País Basc (1912).
16. Beat Josep Bilczewski, bisbe dels llatins. Es va dedicar amb gran caritat a la formació dels costums i de la doctrina del clericat i del poble llatins, i durant la guerra va fer de tot per ajudar els pobres i necessitats. A Lviv, a Ucraïna (1923).