Dia 20 de març: SANT JOSEP, ESPÒS DE LA BENAURADA MARE DE DÉU

Els evangelis no ens guarden ni una sola paraula d’aquest home que Déu va escollir per a ser el pare terrenal de Jesús: «Sant Josep va ser cridat per Déu per servir directament a la persona i la missió de Jesús a través de l’exercici de la seva paternitat» (Papa Francesc, Patris Corde, 8). I de Sant Josep en podem aprendre: la fidelitat a la crida de Déu, la discreció, l’amor al treball, la humilitat i el silenci. Qualitats molt interessants per als qui es preparen per al sacerdoci, per això avui celebrem el Dia del Seminari (o bé diumenge).

► HISTÒRIA DE LA SOLEMNITAT

• Segle V: El “Martirologi Jeronimià”, esmenta un Sant Josep el 19 de març (probablement un diaca d’Antioquia).
• Segle IX: Culte litúrgic privat.
• Segle XII: Culte a l’Orient.
• Segle XIV-XV: El culte es generalitza a Occident.
• 1621: Gregori XV converteix el 19 de març en festa de precepte.
• 1870: Pius IX el declara Patró de l’Església Universal amb el decret “Quemadmodum Deus”.
• 1962: El Papa Joan XXIII introdueix el seu nom en el cànon I de la missa romana.
• 1965: En la reforma litúrgica després del Concili Vaticà II es respecta la data tan popular del 19 de març, tot i que cau en plena Quaresma.
• 1989, agost 15: El papa Joan Pau II escriu l’Exhortació Apostòlica “Redemptoris Custos”, sobre la figura i la missió de Sant Josep.
• 2013, març 31: El Papa Francesc, inaugurant el seu ministeri, introdueix el nom de Sant Josep a les pregàries eucarístiques II, III i IV.
• 2020, desembre 8: Amb la Carta apostòlica “Patris corde” (“Amb cor de pare”), el papa Francesc recordà el 150è aniversari de la declaració de sant Josep com a patró de l’Església Universal i, amb motiu d’aquesta ocasió, des del 8 de desembre de 2020 fins al 8 de desembre de 2021 se celebrà un any dedicat especialment a ell.

► La capella de la girola de la catedral de Barcelona, abans dedicada a Sant Joan, era la capella del gremi dels fusters, que tenia per patró a Sant Josep. Hi trobem una imatge de Sant Josep del segle XVIII.

► Dia del Seminari:

• “L’ofici del sacerdot és el mateix ofici de l’Esperit Sant” (St. Ambròs).
• “Si tot caminant em trobés junts un sacerdot i un àngel, saludaria primer al sacerdot” (St. Tomàs d’Aquino).
• “El bé del cristianisme depèn del zel i rectitud dels sacerdots; i un bon sacerdot és un riquíssim tresor” (St. Vicenç de Paül).
• “Al davant de la meva ciutat jo posaria als sacerdots; la seva missió seria eixamplar el cor dels homes” (Saint-Exupéry).
• “El sacerdot viu una lluita continua per romandre totalment disponible en favor de Crist i del proïsme” (Michel Quoist).
• “El futur de l’Església no depèn del nombre de sacerdots o de l’increment de les vocacions, sinó del nivell de vida de les comunitats cristianes” (Mn. Joan Busquets).

► “Per Sant Josep la múrgola treu el bec”: La tradició ens parla que el sant, que és patró dels fusters, llençava els encenalls de la seva fusteria cel avall, i on queien, naixien múrgoles i cassoletes. De fet, la vigília del sant els fusters feien neteja dels seus obradors i encenien fogueres al carrer cremant les restes de fusta. Així, acomiadaven els rigors del fred i saludaven el bon temps. Sembla que les falles de València poden tenir aquest origen.

1. Commemoració de sant Arquip, company en els combats de l’apòstol sant Pau, que el recorda en les cartes a Filemó i als Colossencs (s. I).

2. Sants Pau, Ciril i altres, màrtirs. A Antioquia, Síria (data incerta).

3. Sant Urbici, bisbe. A Metz, a la Gàl·lia Belga (c. 450).

4*. Sant Martí, bisbe, oriünd de Pannònia. Va regir primer la seu de Dume i després la de Braga, i amb el seu zel i predicació, els sueus van abandonar l’heretgia arriana i van abraçar la fe catòlica. A Braga, Portugal (c. 579).

5. Trànsit de sant Cutbert, bisbe de Lindisfame, que en el ministeri pastoral es va distingir per la diligència que abans va demostrar al monestir i a l’eremitori. Va harmonitzar pacíficament les austeritats i gènere de vida dels celtes amb els costums romans. A les illes Fame, a Northúmbria (687).

6. Sepultura de sant Wulfran. Era monjo, va ser elegit bisbe de Sens i es va dedicar a evangelitzar els frisons. Finalment, va retornar a l’esmentat monestir, on va descansar en pau. Al monestir de Fantanelle, Nèustria, regió de París (c. 700).

7. Commemoració de sant Nicetes, bisbe d’Apol·lònia, Macedònia. Per defensar el culte de les santes imatges va ser desterrat per l’emperador Lleó l’Armeni (733).

8. Martiri de vint sants monjos, que van ser ofegats amb fum a l’església de la Mare de Déu pels sarraïns que havien envaït el monestir. A la laura de Sant Sabes, Palestina (797).

9*. Beat Ambròs Sansedonio, prevere de l’orde dels Predicadors, que va ser deixeble de sant Albert el Gran, i encara que eximi en doctrina i predicació, es va mostrar al mateix temps senzill envers tothom. A Siena, a la Toscana (1287).

10. Sant Joan Nepomucè, prevere i màrtir, que per defensar l’Església va patir moltes injúries per part del rei Venceslau IV. Exposat a turments i tortures, quan encara respirava va ser llançat al riu Vltava. A Praga, Bohèmia (1393).

11*. Beat Baptista Sapgnoli, prevere de l’orde dels Carmelites, que va fomentar la pau entre els prínceps i va reformar aquest orde, del qual va ser nomenat prepòsit pel papa Lleó X. A Màntua, Llombardia (1516).

12*. Beat Hipòlit Galantino, fundador de la Confraria de la Doctrina Cristiana, que va realitzar una egrègia tasca en la instrucció catequètica dels infants i de la gent senzilla. A Florència, a la Toscana (1619).

13*. Beata Joana Véron, verge i màrtir, que es va lliurar al guariment de nens i malalts, i per haver amagat sacerdots dels perseguidors durant la Revolució Francesa, va ser guillotinada. A Erenée, a la regió de Mayenne, França (1794).

14*. Beat Francesc de Jesús, Maria i Josep Palau Quer, prevere de l’orde dels Carmelites Descalços, que en el ministeri va suportar greus persecucions i, acusat falsament, va ser relegat a l’illa d’Eivissa i abandonat per tots. A Tarragona (1872). Se celebra, però, el 7 de novembre per no coincidir amb la Quaresma.

15. Santa Maria Josepa del Cor de Jesús Sancho de Guerra, verge, que va fundar la Congregació de les Germanes Serventes de Jesús i les va formar especialment per a la cura dels malalts i dels pobres. A Bilbao, al País Basc (1912).

16*. Beat Josep Bilczewski, bisbe dels llatins. Es va dedicar amb gran caritat a la formació dels costums i de la doctrina del clericat i del poble llatins, i durant la guerra va fer de tot per ajudar els pobres i necessitats. A Lviv, a Ucraïna (1923).

Altres: advocacions marianes, commemoracions de congregacions religioses, sants i beats (tradició, costumari…).

Heralds de l’Evangeli: Beat Francesc Palau i Quer, prevere.

► “Per Sant Josep la múrgola treu el bec”: La tradició ens parla que el sant, que és patró dels fusters, llençava els encenalls de la seva fusteria cel avall, i on queien, naixien múrgoles i cassoletes. De fet, la vigília del sant els fusters feien neteja dels seus obradors i encenien fogueres al carrer cremant les restes de fusta. Així, acomiadaven els rigors del fred i saludaven el bon temps. Sembla que les falles de València poden tenir aquest origen.