Sant Bernardí de Siena, prevere
Sant Bernardí de Siena, prevere
Bernardino degli Albizzeschi (1380-1444), nascut prop de Siena el 1380, va entrar en l’Orde franciscà als 22 anys. Amb una bona formació predicà per tota Itàlia: la misericòrdia amb els pecadors, el respecte amb les dones, la intransigència amb la injustícia. Per això va tenir conflictes amb els poderosos que pretenien comprar el seu silenci. Ell, però, a la seva; propagà la devoció al Nom de Jesús: «Quan vas a l’hospital i no pots guarir la pena del malalt, concedeix-li almenys l’almoina del cor» (Sobre l’almoina).
- Sant Bernardí de Siena, prevere de l’orde dels Germans Menors. Amb la paraula i l’exemple, va evangelitzar per pobles i ciutats els habitants d’Itàlia i va difondre la devoció al santíssim Nom de Jesús, perseverant de manera infatigable en l’ofici de la predicació, amb gran fruit per a les ànimes, fins al dia de la seva mort, que va ocórrer a L’Aquila, dels Abruços, a Itàlia (1444).
- Commemoració de santa Lídia de Tiatira (ara Akhisar), venedora de porpra, que va ser la primera que va creure en l'Evangeli a Filipos, a Macedònia, quan ho va predicar l'apòstol sant Pau (s. I).
- Santa Àurea, màrtir. A Òstia Tiberina (ara Ostia Antica) (data incerta).
- Sant Baudili (Baldiri), màrtir. A Nimes, a la Gàl·lia Narbonesa (data incerta).
- Sant Taleleu, màrtir. Al mar Egeo, de Cilícia (s. III).
- Sant Lucífer, bisbe. Valent defensor de la fe nicena, va patir moltes persecucions per part de l'emperador Constanci i va ser enviat a l'exili. En tornar a la seva seu va morir com a confessor de Crist. A Càller, a l'illa de Sardenya (370).
- Sant Hilari, bisbe, que va aixecar una petita basílica de fusta sobre el sepulcre de sant Sadurní, el seu predecessor. A Tolosa, a la Gàl·lia Narbonesa (~ 400).
- Sant Austregisil, bisbe. Es va lliurar com a ministre de caritat, sobretot entre els pobres, els orfes, els malalts i els condemnats a mort. A Bourges, a Aquitània (~ 624).
- Sant Anastasi, bisbe. A Brescia, a la Llombardia (s. VII).
- Sant Teodor, bisbe, que va patir l'exili durant la terrible guerra entre francs i llombards. A Pavia, a la Llombardia (~ 785).
- Beat Guido della Gherardesca, ermità. A Castagneto, a la Toscana (~ 1134).
- Beata Columba (Àngela), verge de la Penitència de sant Domènec, que va treballar per la pacificació de la ciutat de Perusa, la qual estava dividida en bàndols. A Perusa, de l’Úmbria (1501).
- Sant Protasi Chong Kuk-bo, màrtir, que va tornar de nou a la fe cristiana la qual havia abandonat anteriorment i la va professar fins a la seva mort en presó, que li va ser causada enmig de cruels tortures. A Seül, a Corea (1839).
- Beat Arcàngel Tadini, prevere, qui es va dedicar a treballar amb afany pels drets i la dignitat dels obrers i va fundar la Congregació de les Germanes Obreres de la santa Casa de Natzaret, dedicada principalment a la justícia social. Al poble de Botticino Sera, prop de Brescia, a Itàlia (1912).







