20 DE MAIG

BENAURADA VERGE MARIA, MARE DE L’ESGLÉSIA

BENAURADA VERGE MARIA, MARE DE L’ESGLÉSIA

«Quan va arribar la diada de Pentecosta es trobaven reunits tots junts [també Maria]. De sobte, tots van quedar plens de l’Esperit Sant» (cf. Ac 2,1-4). Des de l’antífona mariana del segle III, “Sub tuum præsidium confugimus…” (Sota el vostre mantell ens acollim); continuant pel concili d’Efes (431): “María, Theotokos: Mare de Déu”; fins el mateix Concili Vaticà II (amb Pau VI), Maria ha estat considerada des de sempre “Mare de l’Església”. Per decisió del papa Francesc, pel decret “Ecclesiæ Mater”, de l’11 de febrer de 2018 aquesta commemoració se celebra el dilluns després de Pentecosta. «Maria és mare dels membres perquè des de l’amor ha cooperat per tal que els creients naixessin en l’Església» (St. Agustí).

  1. Sant Bernardí de Siena, prevere de l’orde dels Germans Menors. Amb la paraula i l’exemple, va evangelitzar per pobles i ciutats els habitants d’Itàlia i va difondre la devoció al santíssim Nom de Jesús, perseverant de manera infatigable en l’ofici de la predicació, amb gran fruit per a les ànimes, fins al dia de la seva mort, que va ocórrer a L’Aquila, dels Abruços, a Itàlia (1444).
  2. Commemoració de santa Lídia de Tiatira (ara Akhisar), venedora de porpra, que va ser la primera que va creure en l’Evangeli a Filipos, a Macedònia, quan ho va predicar l’apòstol sant Pau (s. I).
  3. Santa Àurea, màrtir. A Òstia Tiberina (ara Ostia Antica) (data incerta).
  4. Sant Baudili (Baldiri), màrtir. A Nimes, a la Gàl·lia Narbonesa (data incerta).
  5. Sant Taleleu, màrtir. Al mar Egeo, de Cilícia (s. III).
  6. Sant Lucífer, bisbe. Valent defensor de la fe nicena, va patir moltes persecucions per part de l’emperador Constanci i va ser enviat a l’exili. En tornar a la seva seu va morir com a confessor de Crist. A Càller, a l’illa de Sardenya (370).
  7. Sant Hilari, bisbe, que va aixecar una petita basílica de fusta sobre el sepulcre de sant Sadurní, el seu predecessor. A Tolosa, a la Gàl·lia Narbonesa (~ 400).
  8. Sant Austregisil, bisbe. Es va lliurar com a ministre de caritat, sobretot entre els pobres, els orfes, els malalts i els condemnats a mort. A Bourges, a Aquitània (~ 624).
  9. Sant Anastasi, bisbe. A Brescia, a la Llombardia (s. VII).
  10. Sant Teodor, bisbe, que va patir l’exili durant la terrible guerra entre francs i llombards. A Pavia, a la Llombardia (~ 785).
  11. Beat Guido della Gherardesca, ermità. A Castagneto, a la Toscana (~ 1134).
  12. Beata Columba (Àngela), verge de la Penitència de sant Domènec, que va treballar per la pacificació de la ciutat de Perusa, la qual estava dividida en bàndols. A Perusa, de l’Úmbria (1501).
  1. Sant Protasi Chong Kuk-bo, màrtir, que va tornar de nou a la fe cristiana la qual havia abandonat anteriorment i la va professar fins a la seva mort en presó, que li va ser causada enmig de cruels tortures. A Seül, a Corea (1839).
  2. Beat Arcàngel Tadini, prevere, qui es va dedicar a treballar amb afany pels drets i la dignitat dels obrers i va fundar la Congregació de les Germanes Obreres de la santa Casa de Natzaret, dedicada principalment a la justícia social. Al poble de Botticino Sera, prop de Brescia, a Itàlia (1912).

AAigua per Sant Bernardí lleva pa i no dóna vi.

AAigua per Sant Bernardí lleva pa i no dóna vi.