Santoral

20 de desembre

Sant Domènec de Silos, abat

Boires pel desembre, ni pluges ni neus són de tembre
Dita popular

Sant Domènec de Silos, abat

De família humil, de petit havia fet de pastor. Va entrar al monestir de Sant Emilià de la Cogolla, del qual va arribar a ser-ne prior. Al capdavant d'aquesta comunitat va entrar en conflicte amb el rei de Navarra i es va exiliar al monestir de Silos, als dominis del rei de Castella. A Silos, amb només sis monjos i una economia precària va intentar de revifar-lo: aconseguí donacions per renovar arquitectònicament el recinte, alhora que reforçava la formació i la vida espiritual de la comunitat i la convertia en un centre religiós i de producció d'art sagrat. També es va preocupar de satisfer les necessitats de la població més pobra i de pagar els rescats dels cristians captius en terres sarraïnes. La tradició li atorga uns quants miracles i fou venerat com a sant per tot Castella. Va morir el 1073.

► Aniversari de l’ordenació episcopal del Rvdm. P. Javier Vilanova Pellisa, bisbe auxiliar de Barcelona (2020).

  1. Sepultura de sant Ceferí, papa, el qual va governar l’Església durant divuit anys i va encarregar al seu diaca sant Calixt la construcció per a l’Església Romana de l’esmentat cementiri. A Roma, al costat del cementiri de Calixt, a la via Àpia (217/218).
  2. Sant Liberat, màrtir, el qual, segons es diu, va exercir l’ofici de cònsol. També a Roma, a la via Salària Antiga, al cementiri al costat dels Set Coloms (data incerta).
  3. Sant Filigoni, bisbe, que, per voluntat de Déu, essent advocat va ser cridat a regir aquesta Església, i juntament amb el bisbe sant Alexandre i altres companys va ser el primer a lluitar contra Arri per la fe catòlica, descansant en el Senyor ple de mèrits. Sant Joan Crisòstom el celebra amb un gran encomi. A Antioquia, Síria (324).
  4. Sant Urcisí, deixeble de sant Columbà, que primer va portar una vida eremita en la solitud i, després de ser descobert, va induir a molts a abraçar aquest gènere de vida. A la muntanya Jura, a la ribera del Doubs, entre els helvecis (~ 620).
  5. Sant Domènec, abat, el qual, essent ermità, va restaurar després aquest monestir dissolut, va introduir la disciplina i va afavorir dia i nit la lloança divina. Al monestir de Silos, a la regió de Castella (1073).
  6. Beat Vicenç Romà, prevere, que, essent rector, es va dedicar amb totes les seves forces a l’educació dels nens i a les necessitats dels obrers i pescadors. A Tor Ottava, Nàpols, a la Campània (1831).
  7. Beat Miquel Piaszczynski, prevere i màrtir, que, polonès d'origen, va ser empresonat a l'estranger a causa de la fe i, suportats els turments, va passar a la glòria celeste. Al camp de concentració de Sachsenhausen, Alemanya (1940).

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera.

(Lc 13,1-9)