Beat Brocard, religiós
Beat Brocard, religiós
Prior d’un grup d’ermitans que vivien en el món Carmel, a redós de la font d’Elies i a qui el patriarca de Jerusalem, sant Albert, entregà l’any 1210 la regla i la institució canònica de l’Orde del Carmel. En Brocard (nom d’origen bretó que designa un animal proveït d’una punxa –‘broc’- i, per extensió, un guerrer ben armat) quedà constituït primer prior general dels Carmelites. Va morir vers el 1231, i fou enterrat en el Mont Carmel.
- Sant Zenó, màrtir. A Nicomèdia, de Bitínia (ara Turquia) (s. III).
- Martiri de santa Teodota amb els seus fills Evodi, Hermògenes i Calixt. A Nicea, a Bitínia (s. IV).
- Sant Habib, diaca i màrtir. En temps de l'emperador Licini, va ser condemnat a ser llançat al foc per ordre del prefecte Lisànies. A Edessa (ara Urfa), al territori d’Osroenes (Orrhoè), de Mesopotàmia septentrional (322).
- Sant Antoni (Antol·lí), màrtir de la fe, de qui es diu que, essent lapicida, els pagans el van matar per destruir ídols pagans quan tenia vint anys d'edat. A Apamea, Síria (s. IV).
- Sant Pròsper, bisbe. A Tarragona, Hispània (s. IV/V).
- Sepultura de sant Just, bisbe, que va renunciar al bisbat arran del concili d’Aquilea, retirant-se a un desert d'Egipte juntament amb sant Viàtor (Viador), lector, i convivint durant alguns anys amb monjos de vida ascètica. Les despulles mortals de tots dos van ser traslladats després a Lió. A Lió, a la Gàl·lia (d. 381).
- Sant Nonnus, abat. A la muntanya Soracte, a la via Flamínia, del Laci (~ 570).
- Sant Siagri, bisbe, la ciència i zel del qual varen brillar en els concilis on va intervenir. A Autun, de Burgúndia (ara Borgonya, a França) (599/600).
- Sant Agrícola, bisbe, que després de portar vida monàstica a l'illa de Lerins, va succeir en l'episcopat al seu pare, sant Magne, de qui havia estat auxiliar. A Avinyó, de la Provença, a França (~ 700).
- Sant Elpidi, el nom del qual va adoptar el poble que en conserva el seu venerat cos. Al Picè, Itàlia (~ s. XI).
- Sants Albert i Vit, monjos. El primer, després d’ajornar armes i honors mundans per seguir Crist, va fundar un monestir a la pròpia ciutat segons els costums cluniacencs, i el segon va governar aquest monestir. A Pontida, a la regió de Bèrgam, de la Llombardia (~ 1096).
- Beat Brocard, prior dels eremites, a qui sant Albert, bisbe de Jerusalem, va donar la Regla de vida, per regir-s’hi dia i nit vigilants en la pregària i en la meditació de la llei del Senyor. Al Mont Carmel, a Palestina, prop de la font d’Elies (1231).
- Beata Ingrid Elofsdotter, qui, en enviduar, va dedicar tots els seus béns al servei del Senyor, vestint l’hàbit dominicà després d'una peregrinació a Terra Santa. A Skanninge, ciutat de Suècia (1282).
- Martiri dels beats Joan Maria de Lau d’Allemans, Francesc Josep i Pere Ludovic de la Rochefoucauld, bisbes, i noranta-tres companys més [1], clergues o religiosos. Tots ells es van negar a prestar el jurament que s’imposava impiament als clergues en temps de la Revolució Francesa, i per això els van empresonar al convent de Carmelites i, per Crist, els van ajusticiar en odi a la religió. A París, França (1792).
- Beats Pere Jaume Maria Vitalis, prevere, i vint companys [2], màrtirs, que en temps turbulents de la Revolució Francesa van ser assassinats a l'abadia de Sant Germain-des-Prés, per odi a l'Església. A París, França (1792).
[1] Els seus noms són: els beats Vicenç Abraham, Andreu Angar, Joan Baptista Claudi Aubert, Francesc Balmain, Joan Pere Bangue, Ludovic Francesc Andreu Barret, Josep Bécavin, Jaume Juli Bonnaud, Joan Antoni Jacint Boucharène de Chaumeils, Joan Francesc Bosquet, Claudi Cayx o Dumas, Joan Charton de Millon, Claudi Chaudet, Nicolau Clairet, Claudi Colin, Francesc Dardan, Guillem Antoni Delfaut, Maturí Víctor Deruelle, Gabriel Desprez de Roche, Tomàs Nicolau Dubray, Tomàs René Dubuisson, Francesc Dumasrambaud de Calandelle, Enric Hipòlit Ermès, Armand de Foucauld de Pontbriand, Jaume Friteyre-Durvé, Claudi Francesc Gamières des Granges, Ludovic Llorenç Gaultier, Joan Gautier, Joan Goizet, Andreu Grasset de Saint-Sauveur, Joan Antoni Guilleminet, Joan Baptista Jannin, Joan Lacan, Pere Landry, Claudi Antoni Radulfo de Laporte, Robert le Bis, Maturí Nicolau Le Bous de Villeneuve de la Villecrohaim, Oliver Lefevre, Carles Francesc Legué, Jaume Josep Lejardinier Deslandes, Jaume Joan Lemeunier, Vicenç Josep le Rousseau de Rosencoat, Francesc Cèsar Londiveau, Ludovic Longuet, Jaume Francesc de Lubersac, Gaspar Claudi Maignien, Joan Felip Marchand, Ludovic Mauduit, Francesc Ludovic Méallet de Fargues, Jaume Alexandre Menuret, Joan Baptista Nativelle, Maties Agustí Nogier, Josep Tomàs Pazery de Thorame, Juli Honorat Ciprià Pazery de Thorame, Pere Francesc Pazery de Thorame, Pere Ploquin, René Nicolau Poret, Julià Poulain-Delaunay, Joan Robert Quéneau, Francesc Urbà Salins de Niart, Joan Enric Ludovic Samson, Joan Antoni de Savine, Joan Antoni Bernabé Séguin, Joan Baptista Maria Tessier, Llop Tomàs o Bonnotte, Francesc Vareilhe-Duteil, Pere Ludovic Josep Verrier i Ludovic Barreau de la Touche, de la Congregació de Sant Maur de l’orde de Sant Benet; Joan Francesc Burté, de l’orde dels Germans Menors; Apol·linar (Joan Jaume) Morel, de l’orde dels Germans Menors Caputxins; Ambròs Agustí Chevreux i René Julià Massey, de l’orde de Sant Benet; Bernat Francesc de Cucsac, Jaume Gabriel Galais, Pere Gauguin, Pere Miquel Guérin, Jaume Esteve Felip Hourrier, Enric August Luzeau de la Moulonnière, Joan Baptista Miquel Pontus, Pere Nicolau Psalmon i Claudi Rousseau, de la Companyia de Sant Sulpici; Carles Jeremies Bérauld du Pérou, Francesc Ludovic Hébert i Francesc Lefranc, de la Companyia de Jesús i Maria; Urbà Lefèvre, de la Societat Parisina de Missions per a Estrangers; Severí (Jordi) Girauld, del tercer Orde Regular de Sant Francesc, tots preveres; Ludovic Aleix Maties Boubert, Esteve Francesc Deusdedit [Deodat] de Ravinel i Jaume Agustí Robert de Lézardières, diaques; Salomó (Guillem Nicolau Ludovic) Leclercq, religiós de les Escoles Cristianes; August Nézel, clergue, i Carles Regis Mateos de la Calmette.
[2] Els seus noms són: els beats Daniel Ludovic André des Pommerayes, Ludovic Remigi Benoist, Ludovic René Nicolau Benoist, Antoni Carles Octavià du Bouzet, Joan Andreu Capeau, Armand Chapt de Rastignac, Claudi Fontaine, Pere Ludovic Gervais, Santos Huré, Joan Ludovic Guyard de Saint-Clair, Alexandre Carles Lenfant, Llorenç, Ludovic le Danoist, Tomàs Joan Monsaint, Francesc Josep Pey, Joan Josep Rateau, Marc Ludovic Royer, Joan Pere Simón, a més de Carles Ludovic Hurtrel, de l’orde dels Mínims, tots preveres; i Ludovic Benjamí Hurtrel, diaca.







