Santoral

24 de setembre

Mare de Déu de la Mercè

«Princesa de Barcelona, protegiu nostre ciutat» (Goigs).
Dita popular
MARE DE DÉU DE LA MERCÈ + El 10 d’agost de 1218, a la catedral de Barcelona, el bisbe Berenguer de Palou, Pere Nolasc i un grup de companys prenen l’hàbit de l’Orde de la Misericòrdia o de la Mercè de Captius per a la redempció de presoners en terres llunyanes. L’any 1868, la Mare de Déu de la Mercè va ser declarada patrona del bisbat de Barcelona, i el 2006, patrona de la nova Província Eclesiàstica de Barcelona (arquebisbat de Barcelona i els bisbats de Sant Feliu i Terrassa). «La llibertat és un do per tal que sapiguem elegir bé en la vida. Maria, com a bona mare ens n’ensenya!» (Papa Francesc). Dia 24 de setembre: «Santa Maria, Mare i Advocada nostra, pregueu per nosaltres pecadors, ara i en l’hora de la nostra mort,. Confiem en vós i ens posem sota la vostra protecció. Els qui han acudit a vós i han implorat la vostra assistència i reclamat el vostre auxili no han estat mai desemparats per Vós. Senyora i Mare nostra, Princesa de Barcelona, protegiu la nostra ciutat. Amén» (Cardenal Joan Josep Omella, 21.09.2025). Arquebisbat de Barcelona: Basílica de la Mercè (Plaça de la Mercè 1-2): L'actual basílica (1765-1775) s'aixeca sobre una anterior d'època medieval (1249-1267). El títol de basilical li fou concedit l'any 1918 pel papa Benet XV, en el marc de les festes commemoratives del VII Centenari de l'aparició de la Mare de Déu a Sant Pere Nolasc. En la desamortització (1835) els mercedaris en van marxar, però el 2018 tornen a ser-ne els responsables.
  1. Sant Anatoli, considerat primer bisbe de Milà. A Milà, a la Gàl·lia Traspadana (marge esquerre del Po) (s. II).
  1. Sants Andoquí, Tirs i Fèlix, màrtirs. A Saulieu, a la regió d’Autun, a la Gàl·lia (data incerta).
  1. Sant Rústic, bisbe. Quan era prevere a la ciutat de l’Alvèrnia, va assumir el bisbat amb gran aplaudiment del poble. A Alvèrnia, Aquitània (ara França) (s. V).
  1. Sant Llop, bisbe, que abans havia viscut com a anacoreta. A Lió, a la Gàl·lia (després de 528).
  1. Sant Isam, abat, renovador de la vida regular al monestir de Sant Víctor. Va ser auster amb ell i comprensiu i pacífic amb els altres. A Marsella, a la Provença (ara França) (1043).
  1. Sant Gerard Sagredo, bisbe de la seu de Morisena (ara Csanad) i màrtir. Va ser preceptor de sant Emeric, príncep adolescent fill del rei sant Esteve. En una sedició d'hongaresos pagans va morir apedregat prop del riu Danubi. A Pannònia (ara Hongria) (1046).
  1. Beat Dalmau Moner, prevere de l’orde dels Predicadors, conegut pel seu amor a la solitud i al silenci. A Girona (1341).
  1. Beats màrtirs Guillem Spenser, prevere, i Robert Hardesty, condemnats a la pena capital i penjats durant el regnat d’Elisabet I, el primer, per ser sacerdot, i el segon, per haver-li donat hospitalitat. A York, Anglaterra (1589).
  1. Passió de sant Antoni Gonzàlez, prevere de l’orde dels Predicadors i màrtir. Enviat a la nació nipona amb cinc companys més, va ser empresonat poc després i martiritzat amb el turment de l'aigua, fins que, enfebrat, va morir abans que els altres, sota l'emperador Tokugawa Yemitsu. A Nagasaki, ciutat del Japó (1637).
  1. Sant Pacífic de Sant Severí, prevere de l’orde dels Germans Menors, il·lustre per les seves penitències, amor a la solitud i pregària davant el Santíssim Sagrament. A San Severino Marche, del Picè, Itàlia (1721).
  1. Beat Antoni Martí Slomsek, bisbe. Va tenir gran dedicació al conreu de la vida cristiana de les famílies i de la institució del clericat i a la defensa de la unitat de l'Església. A Maribor, Eslovènia (1862).
  1. Beata Columba (Joana) Gabriel, abadessa del monestir de Lviv, a Ucraïna. Injustament calumniada, va viatjar a Roma, on va viure pobre i alegre i va fundar la Congregació de Germanes Benedictines de la Caritat, a més de l'obra social anomenada Casa de la Família per a joves operàries pobres o allunyades de la seva família. A Roma (1926).
  1. Beat Josep Raimon Pasqual Ferrer Botella, prevere i màrtir de la fe en dies de persecució religiosa durant la contesa espanyola. A Albalat de la Ribera, comarca valenciana de la Ribera Baixa (1936).
  2. Beat Josep Maria Ferràndiz Hernàndez, prevere i màrtir. Va coronar el combat de la fe durant la persecució religiosa. A Rotglà i Corberà, comarca valenciana de la Costera (1936).
  3. Beata Encarnació Gil Valls, verge i màrtir. Portant el llum encès, va caminar vencedora cap a Crist Espòs. A l'Olleria, comarca valenciana de la Vall d’Albaida (1936).
  4. Beat Josep Raimon Ferragud Girbés, pare de família i màrtir. Víctima per Crist en la persecució contra la fe cristiana. A Alzira, comarca valenciana de la Ribera Baixa (1936).

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera.

(Lc 13,1-9)