Mare de Déu de la Mercè
MARE DE DÉU DE LA MERCÈ
+ El 10 d’agost de 1218, a la catedral de Barcelona, el bisbe Berenguer de Palou, Pere Nolasc i un grup de companys prenen l’hàbit de l’Orde de la Misericòrdia o de la Mercè de Captius per a la redempció de presoners en terres llunyanes. L’any 1868, la Mare de Déu de la Mercè va ser declarada patrona del bisbat de Barcelona, i el 2006, patrona de la nova Província Eclesiàstica de Barcelona (arquebisbat de Barcelona i els bisbats de Sant Feliu i Terrassa). «La llibertat és un do per tal que sapiguem elegir bé en la vida. Maria, com a bona mare ens n’ensenya!» (Papa Francesc).
Dia 24 de setembre: «Santa Maria, Mare i Advocada nostra, pregueu per nosaltres pecadors, ara i en l’hora de la nostra mort,. Confiem en vós i ens posem sota la vostra protecció. Els qui han acudit a vós i han implorat la vostra assistència i reclamat el vostre auxili no han estat mai desemparats per Vós. Senyora i Mare nostra, Princesa de Barcelona, protegiu la nostra ciutat. Amén» (Cardenal Joan Josep Omella, 21.09.2025).
Arquebisbat de Barcelona: Basílica de la Mercè (Plaça de la Mercè 1-2): L'actual basílica (1765-1775) s'aixeca sobre una anterior d'època medieval (1249-1267). El títol de basilical li fou concedit l'any 1918 pel papa Benet XV, en el marc de les festes commemoratives del VII Centenari de l'aparició de la Mare de Déu a Sant Pere Nolasc. En la desamortització (1835) els mercedaris en van marxar, però el 2018 tornen a ser-ne els responsables.
- Sant Anatoli, considerat primer bisbe de Milà. A Milà, a la Gàl·lia Traspadana (marge esquerre del Po) (s. II).
- Sants Andoquí, Tirs i Fèlix, màrtirs. A Saulieu, a la regió d’Autun, a la Gàl·lia (data incerta).
- Sant Rústic, bisbe. Quan era prevere a la ciutat de l’Alvèrnia, va assumir el bisbat amb gran aplaudiment del poble. A Alvèrnia, Aquitània (ara França) (s. V).
- Sant Llop, bisbe, que abans havia viscut com a anacoreta. A Lió, a la Gàl·lia (després de 528).
- Sant Isam, abat, renovador de la vida regular al monestir de Sant Víctor. Va ser auster amb ell i comprensiu i pacífic amb els altres. A Marsella, a la Provença (ara França) (1043).
- Sant Gerard Sagredo, bisbe de la seu de Morisena (ara Csanad) i màrtir. Va ser preceptor de sant Emeric, príncep adolescent fill del rei sant Esteve. En una sedició d'hongaresos pagans va morir apedregat prop del riu Danubi. A Pannònia (ara Hongria) (1046).
- Beat Dalmau Moner, prevere de l’orde dels Predicadors, conegut pel seu amor a la solitud i al silenci. A Girona (1341).
- Beats màrtirs Guillem Spenser, prevere, i Robert Hardesty, condemnats a la pena capital i penjats durant el regnat d’Elisabet I, el primer, per ser sacerdot, i el segon, per haver-li donat hospitalitat. A York, Anglaterra (1589).
- Passió de sant Antoni Gonzàlez, prevere de l’orde dels Predicadors i màrtir. Enviat a la nació nipona amb cinc companys més, va ser empresonat poc després i martiritzat amb el turment de l'aigua, fins que, enfebrat, va morir abans que els altres, sota l'emperador Tokugawa Yemitsu. A Nagasaki, ciutat del Japó (1637).
- Sant Pacífic de Sant Severí, prevere de l’orde dels Germans Menors, il·lustre per les seves penitències, amor a la solitud i pregària davant el Santíssim Sagrament. A San Severino Marche, del Picè, Itàlia (1721).
- Beat Antoni Martí Slomsek, bisbe. Va tenir gran dedicació al conreu de la vida cristiana de les famílies i de la institució del clericat i a la defensa de la unitat de l'Església. A Maribor, Eslovènia (1862).
- Beata Columba (Joana) Gabriel, abadessa del monestir de Lviv, a Ucraïna. Injustament calumniada, va viatjar a Roma, on va viure pobre i alegre i va fundar la Congregació de Germanes Benedictines de la Caritat, a més de l'obra social anomenada Casa de la Família per a joves operàries pobres o allunyades de la seva família. A Roma (1926).
- Beat Josep Raimon Pasqual Ferrer Botella, prevere i màrtir de la fe en dies de persecució religiosa durant la contesa espanyola. A Albalat de la Ribera, comarca valenciana de la Ribera Baixa (1936).
- Beat Josep Maria Ferràndiz Hernàndez, prevere i màrtir. Va coronar el combat de la fe durant la persecució religiosa. A Rotglà i Corberà, comarca valenciana de la Costera (1936).
- Beata Encarnació Gil Valls, verge i màrtir. Portant el llum encès, va caminar vencedora cap a Crist Espòs. A l'Olleria, comarca valenciana de la Vall d’Albaida (1936).
- Beat Josep Raimon Ferragud Girbés, pare de família i màrtir. Víctima per Crist en la persecució contra la fe cristiana. A Alzira, comarca valenciana de la Ribera Baixa (1936).







