Mare de Déu de la Mercè

La Pia Almoina, al costat de la Catedral de Barcelona, és la pàtria de l’orde dels mercedaris, institució nascuda d’una devoció mariana admirable i d’una caritat heroica per a redimir captius dels sarraïns. L’orde es fundà el 10 d’agost de 1218 a l’altar major de la catedral de Barcelona i fou confirmat pel papa Gregori IX el 17 de gener de 1235. El seu carisma és ben actual: què n’hi ha encara de persones captives a les presons, als nostres carrers enganxats a les innumerables drogues i dins de cors tancats i eixarreïts, egoistes i incapaços d’estimar! A la girola de la Catedral de Barcelona hi té un altar.

“Barcelona enamorada

vos fa un trono del seu cor:

puix del Cel li sou baixada

feu-ne cel de vostre amor”

(Dels Goigs)

«Que la Mare de Déu doni als responsables de governar encert en les seves decisions, perquè promoguin la justícia, la pau, la llibertat i la convivència pacífica i fraterna. I que tinguin en compte en les seves actuacions, de manera especial, els més pobres i necessitats i que treballin pel bé de tots i no pas d’uns pocs» (Cardenal Omella, 24.09.2020).

1. Sant Anatoli, considerat primer bisbe de Milà. A Milà, a la Gàl·lia Traspadana (marge esquerre del Po) (s. II).

2. Sants Andoquí, Tirs i Fèlix, màrtirs. A Saulieu, a la regió d’Autun, a la Gàl·lia (data incerta).

3. Sant Rústic, bisbe. Quan era prevere a la ciutat de l’Alvèrnia, va assumir el bisbat amb gran aplaudiment del poble. A Alvèrnia, Aquitània (ara França) (s. V).

4. Sant Llop, bisbe, que abans havia viscut com a anacoreta. A Lió, a la Gàl·lia (després de 528).

5. Sant Isam, abat, renovador de la vida regular al monestir de Sant Víctor. Va ser auster amb ell i comprensiu i pacífic amb els altres. A Marsella, a la Provença (ara França) (1043).

6. Sant Gerard Sagredo, bisbe de la seu de Morisena (ara Csanad) i màrtir. Va ser preceptor de sant Emeric, príncep adolescent fill del rei sant Esteve. En una sedició d'hongaresos pagans va morir apedregat prop del riu Danubi. A Pannònia (ara Hongria) (1046).

7. Beat Dalmau Moner, prevere de l’orde dels Predicadors, conegut pel seu amor a la solitud i al silenci. A Girona (1341).

8. Beats màrtirs Guillem Spenser, prevere, i Robert Hardesty, condemnats a la pena capital i penjats durant el regnat d’Elisabet I, el primer, per ser sacerdot, i el segon, per haver-li donat hospitalitat. A York, Anglaterra (1589).

9. Passió de sant Antoni Gonzàlez, prevere de l’orde dels Predicadors i màrtir. Enviat a la nació nipona amb cinc companys més, va ser empresonat poc després i martiritzat amb el turment de l'aigua, fins que, enfebrat, va morir abans que els altres, sota l'emperador Tokugawa Yemitsu. A Nagasaki, ciutat del Japó (1637).

10. Sant Pacífic de Sant Severí, prevere de l’orde dels Germans Menors, il·lustre per les seves penitències, amor a la solitud i pregària davant el Santíssim Sagrament. A San Severino Marche, del Picè, Itàlia (1721).

11. Beat Antoni Martí Slomsek, bisbe. Va tenir gran dedicació al conreu de la vida cristiana de les famílies i de la institució del clericat i a la defensa de la unitat de l'Església. A Maribor, Eslovènia (1862).

12. Beata Columba (Joana) Gabriel, abadessa del monestir de Lviv, a Ucraïna. Injustament calumniada, va viatjar a Roma, on va viure pobre i alegre i va fundar la Congregació de Germanes Benedictines de la Caritat, a més de l'obra social anomenada Casa de la Família per a joves operàries pobres o allunyades de la seva família. A Roma (1926).

14. Beat Josep Raimon Pasqual Ferrer Botella, prevere i màrtir de la fe en dies de persecució religiosa durant la contesa espanyola. A Albalat de la Ribera, comarca valenciana de la Ribera Baixa (1936).
15. Beat Josep Maria Ferràndiz Hernàndez, prevere i màrtir. Va coronar el combat de la fe durant la persecució religiosa. A Rotglà i Corberà, comarca valenciana de la Costera (1936).

15. Beata Encarnació Gil Valls, verge i màrtir. Portant el llum encès, va caminar vencedora cap a Crist Espòs. A l'Olleria, comarca valenciana de la Vall d’Albaida (1936).
16. Beat Josep Raimon Ferragud Girbés, pare de família i màrtir. Víctima per Crist en la persecució contra la fe cristiana. A Alzira, comarca valenciana de la Ribera Baixa (1936).

Arquebisbat de Barcelona: Basílica de la Mercè (Plaça de la Mercè 1-2): L'actual basílica (1765-1775) s'aixeca sobre una anterior d'època medieval (1249-1267). El títol de basilical li fou concedit l'any 1918 pel papa Benet XV, en el marc de les festes commemoratives del VII Centenari de l'aparició de la Mare de Déu a Sant Pere Nolasc. En la desamortització (1835) els mercedaris en van marxar, però el 2018 tornen a ser-ne els responsables.