Si encara li quedava algun atribut a la Mare de Déu que vetlla pels seus fills, ací tenim el de la Cinta, al Bisbat de Tortosa. La història ens parla de la valentia de les dones de Tortosa en la defensa de la ciutat en temps del comte Ramon Berenguer IV (1148). La tradició, ens parla del lliurament que fa la Mare de Déu el 1178 –en agraïment a aquestes dones- d’una cinta a un canonge com a signe de protecció, especialment per a les dones embarassades. És patrona de la ciutat de Tortosa.

1. Sant Zenó, màrtir. A Nicomedia, de Bitínia (ara Turquia) (s. III).
2. Martiri de santa Teodota amb els seus fills Evodi, Hermògenes i Calixt. A Nicea, a Bitínia (s. IV).
3. Sant Habib, diaca i màrtir. En temps de l’emperador Licini, va ser condemnat a ser llançat al foc per ordre del prefecte Lisànies. A Edessa (ara Urfa), al territori d’Osroenes (Orrhoè), de Mesopotàmia septentrional (322).
4. Sant Antoni, màrtir de la fe, de qui es diu que, essent lapicida, els pagans el van matar per destruir ídols pagans quan tenia vint anys d’edat. A Apamea, Síria (s. IV).
5. Sant Pròsper, bisbe. A Tarragona, Hispània (s. IV/V).
6. Sepultura de sant Just, bisbe, que va renunciar al bisbat arran del concili d’Aquilea, retirant-se a un desert d’Egipte juntament amb sant Viàtor (Viador), lector, i convivint durant alguns anys amb monjos de vida ascètica. Les despulles mortals de tots dos van ser traslladats després a Lió. A Lió, a la Gàl·lia (d. 381).
7. Sant Nonnus, abat. A la muntanya Soracte, a la via Flamínia, del Laci (~ 570).
8. Sant Siagri, bisbe, la ciència i zel del qual varen brillar en els concilis on va intervenir. A Autun, de Burgúndia (ara Borgonya, a França) (599/600).
9. Sant Agrícola, bisbe, que després de portar vida monàstica a l’illa de Lerins, va succeir en l’episcopat al seu pare, sant Magne, de qui havia estat auxiliar. A Avinyó, de la Provença, a França (~ 700).
10. Sant Elpidi, el nom del qual va adoptar el poble que en conserva el seu venerat cos. Al Picè, Itàlia (~ s. XI).
11. Sants Albert i Vit, monjos. El primer, després d’ajornar armes i honors mundans per seguir Crist, va fundar un monestir a la pròpia ciutat segons els costums cluniacencs, i el segon va governar aquest monestir. A Pontida, a la regió de Bèrgam, de la Llombardia (~ 1096).
12. Beat Brocard, prior dels eremites, a qui sant Albert, bisbe de Jerusalem, va donar la Regla de vida, per regir-s’hi dia i nit vigilants en la pregària i en la meditació de la llei del Senyor. Al Mont Carmel, a Palestina, prop de la font d’Elies (1231).
13. Beata Ingrid Elofsdotter, qui, en enviduar, va dedicar tots els seus béns al servei del Senyor, vestint l’hàbit dominicà després d’una peregrinació a Terra Santa. A Skanninge, ciutat de Suècia (1282).
14. Martiri dels beats Joan Maria de Lau d’Allemans, Francesc Josep i Pere Ludovic de la Rochefoucauld, bisbes, i noranta-tres companys més, clergues o religiosos. Tots ells es van negar a prestar el jurament que s’imposava impiament als clergues en temps de la Revolució Francesa, i per això els van empresonar al convent de Carmelites i, per Crist, els van ajusticiar en odi a la religió. A París, França (1792).
15. Beats Pere Jaume Maria Vitalis, prevere, i vint companys, màrtirs, que en temps turbulents de la Revolució Francesa van ser assassinats a l’abadia de Sant Germain-des-Prés, per odi a l’Església. A París, França (1792).

Altres: advocacions marianes, commemoracions de congregacions religioses, sants i beats (tradició, costumari…).

• Poblet: Sant Bernat d’Alzira, màrtir (1180), en la conquesta d’Alzira. Fill d’Almansor, convertit a Poblet, el 1871 la seva festa s’estengué per tot l’orde cistercencs. Celebrat l’1 de juny, abans de la reforma del santoral, actualment només se celebra a Poblet.

Segons la tradició, fill d’Almansor, senyor de Carlet; enviat com a ambaixador a Ramon Berenguer IV de Barcelona, s’extravià i arribà a Poblet, on fou acollit i, convertit al cristianisme, professà. Tornà a Carlet, i juntament amb les seves germanes Soraida (Gràcia) i Saida (Maria), que ell havia batejat, fou martiritzat el 21 d’agost de 1180. Jaume I, en conquerir Alzira, on havien estat enterrats, els dedicà una capella. El 1871 la seva festa fou estesa a tot l’orde cistercenc i se celebrà l’1 de juny, fins a la simplificació del santoral. A Poblet és celebrada el 2 de setembre.

• Altres: advocacions marianes, commemoracions de congregacions religioses, sants i beats (tradició, costumari…).

► Vilanova de Bellpuig: Sants Honest, Prudència, Fortunata i Victòria, màrtirs. Vilanova de Bellpuig celebra la festa dels Sants Màrtirs el segon dia de Festa Major, dissabte després del primer divendres de setembre, dia en que es celebra la Mare de Déu del Lliri.

► Tortosa: Mare de Déu de la Cinta, patrona de la  ciutat de Tortosa.

Dels dotze mesos que hi ha, el setembre és el més malsà.