Presentació del Senyor

PRESENTACIÓ DEL SENYOR

Tancant d’alguna manera tot el relat nadalenc (avui es guarda el pessebre), aquesta festa ja la tenim documentada al segle IV a Jerusalem. El papa Sergi I (segle VII) n’estableix la processó amb ciris (d’aquí el nom de Candelera). És en el segle VIII quan a les Gàl·lies pren el nom de Purificació de Maria, que conservà fins el 1969. Amb el nom actual, el protagonista torna a ser el fill, Jesús, ‘Llum de les Nacions’. El 1997 el papa Joan Pau II en fa una jornada de pregària i de renovació pública dels vots religiosos. 

► Dia 2 de febrer: XXX JORNADA DE LA VIDA CONSAGRADA: LEMA: “¿Per a qui ets?”, en sintonia amb el Congrés de Vocacions: «Una pregunta que té com a resposta l’amor i servei als altres: “A qui crides?”, “a qui busques?” i “a qui serveixes?”, que termina amb el reconeixement que “el cor de la persona consagrada es torna necessitat i agraït al seu Senyor”». 

 Se celebren diverses advocacions marianes: Ajuda (Barri Sant Pere-Barcelona), Verge del Blau (Lleida), Calle (Palència), Candela (Valls), Candelària (Tenerife), Guia (Capella Marcús-Barcelona), Verge de la Llum (claustre catedral), Purificació de Maria... 

1. Festa de la Presentació del Senyor, anomenadaHypapante pels grecs: Quaranta dies després de Nadal, Jesús va ser conduït al Temple per Maria i Josep, i el que podia semblar un compliment de la llei mosaica era realment la seva trobada amb el poble creient i joiós, manifestant-se com a llum per il·luminar les nacions i glòria del seu poble Israel. Antigament “Purificació de Maria”, i popularment “la Candelera”. 
2. Sant Fiòscul, bisbe. A Orleans, a la Gàl·lia Celta (c. 500).
3. Sant Llorenç, bisbe, que va governar l’Església d’Anglaterra després de sant Agustí i la va engrandir en convertir el rei Edbald a la fe. A Canterbury, Anglaterra (619).
4. Sant Burcard, el qual, oriünd d’Anglaterra, va ser ordenat per sant Bonifaci com a primer bisbe de la seu de Würzburg. A Würzburg, Austràsia (754).
5. Beat Simó de Cassia Fidati, prevere de l’orde d’Ermitans de Sant Agustí, que amb les seves paraules i els seus escrits va conduir moltes persones a viure amb més fidelitat la vida cristiana. A Florència, de la Toscana (1348).
6. Beat Pere Cambiani de Ruffía, prevere de l’orde dels Predicadors i màrtir, que per odi a l’Església va ser assassinat pels heretges al claustre. A Susa, al Piemont (1365).
7. Santa Caterina de Ricci, verge, del Tercer Orde Regular de Sant Domènec, que es va dedicar de ple a la restauració de la religió i per la seva assídua meditació dels misteris de la passió de Jesucrist, va merèixer tenir-ne l’experiència. A Prato, de la Toscana (1590).
8. Santa Joana de Lestonac, la qual, de petita, va rebutjar la invitació i els esforços de la seva mare per apartar-la de l’Església catòlica i, en quedar vídua i després d’educar convenientment els seus cinc fills, va fundar la Societat de les Filles de Nostra Senyora, a imitació de la Companyia de Jesús, per a l’educació cristiana de les noies. A Bordeus, França (1640).
9. Beat Nicolau Saggio de Longobardi, religiós de l’orde dels Mínims, que va exercir amb humilitat i santament l’ofici de porter. A Roma (1709).
10. Beat Esteve Bellesini, prevere de l’orde de Sant Agustí, que va romandre fidel a la seva congregació durant temps difícils i es va dedicar infatigablement a l’educació de la joventut, a la predicació i al treball pastoral. A Genezzano, del Laci (1840).
11. Sant Joan Teòfano Vénard, prevere de la Societat de Missions Estrangeres de París i màrtir, que després de passar sis anys de treballs de ministeri a la clandestinitat i enmig de grans dificultats, va acceptar amb alegre ànim, en temps de l’emperador Tu-Duc, ser tancat en una cova i després degollat. A Hanoi, Tonquín (1861).
12. Beata Maria Caterina Kasper, verge, que va fundar l’institut de les Pobres Serventes de Jesucrist, per servir el Senyor en els pobres. A Demach, lloc de la Renània, Alemanya (1898).
13. Beat Andreu Carles Ferrari, bisbe, que va treballar en favor de les tradicions religioses del seu poble i va obrir noves vies per donar a conèixer al món l’amor de Crist i de l’Església. A Milà, Itàlia (1921).
14. Beata Maria Dominica Mantovani, verge, que juntament amb el beat Josep Nascimbeni, prevere, va fundar l’institut de les Germanetes de la Sagrada Família, del qual va ser primera superiora, per atendre els pobres, orfes i malalts. Va portar una vida humil per amor a Crist. A Verona, Itàlia (1934).