► 1. Festa de la Presentació del Senyor, anomenada Hypapante pels grecs: Quaranta dies després de Nadal, Jesús va ser conduït al Temple per Maria i Josep, i el que podia semblar un compliment de la llei mosaica era realment la seva trobada amb el poble creient i joiós, manifestant-se com a llum per il·luminar les nacions i glòria del seu poble Israel.

2. Sant Fiòscul, bisbe. A Orleans, a la Gàl·lia Celta (c. 500).
3. Sant Llorenç, bisbe, que va governar l’Església d’Anglaterra després de sant Agustí i la va engrandir en convertir el rei Edbald a la fe. A Canterbury, Anglaterra (619).
4. Sant Burcard, el qual, oriünd d’Anglaterra, va ser ordenat per sant Bonifaci com a primer bisbe de la seu de Würzburg. A Würzburg, Austràsia (754).

5*. Beat Simó de Cassia Fidati, prevere de l’orde d’Ermitans de Sant Agustí, que amb les seves paraules i els seus escrits va conduir moltes persones a viure amb més fidelitat la vida cristiana. A Florència, de la Toscana (1348).

6*. Beat Pere Cambiani de Ruffía, prevere de l’orde dels Predicadors i màrtir, que per odi a l’Església va ser assassinat pels heretges al claustre. A Susa, al Piemont (1365).

7. Santa Caterina de Ricci, verge, del Tercer Orde Regular de Sant Domènec, que es va dedicar de ple a la restauració de la religió i per la seva assídua meditació dels misteris de la passió de Jesucrist, va merèixer tenir-ne l’experiència. A Prato, de la Toscana (1590).
8. Santa Joana de Lestonac, la qual, de petita, va rebutjar la invitació i els esforços de la seva mare per apartar-la de l’Església catòlica i, en quedar vídua i després d’educar convenientment els seus cinc fills, va fundar la Societat de les Filles de Nostra Senyora, a imitació de la Companyia de Jesús, per a l’educació cristiana de les noies. A Bordeus, França (1640).

9*. Beat Nicolau Saggio de Longobardi, religiós de l’orde dels Mínims, que va exercir amb humilitat i santament l’ofici de porter. A Roma (1709).

10*. Beat Esteve Bellesini, prevere de l’orde de Sant Agustí, que va romandre fidel a la seva congregació durant temps difícils i es va dedicar infatigablement a l’educació de la joventut, a la predicació i al treball pastoral. A Genezzano, del Laci (1840).

11. Sant Joan Teòfano Vénard, prevere de la Societat de Missions Estrangeres de París i màrtir, que després de passar sis anys de treballs de ministeri a la clandestinitat i enmig de grans dificultats, va acceptar amb alegre ànim, en temps de l’emperador Tu-Duc, ser tancat en una cova i després degollat. A Hanoi, Tonquín (1861).

12*. Beata Maria Caterina Kasper, verge, que va fundar l’institut de les Pobres Serventes de Jesucrist, per servir el Senyor en els pobres. A Demach, lloc de la Renània, Alemanya (1898).

13*. Beat Andreu Carles Ferrari, bisbe, que va treballar en favor de les tradicions religioses del seu poble i va obrir noves vies per donar a conèixer al món l’amor de Crist i de l’Església. A Milà, Itàlia (1921).

14*. Beata Maria Dominica Mantovani, verge, que juntament amb el beat Josep Nascimbeni, prevere, va fundar l’institut de les Germanetes de la Sagrada Família, del qual va ser primera superiora, per atendre els pobres, orfes i malalts. Va portar una vida humil per amor a Crist. A Verona, Itàlia (1934).

Altres: advocacions marianes, commemoracions de congregacions religioses, sants i beats (tradició, costumari…).

• “Jornada Mundial de la Vida Consagrada”.
• Orde de Predicadors: Beats Antoni Pavoni (data pròpia: 9 d’abril) i Bartomeu Cerveri (data pròpia: 21 d’abril), preveres i màrtirs.
• Dia 2: Mare de Déu, patrona dels cerers i electricistes. Altres advocacions marianes: Ajuda (Barri Sant Pere-Barcelona), Blau (Lleida), Calle (Palència), Candela (Valls), Candelària (Tenerife), Guia (Capella Marcús-Barcelona), Purificació de Maria…

► “Si la Candelera riu, ni hivern ni estiu”.