Santoral

2 de febrer

Presentació del Senyor

Si la Candelera riu, ni hivern ni estiu.
Dita popular

PRESENTACIÓ DEL SENYOR

Tancant d’alguna manera tot el relat nadalenc (avui es guarda el pessebre), aquesta festa ja la tenim documentada al segle IV a Jerusalem. El papa Sergi I (segle VII) n’estableix la processó amb ciris (d’aquí el nom de Candelera). És en el segle VIII quan a les Gàl·lies pren el nom de Purificació de Maria, que conservà fins el 1969. Amb el nom actual, el protagonista torna a ser el fill, Jesús, ‘Llum de les Nacions’. El 1997 el papa Joan Pau II en fa una jornada de pregària i de renovació pública dels vots religiosos. 

► Dia 2 de febrer: XXX JORNADA DE LA VIDA CONSAGRADA: LEMA: “¿Per a qui ets?”, en sintonia amb el Congrés de Vocacions: «Una pregunta que té com a resposta l’amor i servei als altres: “A qui crides?”, “a qui busques?” i “a qui serveixes?”, que termina amb el reconeixement que “el cor de la persona consagrada es torna necessitat i agraït al seu Senyor”». 

 Se celebren diverses advocacions marianes: Ajuda (Barri Sant Pere-Barcelona), Verge del Blau (Lleida), Calle (Palència), Candela (Valls), Candelària (Tenerife), Guia (Capella Marcús-Barcelona), Verge de la Llum (claustre catedral), Purificació de Maria... 

  1. Festa de la Presentació del Senyor, anomenadaHypapante pels grecs: Quaranta dies després de Nadal, Jesús va ser conduït al Temple per Maria i Josep, i el que podia semblar un compliment de la llei mosaica era realment la seva trobada amb el poble creient i joiós, manifestant-se com a llum per il·luminar les nacions i glòria del seu poble Israel. Antigament “Purificació de Maria”, i popularment “la Candelera”. 
  2. Sant Fiòscul, bisbe. A Orleans, a la Gàl·lia Celta (c. 500).
  3. Sant Llorenç, bisbe, que va governar l’Església d’Anglaterra després de sant Agustí i la va engrandir en convertir el rei Edbald a la fe. A Canterbury, Anglaterra (619).
  4. Sant Burcard, el qual, oriünd d’Anglaterra, va ser ordenat per sant Bonifaci com a primer bisbe de la seu de Würzburg. A Würzburg, Austràsia (754).
  5. Beat Simó de Cassia Fidati, prevere de l’orde d’Ermitans de Sant Agustí, que amb les seves paraules i els seus escrits va conduir moltes persones a viure amb més fidelitat la vida cristiana. A Florència, de la Toscana (1348).
  6. Beat Pere Cambiani de Ruffía, prevere de l’orde dels Predicadors i màrtir, que per odi a l’Església va ser assassinat pels heretges al claustre. A Susa, al Piemont (1365).
  7. Santa Caterina de Ricci, verge, del Tercer Orde Regular de Sant Domènec, que es va dedicar de ple a la restauració de la religió i per la seva assídua meditació dels misteris de la passió de Jesucrist, va merèixer tenir-ne l’experiència. A Prato, de la Toscana (1590).
  8. Santa Joana de Lestonac, la qual, de petita, va rebutjar la invitació i els esforços de la seva mare per apartar-la de l’Església catòlica i, en quedar vídua i després d’educar convenientment els seus cinc fills, va fundar la Societat de les Filles de Nostra Senyora, a imitació de la Companyia de Jesús, per a l’educació cristiana de les noies. A Bordeus, França (1640).
  9. Beat Nicolau Saggio de Longobardi, religiós de l’orde dels Mínims, que va exercir amb humilitat i santament l’ofici de porter. A Roma (1709).
  10. Beat Esteve Bellesini, prevere de l’orde de Sant Agustí, que va romandre fidel a la seva congregació durant temps difícils i es va dedicar infatigablement a l’educació de la joventut, a la predicació i al treball pastoral. A Genezzano, del Laci (1840).
  11. Sant Joan Teòfano Vénard, prevere de la Societat de Missions Estrangeres de París i màrtir, que després de passar sis anys de treballs de ministeri a la clandestinitat i enmig de grans dificultats, va acceptar amb alegre ànim, en temps de l’emperador Tu-Duc, ser tancat en una cova i després degollat. A Hanoi, Tonquín (1861).
  12. Beata Maria Caterina Kasper, verge, que va fundar l’institut de les Pobres Serventes de Jesucrist, per servir el Senyor en els pobres. A Demach, lloc de la Renània, Alemanya (1898).
  13. Beat Andreu Carles Ferrari, bisbe, que va treballar en favor de les tradicions religioses del seu poble i va obrir noves vies per donar a conèixer al món l’amor de Crist i de l’Església. A Milà, Itàlia (1921).
  14. Beata Maria Dominica Mantovani, verge, que juntament amb el beat Josep Nascimbeni, prevere, va fundar l’institut de les Germanetes de la Sagrada Família, del qual va ser primera superiora, per atendre els pobres, orfes i malalts. Va portar una vida humil per amor a Crist. A Verona, Itàlia (1934).

Seguiu-nos  

Facebook
Solemnitat de Jesucrist, Rei de tot el món.Avui, darrer diumenge de l'Any Litúrgic, solemnitat de Crist Rei, instituïda per Pius XI el 1925 al món convuls d'entreguerres. «Regne de pau, justícia i amor» (Prefaci): 🗣 «Déu és certament un pare i vol el millor pels seus fills. Ell ha dissenyat amb il·lusió un projecte per al nostre món. Compta amb nosaltres per construir entre tots el seu Regne de pau i amor. No ens desanimem si de vegades el Regne de Déu sembla una realitat petita i fràgil. Déu ho farà fructificar amb l'ajuda de la seva gràcia. Que vingui a nosaltres el seu Regne» (El cardenal Joan Josep Omella, 24.11.2024). ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Aquest diumenge, 22 de novembre, acaba l'any litúrgic amb la Solemnitat de Crist Rei. 🕯️ El diumenge següent, amb l'inici de l'Advent, s'obre un nou cicle on l'Evangeli de Marc serà el protagonista.📖 T'expliquem què és i com funciona l'any litúrgic. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Sant Octavi, màrtir⚔️✝️Octavi, Adventor i Solutor eren soldats cristians que van ser perseguits en temps de l'emperador Maximià. En aquells temps era costum donar l'oportunitat als cristians de renegar de la seva fe a canvi de no ser martiritzats, però els tres sants es van mantenir ferms en les seves creences. A Torí, Adventor i Octavi van ser assassinats, mentre que Solutor va aconseguir fugir, però quan el van capturar el van decapitar. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

S’asseurà en el seu tron gloriós i destriarà la gent els uns dels altres.

(Mt 25,31-46)