Sant Eusebi de Vercel·li, bisbe

Sant Eusebi de Vercel·li, bisbe

Eusebi (~283-371) fou el primer bisbe de Vercel·li (Piamont). Com que es va oposar als arrians, l’emperador Constanci l’exilià a Capadòcia i a Egipte. Això li va permetre conèixer de prop les tradicions i l’espiritualitat orientals. A la mort de Constanci va tornar a Itàlia on seguí lluitant contra l’arrianisme: «Us demano que vetlleu amb tota vigilància la vostra fe, que conserveu la concòrdia, que us dediqueu a l'oració» (Carta 2).

1. Sant Eusebi, primer bisbe de Vercel·li, a la Ligúria, que va consolidar l'Església en tota la regió subalpina i que, per defensar la fe del Concili de Nicea, va ser desterrat per l'emperador Constanci a Escitòpolis (ara Bet-Xean) i, posteriorment, a la Capadòcia i a la Tebaida. Tornat a la seva seu després de vuit anys, va treballar amb afany i valentia per restablir la fe contra els arrians (371).
2. Sant Pere Julià Eymard, prevere, el qual va ser primerament sacerdot diocesà i després membre de la Companyia de Maria. Adorador eximi del Misteri eucarístic, va fundar noves congregacions, una de clergues i una altra de dones, per fomentar i difondre la pietat envers al Santíssim Sagrament. Va morir al petit poble de La Mure, prop de Grenoble, a França, on havia nascut (1868). Els Sacramentins el celebren el 5 de febrer on no pugui celebrar-se aquest dia.
3. Commemoració de sant Rutili, màrtir. Durant molt de temps va poder escapar-se de la persecució, fugint d’un lloc a un altre i, de vegades, salvant-se del perill per diners, però, arrestat finalment d’improvís i presentat al president, va ser torturat amb grans suplicis i llançat finalment al foc, rebent la corona d'un gloriós martiri. A l'Àfrica (~ 212).
4. Sant Esteve I, Papa, que va prohibir rebatejar els heretges que buscaven la plena comunió amb l’Església, perquè no quedés enfosquida la unió baptismal dels cristians amb Crist, que s’ha de fer una sola vegada. A Roma, al cementiri de Calixt (257).
5. Santa Centolla, màrtir. A la regió propera a l'actual ciutat de Burgos, a Hispània (data incerta).
6. Sant Màxim, bisbe, considerat successor de sant Prosdòcim. A Pàdua, a la regió de Venècia (s. III/IV).
7. Sant Serè, bisbe. Quan el papa sant Gregori el Gran va enviar sant Agustí i els seus companys a evangelitzar Anglaterra, els va donar hospitalitat, i mentre anava cap a Roma, va descansar piadosament en el Senyor a Biandrate, prop de Vercelli. A Marsella, a la Provença, de la Gàl·lia (601).
8. Sant Betari, bisbe. A Carnuto (ara Chartres), a Nèustria (~ 623).
9. Mort de sant Pere, bisbe d’Osma. Primer va ser monjo, després arxidiaca de l'Església de Toledo i, finalment, elevat a la seu d’Osma, recentment alliberada del domini mahometà, la qual va organitzar amb pastoral zel. A Palència, a la regió hispànica de Castella (1109).
10. Commemoració de la beata Joana, mare de sant Domènec, que, plena de fe, va fer grans obres de misericòrdia en favor dels pobres i necessitats. A Caleruega, població de Castella (s. XIII incert).
11. Beats Felip de Jesús Munàrriz Azcona, Joan Díaz Nosti i Leonci Pérez Ramos, preveres i màrtirs. Missioners Fills de l’immaculat Cor de la Benaurada Mare de Déu, en el furor de la persecució contra l'Església van ser afusellats a les portes del cementiri per les milícies populars, en odi a la vida religiosa. A Barbastre (1936). A instància del Superior General de la Congregació dels Missioners Fills de l’Immaculat Cor de Maria, la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments va reagrupar la memòria de tots els religiosos claretians martiritzats per celebrar-la l’1 de febrer, aniversari de l’atemptat d’Holguín (Cuba, 1856), que patí Sant Antoni Maria Claret, el seu fundador.
12. Beat Ceferí Giménez Malla, màrtir de raça gitana. Es va dedicar a promoure la pau i la concòrdia entre el seu poble i els pobles veïns. En l’esmentada persecució, en veure un sacerdot arrossegat pels carrers per les milícies populars i sortir en la seva defensa, el van detenir i, finalment, conduït al cementiri, va ser afusellat, amb el rosari a les mans, consumant així el seu pelegrinatge per la terra. A Barbastre (1936).
13. Beat Francesc Calvo Burillo, prevere de l'orde dels Predicadors i màrtir, que, en el furor creixent de la persecució contra la fe, va patir el martiri. Al petit poble d’Híjar, prop de Terol (1936).
14. Beat Francesc Tomàs Serer, prevere dels Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors i màrtir, que en aquesta persecució va vessar la seva sang per Crist. A Madrid (1936).