L’eucaristia i el seu culte vertebren la vida d’aquest sant nascut prop dels Alps francesos. Amb el nom del Santíssim Sagrament fundarà la seva pròpia congregació; més tard, una altra de Serventes del Santíssim Sagrament i una arxiconfraria. També organitzà diversos Congressos Eucarístics (el primer, el de Lille, el 1881): «Jesús Eucaristia és el cap de família que para la taula de la família. A redós de la taula santa tots són infants que prenen el mateix aliment». Morí al seu poble de La Mure el 1868 i el papa Joan XXIII el canonitzà el 1962.

També celebrem la festa de Sant Eusebi de Vercel·li, bisbe

Essent prevere de l’Església de Roma, Eusebi (“bon sentiment”) fou elegit primer bisbe de la seu de Vercel·li (345), predicant i instaurant la vida monàstica. Per això el trobem representat amb una casulla, però amb pedres: defensà tant bé la fe del Concili de Nicea contra els arrians que l’emperador Constanci el feu exiliar. Eusebi, cridà a l’autenticitat de la fe: «Us demano que vetlleu amb tota cura la vostra fe, que conserveu la concòrdia, que us dediqueu a l’oració» (Carta 2).

1. Sant Eusebi, primer bisbe de Vercel·li, a la Ligúria, que va consolidar l’Església en tota la regió subalpina i que, per defensar la fe del Concili de Nicea, va ser desterrat per l’emperador Constanci a Escitòpolis (ara Bet-Xean) i, posteriorment, a la Capadòcia i a la Tebaida. Tornat a la seva seu després de vuit anys, va treballar amb afany i valentia per restablir la fe contra els arrians (371).
2. Sant Pere Julià Eymard, prevere, el qual va ser primerament sacerdot diocesà i després membre de la Companyia de Maria. Adorador eximi del Misteri eucarístic, va fundar noves congregacions, una de clergues i una altra de dones, per fomentar i difondre la pietat envers al Santíssim Sagrament. Va morir al petit poble de La Mure, prop de Grenoble, a França, on havia nascut (1868). Els Sacramentins el celebren el 5 de febrer on no pugui celebrar-se aquest dia.
3. Commemoració de sant Rutili, màrtir. Durant molt de temps va poder escapar-se de la persecució, fugint d’un lloc a un altre i, de vegades, salvant-se del perill per diners, però, arrestat finalment d’improvís i presentat al president, va ser torturat amb grans suplicis i llançat finalment al foc, rebent la corona d’un gloriós martiri. A l’Àfrica (~ 212).
4. Sant Esteve I, Papa, que va prohibir rebatejar els heretges que buscaven la plena comunió amb l’Església, perquè no quedés enfosquida la unió baptismal dels cristians amb Crist, que s’ha de fer una sola vegada. A Roma, al cementiri de Calixt (257).
5. Santa Centolla, màrtir. A la regió propera a l’actual ciutat de Burgos, a Hispània (data incerta).
6. Sant Màxim, bisbe, considerat successor de sant Prosdòcim. A Pàdua, a la regió de Venècia (s. III/IV).
7. Sant Serè, bisbe. Quan el papa sant Gregori el Gran va enviar sant Agustí i els seus companys a evangelitzar Anglaterra, els va donar hospitalitat, i mentre anava cap a Roma, va descansar piadosament en el Senyor a Biandrate, prop de Vercelli. A Marsella, a la Provença, de la Gàl·lia (601).
8. Sant Betari, bisbe. A Carnuto (ara Chartres), a Nèustria (~ 623).
9. Mort de sant Pere, bisbe d’Osma. Primer va ser monjo, després arxidiaca de l’Església de Toledo i, finalment, elevat a la seu d’Osma, recentment alliberada del domini mahometà, la qual va organitzar amb pastoral zel. A Palència, a la regió hispànica de Castella (1109).
10. Commemoració de la beata Joana, mare de sant Domènec, que, plena de fe, va fer grans obres de misericòrdia en favor dels pobres i necessitats. A Caleruega, població de Castella (s. XIII incert).
11. Beats Felip de Jesús Munàrriz Azcona, Joan Díaz Nosti i Leonci Pérez Ramos, preveres i màrtirs. Missioners Fills de l’immaculat Cor de la Benaurada Mare de Déu, en el furor de la persecució contra l’Església van ser afusellats a les portes del cementiri per les milícies populars, en odi a la vida religiosa. A Barbastre (1936).
12. Beat Ceferí Giménez Malla, màrtir de raça gitana. Es va dedicar a promoure la pau i la concòrdia entre el seu poble i els pobles veïns. En l’esmentada persecució, en veure un sacerdot arrossegat pels carrers per les milícies populars i sortir en la seva defensa, el van detenir i, finalment, conduït al cementiri, va ser afusellat, amb el rosari a les mans, consumant així el seu pelegrinatge per la terra. A Barbastre (1936).
13. Beat Francesc Calvo Burillo, prevere de l’orde dels Predicadors i màrtir, que, en el furor creixent de la persecució contra la fe, va patir el martiri. Al petit poble d’Híjar, prop de Terol (1936).
14. Beat Francesc Tomàs Serer, prevere dels Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors i màrtir, que en aquesta persecució va vessar la seva sang per Crist. A Madrid (1936).

Altres: advocacions marianes, commemoracions de congregacions religioses, sants i beats (tradició, costumari…).

• Família Franciscana i Germanes de la Companyia de la Creu: Benaurada Verge Maria dels Àngels de la Porciúncula.
• Família Salesiana: Beat August Czartoryski, prevere (1893). El Martirologi Romà el situa el 8 d’abril.
• Riner (Solsonès): Mare de Déu del Miracle.
• Tradicional: Davallament de la Mare de Déu de la Mercè als fundadors de l’Orde (1418).

Ritu Hispanomossàrab: Santes Centola i Helena, verges i màrtirs.

Les nits d’agost, les més clares de l’any.