Santoral

19 de març

Sant Josep, Espòs de la Benaurada Verge Maria

Per Sant Josep la múrgola treu el bec
Dita popular

SANT JOSEP, ESPÒS DE LA BENAURADA VERGE MARIA

Ja en el segle XV se celebrava en aquesta data la festa de Sant Josep que els Evangelis anomenen ‘fill de David’, ‘just’, espòs de Maria’, ‘pare de Jesús’. Fou el papa Pius XII quan el 1955 donà una empremta cristiana a la Festa del Treball del Primer de Maig, amb la memòria de Sant Josep Obrer. «De l’exemple de Sant Josep arriba a tots nosaltres una forta invitació a desenvolupar amb fidelitat, senzillesa i modèstia la tasca que la Providència ens ha assignat» (Papa Benet XVI).

I de Sant Josep en podem aprendre: la fidelitat a la crida de Déu, la discreció, l'amor al treball, la humilitat i el silenci, qualitats molt útils per als qui es preparen per al sacerdoci.

  1. Solemnitat de sant Josep, espòs de la Benaurada Mare de Déu, home just, nascut del llinatge de David, que va fer de pare al Fill de Déu, Crist Jesús, el qual va voler ser anomenat fill de Josep, i al qual va obeir com un fill al seu pare. L’Església el venera com a patró amb un honor especial, a qui el Senyor va constituir sobre la seva família.
  2. Sant Joan, abat de Parrano, que va ser pare de molts servents de Déu. A Spoleto, Úmbria (s. VI).
  3. Beat Isnard de Chiampo, prevere de l’orde dels Predicadors, que en aquesta ciutat va fundar un convent del seu orde. A Pavia, Llombardia (1244).
  4. Beat Andreu Gallerani, seglar, que va visitar i consolar amb diligència malalts i afligits i va congregar els Germans de la Misericòrdia, laics sense vots, per atendre pobres i malalts. A Siena, de la Toscana (1251).
  5. Beat Joan de Parma Buralli, prevere de l’orde dels Germans Menors, a qui el papa Innocenci IV va enviar com a legat als grecs, per restaurar la seva comunió amb els llatins. A Camerino, del Picè, Itàlia (1289).
  6. Beata Sibil ·lina Biscossi, verge, la qual, cega als dotze anys, va passar seixanta-cinc anys reclosa al costat de l’església de l’orde dels Predicadors. Va il·luminar amb la seva llum interior moltes de les persones que l’anaven a veure. A Pavia, Llombardia (1367).
  7. Beat Marc de Marchio de Montegallo, prevere de l’orde dels Germans Menors. Va crear l’obra anomenada Mont de pietat, per alleujar la indigència dels pobres. A Vicenza, al territori de Venècia (1496).
  8. Beat Narcís Turchan, prevere de l’orde dels Germans Menors i màrtir. Deportat a causa de la fe des de Polònia, que estava sotmesa a un règim malvat, als camps de concentració de Dachau, on hi va morir esgotat per les tortures. Prop de Munic, Baviera, Alemanya (1942).
  9. Beat Marcel Callo, màrtir. Va ser un jove oriünd de la regió de Rennes, França. Durant la guerra confortava en la fe, amb ardor cristià, els companys de captiveri, que es trobaven esgotats pels durs treballs, i per aquest motiu va ser mort en un camp d’extermini. A Mauthausen, Àustria (1945).
  • Altres: advocacions marianes, commemoracions de congregacions religioses, sants i beats (tradició, costumari...).
  • Companyia de Jesús: Sant Josep, Espòs de la Benaurada Verge Maria, patró (Solemnitat).
  • Missioners del Sagrats Cor (Mallorca): Sant Josep, espòs de la Benaurada Verge Maria (Solemnitat): patró secundari de la Congregació.

► La capella de la girola de la catedral de Barcelona, abans dedicada a Sant Joan, era la capella del gremi dels fusters, que tenia per patró a Sant Josep. La imatge de Sant Josep és del segle XVIII.

► Dia i Col·lecta del Seminari (s’ha pogut celebrar el diumenge anterior: 16 de març).

► “Per Sant Josep la múrgola treu el bec”: La tradició ens parla que el sant, que és patró dels fusters, llençava els encenalls de la seva fusteria cel avall, i on queien, naixien múrgoles i cassoletes. De fet, la vigília del sant els fusters feien neteja dels seus obradors i encenien fogueres al carrer cremant les restes de fusta. Així, acomiadaven els rigors del fred i saludaven el bon temps. Sembla que les falles de València poden tenir aquest origen.

 

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera.

(Lc 13,1-9)