Sant Josep, Espòs de la Benaurada Verge Maria
SANT JOSEP, ESPÒS DE LA BENAURADA VERGE MARIA
Ja en el segle XV se celebrava en aquesta data la festa de Sant Josep que els Evangelis anomenen ‘fill de David’, ‘just’, espòs de Maria’, ‘pare de Jesús’. Fou el papa Pius XII quan el 1955 donà una empremta cristiana a la Festa del Treball del Primer de Maig, amb la memòria de Sant Josep Obrer. «De l’exemple de Sant Josep arriba a tots nosaltres una forta invitació a desenvolupar amb fidelitat, senzillesa i modèstia la tasca que la Providència ens ha assignat» (Papa Benet XVI).
I de Sant Josep en podem aprendre: la fidelitat a la crida de Déu, la discreció, l'amor al treball, la humilitat i el silenci, qualitats molt útils per als qui es preparen per al sacerdoci.
- Solemnitat de sant Josep, espòs de la Benaurada Mare de Déu, home just, nascut del llinatge de David, que va fer de pare al Fill de Déu, Crist Jesús, el qual va voler ser anomenat fill de Josep, i al qual va obeir com un fill al seu pare. L’Església el venera com a patró amb un honor especial, a qui el Senyor va constituir sobre la seva família.
- Sant Joan, abat de Parrano, que va ser pare de molts servents de Déu. A Spoleto, Úmbria (s. VI).
- Beat Isnard de Chiampo, prevere de l’orde dels Predicadors, que en aquesta ciutat va fundar un convent del seu orde. A Pavia, Llombardia (1244).
- Beat Andreu Gallerani, seglar, que va visitar i consolar amb diligència malalts i afligits i va congregar els Germans de la Misericòrdia, laics sense vots, per atendre pobres i malalts. A Siena, de la Toscana (1251).
- Beat Joan de Parma Buralli, prevere de l’orde dels Germans Menors, a qui el papa Innocenci IV va enviar com a legat als grecs, per restaurar la seva comunió amb els llatins. A Camerino, del Picè, Itàlia (1289).
- Beata Sibil ·lina Biscossi, verge, la qual, cega als dotze anys, va passar seixanta-cinc anys reclosa al costat de l’església de l’orde dels Predicadors. Va il·luminar amb la seva llum interior moltes de les persones que l’anaven a veure. A Pavia, Llombardia (1367).
- Beat Marc de Marchio de Montegallo, prevere de l’orde dels Germans Menors. Va crear l’obra anomenada Mont de pietat, per alleujar la indigència dels pobres. A Vicenza, al territori de Venècia (1496).
- Beat Narcís Turchan, prevere de l’orde dels Germans Menors i màrtir. Deportat a causa de la fe des de Polònia, que estava sotmesa a un règim malvat, als camps de concentració de Dachau, on hi va morir esgotat per les tortures. Prop de Munic, Baviera, Alemanya (1942).
- Beat Marcel Callo, màrtir. Va ser un jove oriünd de la regió de Rennes, França. Durant la guerra confortava en la fe, amb ardor cristià, els companys de captiveri, que es trobaven esgotats pels durs treballs, i per aquest motiu va ser mort en un camp d’extermini. A Mauthausen, Àustria (1945).
- Altres: advocacions marianes, commemoracions de congregacions religioses, sants i beats (tradició, costumari...).
- Companyia de Jesús: Sant Josep, Espòs de la Benaurada Verge Maria, patró (Solemnitat).
- Missioners del Sagrats Cor (Mallorca): Sant Josep, espòs de la Benaurada Verge Maria (Solemnitat): patró secundari de la Congregació.
► La capella de la girola de la catedral de Barcelona, abans dedicada a Sant Joan, era la capella del gremi dels fusters, que tenia per patró a Sant Josep. La imatge de Sant Josep és del segle XVIII.
► Dia i Col·lecta del Seminari (s’ha pogut celebrar el diumenge anterior: 16 de març).
► “Per Sant Josep la múrgola treu el bec”: La tradició ens parla que el sant, que és patró dels fusters, llençava els encenalls de la seva fusteria cel avall, i on queien, naixien múrgoles i cassoletes. De fet, la vigília del sant els fusters feien neteja dels seus obradors i encenien fogueres al carrer cremant les restes de fusta. Així, acomiadaven els rigors del fred i saludaven el bon temps. Sembla que les falles de València poden tenir aquest origen.







