Santoral

19 de maig

Sant Francesc Coll i Guitart, prevere

MMaig ventós, pel mariner, dolorós,
Dita popular

Sant Francesc Coll i Guitart, prevere

«Fou la seva una vida perfecta, adornada de zel, ara radiant a la trona, ara amagat al confessionari, incansable sempre durant els quasi trenta anys en els quals, moltes vegades a peu, va recórrer Catalunya missionant, i que van fer que el seu nom fos popular i venerat». Així defineix fra Francesc Enrich, Vicari general dels Dominics, a aquest dominic fill de Gombrèn (1812) que fundà a Vic les Dominiques de l’Anunciata (1856) i morí a Vic (1875).

  1. Sant Urbà I, papa, que va governar fidelment l'Església Romana durant vuit anys, després del martiri de sant Calixt. A Roma i al cementiri de Calixt, a la via Àpia (230).
  2. Sants Parteni i Calócer, màrtirs, que van donar insigne testimoni de Crist en temps de l'emperador Dioclecià. A la mateixa ciutat (304).
  3. Sant Adolf, bisbe alhora d'aquesta ciutat i de Cambrai. A Arràs, de Nèustria (728).
  4. Sant Dunstan, bisbe, qui, com a abat de Glastonbury, va restaurar i va propagar la vida monàstica. Va ser promogut a la seu episcopal de Worcester, després a la de Londres i, finalment, a la de Canterbury, treballant per promoure la concòrdia regular dels monjos i de les monges. A Canterbury, a Anglaterra (988).
  5. Beata Humiliana, del Tercer Orde de Sant Francesc, que com a esposa va suportar molts maltractaments amb una paciència i una mansuetud admirables i després d’enviudar es va lliurar plenament a la pregària i a les obres de caritat. A Florència, de la Toscana, a Itàlia (1246).
  6. Mort de sant Pere Celestí, papa. Després d'haver abraçat la vida eremítica als Abruços amb fama de santedat i essent conegut pels seus miracles, ja octogenari va ser elegit Pontífex Romà, prenent el nom de Celestí V, però en el mateix any va renunciar a l'ofici i va preferir retirar-se a la solitud. A Rocca di Funone, prop d’Alatri, al Laci (1296).
  7. Sant Iu (o Ivó), prevere, que va exercir la justícia sense accepció de persones, va fomentar la concòrdia, va defensar per amor de Crist les causes dels orfes, vídues i pobres, i va acollir a casa a aquests mateixos desfavorits. A un castell prop de Tréguier, a la Bretanya Menor, a França (1303).
  8. Beat Agustí Novelli, prevere de l'orde d’Ermitans de Sant Agustí, conreador de la veritable humilitat i amant de l'observança religiosa. A Siena, a la Toscana (1310).
  9. Martiri dels beats Joan de Cetina, prevere, i Pere de Duenas, religiós, ambdós de l'orde dels Germans Menors. Per predicar Crist, van ser degollats pel mateix monarca musulmà. A la ciutat de Granada, a Andalusia (1397).
  10. Beat Joan de Sant Domènec Martínez, prevere de l'orde dels Predicadors i màrtir, que va morir a la presó per Crist. A Suzuta, al Japó (1619).
  11. Beat Pere Wright, prevere i màrtir, que per haver abraçat la fe de l'Església Catòlica ingressant en la Companyia de Jesús i després de ser promogut als ordes sagrats, en temps de la República Anglesa va ser conduït al martiri al patíbul de Tyburn. A Londres, a Anglaterra (1651).
  12. Sant Teòfil de Tall, prevere de l'orde dels Germans Menors, que va propagar en gran manera les cases de recés per als frares, mostrant una gran devoció a la Passió del Senyor i a la Verge Maria. A Fucecchio, de la Toscana (1740).
  13. Sant Crispí de Viterbo, religiós de l’orde dels Germans Menors Caputxins, que mentre recorria els pobles de les muntanyes per pidolar almoina, ensenyava els rudiments de la fe als camperols. A Roma (1750).
  14. Beat Joan Baptista Xavier (Joan Lluís) Loir, prevere de l’orde dels Germans Menors Caputxins i màrtir, que durant la Revolució Francesa, gairebé octogenari, va ser empresonat per ser sacerdot i va morir agenollat. En un vaixell presó ancorat davant de Rochefort, a França (1794).
  15. Sant Francesc Coll, prevere de l’orde dels Predicadors. En ser injustament exclaustrat, va prosseguir la seva ferma vocació i va anunciar per tota la regió el nom del Senyor Jesucrist. A Vic, Osona (1875). Inscrit el dia 2 de maig se celebra, però, avui 19 de maig.
  16. Beata Maria Bemarda (Verena) Bütler, verge, nascuda a Suïssa, va fundar la Congregació de les Germanes Franciscanes Missioneres de Maria Auxiliadora. A Cartagena de Nova Granada, a Colòmbia (1924).
  17. Beat Josep Czempiel, prevere i màrtir. Nascut a Polònia, durant la guerra va lliurar el seu esperit per Crist en una cambra de gas. Al camp de concentració de Dachau, prop de Munic, Baviera, Alemanya (1942).
 

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Només que tinguéssiu fe res no us seria impossible.

(Mt 17,14-20)