«Fou la seva una vida perfecta, adornada de zel, ara radiant a la trona, ara amagat al confessionari, incansable sempre durant els quasi trenta anys en els quals, moltes vegades a peu, va recórrer Catalunya missionant, i que van fer que el seu nom fos popular i venerat». Així defineix fra Francesc Enrich, Vicari general dels Dominics, a aquest dominic fill de Gombrèn (1812) que fundà a Vic les Dominiques de l’Anunciata (1856) i morí a Vic (1875).

1. Sant Urbà I, papa, que va governar fidelment l’Església Romana durant vuit anys, després del martiri de sant Calixt. A Roma i al cementiri de Calixt, a la via Àpia (230).

2. Sants Parteni i Calócer, màrtirs, que van donar insigne testimoni de Crist en temps de l’emperador Dioclecià. A la mateixa ciutat (304).

3. Sant Adolf, bisbe alhora d’aquesta ciutat i de Cambrai. A Arràs, de Nèustria (728).

4. Sant Dunstan, bisbe, qui, com a abat de Glastonbury, va restaurar i va propagar la vida monàstica. Va ser promogut a la seu episcopal de Worcester, després a la de Londres i, finalment, a la de Canterbury, treballant per promoure la concòrdia regular dels monjos i de les monges. A Canterbury, a Anglaterra (988).

5. Beata Humiliana, del Tercer Orde de Sant Francesc, que com a esposa va suportar molts maltractaments amb una paciència i una mansuetud admirables i després d’enviudar es va lliurar plenament a la pregària i a les obres de caritat. A Florència, de la Toscana, a Itàlia (1246).

6. Mort de sant Pere Celestí. Després d’haver abraçat la vida eremítica als Abruços amb fama de santedat i essent conegut pels seus miracles, ja octogenari va ser elegit Pontífex Romà, prenent el nom de Celestí V, però en el mateix any va renunciar a l’ofici i va preferir retirar-se a la solitud. A Rocca di Funone, prop d’Alatri, al Laci (1296).

7. Sant Iu (o Ivó), prevere, que va exercir la justícia sense accepció de persones, va fomentar la concòrdia, va defensar per amor de Crist les causes dels orfes, vídues i pobres, i va acollir a casa a aquests mateixos desfavorits. A un castell prop de Tréguier, a la Bretanya Menor, a França (1303).

8. Beat Agustí Novelli, prevere de l’orde d’Ermitans de Sant Agustí, conreador de la veritable humilitat i amant de l’observança religiosa. A Siena, a la Toscana (1310).

9. Martiri dels beats Joan de Cetina, prevere, i Pere de Duenas, religiós, ambdós de l’orde dels Germans Menors. Per predicar Crist, van ser degollats pel mateix monarca musulmà. A la ciutat de Granada, a Andalusia (1397).

10. Beat Joan de Sant Domènec Martínez, prevere de l’orde dels Predicadors i màrtir, que va morir a la presó per Crist. A Suzuta, al Japó (1619).

11. Beat Pere Wright, prevere i màrtir, que per haver abraçat la fe de l’Església Catòlica ingressant en la Companyia de Jesús i després de ser promogut als ordes sagrats, en temps de la República Anglesa va ser conduït al martiri al patíbul de Tybum. A Londres, a Anglaterra (1651).

12. Sant Teòfil de Tall, prevere de l’orde dels Germans Menors, que va propagar en gran manera les cases de recés per als frares, mostrant una gran devoció a la Passió del Senyor i a la Verge Maria. A Fucecchio, de la Toscana (1740).

13. Sant Crispí de Viterbo, religiós de l’orde dels Germans Menors Caputxins, que mentre recorria els pobles de les muntanyes per pidolar almoina, ensenyava els rudiments de la fe als camperols. A Roma (1750).

14. Beat Joan Baptista Xavier (Joan Lluís) Loir, prevere de l’orde dels Germans Menors Caputxins i màrtir, que durant la Revolució Francesa, gairebé octogenari, va ser empresonat per ser sacerdot i va morir agenollat. En un vaixell presó ancorat davant de Rochefort, a França (1794).

15. Sant Francesc Coll, prevere de l’orde dels Predicadors. En ser injustament exclaustrat, va prosseguir la seva ferma vocació i va anunciar per tota la regió el nom del Senyor Jesucrist. A Vic, Osona (1875). Inscrit el dia 2 de maig se celebra, però, avui 19 de maig.

16. Beata Maria Bemarda (Verena) Bütler, verge, nascuda a Suïssa, va fundar la Congregació de les Germanes Franciscanes Missioneres de Maria Auxiliadora. A Cartagena de Nova Granada, a Colòmbia (1924).

17. Beat Josep Czempiel, prevere i màrtir. Nascut a Polònia, durant la guerra va lliurar el seu esperit per Crist en una cambra de gas. Al camp de concentració de Dachau, prop de Munic, Baviera, Alemanya (1942).

Altres: advocacions marianes, commemoracions de congregacions religioses, sants i beats (tradició, costumari…).

Germans de les Escoles Cristianes: Beat Rafael Lluís Rafiringa, religiós.

Maig ventós, pel mariner, dolorós.