Santoral

19 de juny

Sant Romuald, abat

QQui a l'estiu sembra un gra, l'estiu bé menjarà.
Dita popular

Sant Romuald, abat.

Fill de la noble família ducal dels Onesti (a Ravena), fou testimoni d’un homicidi comès pel seu pare en duel. Peregrinà molts anys buscant més solitud i fundant monestirs (Camaldoli) o reformant-los (Sant Miquel de Cuixà). Adaptà la regla de sant Benet perquè, a més del treball i la pregària, quedés espai per a la contemplació. Ell mateix morí en la solitud a l’ermita de Valdicastro (1027), després d’haver refusat l’abadia de Sant Apol·linar in Classe. Sant Pere Damià n’escriví la seva vida (1042) i l’Església l’inscriví en el santoral el 1595.

  1. Sant Romuald, anacoreta i pare dels monjos Camaldulencs. Nascut a Ravenna, desitjós de la vida i disciplina eremítica va viatjar per Itàlia durant molts anys, fundant petits monestirs i promovent la vida evangèlica entre els monjos, fins que va acabar els seus treballs al monestir de Valdicastro, al Picè (1027).
  2. Sants Gervasi i Protasi, màrtirs. Els seus cossos van ser trobats per sant Ambròs, el qual, tal dia com avui, els va traslladar amb tota solemnitat a la nova basílica que havia edificat. A Milà, a la província de la Ligúria (traslladats 386).
  3. Sant Deodat, bisbe de Nevers, que va fundar el monestir que després va rebre el seu nom. A la serralada dels Vosges, de Burgúndia, a Austràsia (~ 679).
  4. Santa Quildomarca o Hildemarca, abadessa, que va rebre i va atendre cordialment a sant Llogari, mutilat per Ebroí. Al monestir de Fécamp, en Nèustria (~ 682).
  5. Sant Lambert, màrtir. A Saragossa, a Hispània (~ s. VIII)
  6. Beat Gerard, el qual, essent cavaller de l’orde de Sant Joan de Jerusalem, es va lliurar generosament a la cura de les vídues i dels nens orfes. A Caltagirone, de Sicília (~ 1271).
  7. Santa Juliana Falconieri, verge, que va fundar les Germanes de l’orde dels Servents de Maria, anomenades, pel seu hàbit, Mantellades. A Florència, de la Toscana (1341).
  8. Beata Miquelina, vídua. Va entregar tots els seus béns als pobres i, amb l'hàbit del Tercer Orde de Sant Francesc, va portar una vida humil i molt austera, pidolant el pa. A Pesaro, del Picè (1356).
  9. Beats màrtirs Sebastià Newdigate, Humfred Middlemore i Guillem Exmew, preveres de la Cartoixa d’aquesta ciutat, els quals, regnant Enric VIII, per la seva provada fidelitat a l'Església de Crist van ser empresonats i durant disset dies van estar dempeus, amarrats amb cadenes a unes columnes, fins que van consumar el seu martiri penjats a Tyburn. A Londres, a Anglaterra (1535).
  10. Beat Tomàs Woodhouse, prevere de la Companyia de Jesús i màrtir. Ordenat sacerdot en temps de la reina catòlica Maria, posteriorment, en la persecució de la reina Elisabet I, va estar empresonat més de dotze anys. Va reconciliar amb l'Església Catòlica els seus companys de captivitat, fins que va consumar el seu martiri a Tyburn. A la ciutat de Londres (1573).
  11. Sants Remigi Isoré i Modest Andlauer, preveres de la Companyia de Jesús i màrtirs, que, durant la persecució portada pels seguidors del moviment Yihetuan, van ser assassinats mentre pregaven davant l’altar. Al petit poble de Wuyi, prop de la ciutat de Schienchian, a la província xinesa de Heber (1900).
 

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera.

(Lc 13,1-9)