19 DE JUNY

Sant Romuald, abat.

Fill de la noble família ducal dels Onesti (de Ravena), fou testimoni d’un homicidi comès pel seu pare en duel. Peregrinà molts anys buscant més solitud i fundant monestirs (Camaldoli) o reformant-los (Sant Miquel de Cuixà). Adaptà la regla de sant Benet perquè, a més del treball i la pregària, quedés espai per a la contemplació. Ell mateix morí en la solitud a l’ermita de Valdicastro (1027), després d’haver refusat l’abadia de Sant Apol·linar in Classe.

1. Sant Romuald, anacoreta i pare dels monjos Camaldulencs. Nascut a Ravenna, desitjós de la vida i disciplina eremítica va viatjar per Itàlia durant molts anys, fundant petits monestirs i promovent la vida evangèlica entre els monjos, fins que va acabar els seus treballs al monestir de Valdicastro, al Picè (1027).

2. Sants Gervasi i Protasi, màrtirs. Els seus cossos van ser trobats per sant Ambròs, el qual, tal dia com avui, els va traslladar amb tota solemnitat a la nova basílica que havia edificat. A Milà, a la província de la Ligúria (traslladats 386).

3. Sant Deodat, bisbe de Nevers, que va fundar el monestir que després va rebre el seu nom. A la serralada dels Vosges, de Burgúndia, a Austràsia (~ 679).

4. Santa Quildomarca o Hildemarca, abadessa, que va rebre i va atendre cordialment a sant Llogari, mutilat per Ebroí. Al monestir de Fécamp, en Nèustria (~ 682).

5. Sant Lambert, màrtir. A Saragossa, a Hispània (~ s. VIII)

6. Beat Gerard, el qual, essent cavaller de l’orde de Sant Joan de Jerusalem, es va lliurar generosament a la cura de les vídues i dels nens orfes. A Caltagirone, de Sicília (~ 1271).

7. Santa Juliana Falconieri, verge, que va fundar les Germanes de l’orde dels Servents de Maria, anomenades, pel seu hàbit, Mantellades. A Florència, de la Toscana (1341).

8. Beata Miquelina, vídua. Va entregar tots els seus béns als pobres i, amb l’hàbit del Tercer Orde de Sant Francesc, va portar una vida humil i molt austera, pidolant el pa. A Pesaro, del Picè (1356).

9. Beats màrtirs Sebastià Newdigate, Humfred Middlemore i Guillem Exmew, preveres de la Cartoixa d’aquesta ciutat, els quals, regnant Enric VIII, per la seva provada fidelitat a l’Església de Crist van ser empresonats i durant disset dies van estar dempeus, amarrats amb cadenes a unes columnes, fins que van consumar el seu martiri penjats a Tyburn. A Londres, a Anglaterra (1535).

10. Beat Tomàs Woodhouse, prevere de la Companyia de Jesús i màrtir. Ordenat sacerdot en temps de la reina catòlica Maria, posteriorment, en la persecució de la reina Elisabet I, va estar empresonat més de dotze anys. Va reconciliar amb l’Església Catòlica els seus companys de captivitat, fins que va consumar el seu martiri a Tyburn. A la ciutat de Londres (1573).

11. Sants Remigi Isoré i Modest Andlauer, preveres de la Companyia de Jesús i màrtirs, que, durant la persecució portada pels seguidors del moviment Yihetuan, van ser assassinats mentre pregaven davant l’altar. Al petit poble de Wuyi, prop de la ciutat de Schienchian, a la província xinesa de Heber (1900).

Altres: advocacions marianes, commemoracions de congregacions religioses, sants i beats (tradició, costumari…).

Mínims: Beata Elena Aiello, verge (1961). Fundadora de les Germanes Mínimes de la Passió de Nostre Senyor Jesucrist.

 

“Qui a l’estiu sembra un gra, l’estiu bé menjarà”

“Qui a l'estiu sembra un gra, l'estiu bé menjarà”