Sant Lleó IX, papa

Amb forts vincles amb la família imperial alemanya, Bru (“brillant”) de Dagsburg-Egisheim va néixer a Alsàcia l'any 1002. Fou bisbe de Toul i el 1048 l'emperador Enric III el promogué com a papa i s’anomenà Lleó IX. Emprengué una tasca de reforma lluitant contra la corrupció en l'elecció de càrrecs eclesiàstics i contra la vida poc exemplar d’alguns clergues, mitjançant viatges per tot Europa, tant per presidir sínodes com per visitar els llocs de culte més importants, alhora que mantenia també una forta activitat política. Morí l'any 1054.

1. Sant Mapàlic, màrtir. Durant la persecució de l’emperador Deci, mogut de compassió cap a la seva família, va demanar que es concedís la pau eclesiàstica a la seva mare i a la seva germana, que havien abjurat, i així, conduït davant el tribunal, va ser coronat pel martiri. Amb ell van morir molts altres sants màrtirs, que van confessar igualment a Crist. Són: Bas, a una pedrera; Fortuni, a la presó; Pau, al tribunal; Fortunata, Victorí, Víctor, Heremi, Crèdula, Hereda, Donat, Ferm, Venust, Fruits, Júlia, Marçal i Aristó; els van fer morir de fam a la presó. A Àfrica (250).
2. Santa Marta, verge i màrtir. En temps del rei Sapor II, al següent dia de la mort del seu pare, Pusici, va patir el martiri a la Solemnitat de la Resurrecció del Senyor. A Pèrsia (341).
3. Sant Jordi, bisbe. Va morir exiliat per defensar el culte de les santes imatges. A Antioquia, de Pisídia (818).
4. Sant Gerold, eremita. S’explica que va portar una vida de penitència a la regió de Vorarlberg. A Friesen, als Alps de Baviera (~ 978)
5. Passió de sant Elfeg, arquebisbe de Canterbury i màrtir. Mentre els danesos passaven a mata-degolla el país, es va presentar davant d’ells amb la intenció de salvar el seu ramat i, com que no va poder ser rescatat per diners, el dissabte després de Pasqua va ser colpejat amb ossos d’ovella i finalment degollat. A la platja al costat de Greenwich, Anglaterra (1012).
6. Sant Lleó IX, papa. Primer va ser bisbe de Tula durant vint-i-cinc anys. Va defensar enèrgicament el seu ramat un cop escollit per a la seu romana, va reunir diversos sínodes per a la reforma de la vida del clergat i l’extirpació de la simonia. A Roma, a la basílica de Sant Pere (1054).
7. Mort del beat Bernat, penitent. Per expiar els pecats de la seva joventut va escollir voluntàriament el desterrament i, descalç, vestit amb un hàbit pobre i menjant amb parquedat, va pelegrinar incessantment visitant sants llocs. Al monestir de Saint-Bertin, de la regió de Thérouanne, França (1182).
8. Beat Jaume Duckett, màrtir. Estava casat i era llibreter d’ofici. Per vendre llibres catòlics va ser denunciat i tancat durant nou anys a la presó. Després, en temps de la reina Elisabet I, va ser finalment penjat a Tyburn, juntament amb el que l’havia denunciat, al qual va convertir a la fe catòlica abans de morir. A Londres, Anglaterra (1602).