19 D’ABRIL

Sant Vicenç de Cotlliure, màrtir

Sant Vicenç de Cotlliure, màrtir

 A la diòcesi veïna de Perpinyà-Elna celebren amb tots els honors aquest sant Vicenç, la vida del qual descriuen alguns autors: Beda, Usard, Baroni i Ambròs de Morales. La tradició el situa màrtir el 303, durant les persecucions de Dioclecià a l’illot on vivia, i on avui hi ha l’ermita. Dacià, el pretor encarregat de dur a terme la persecució a la Gàl·lia i a Hispània, va arribar a Cotlliure i va fer detenir Vicenç, reconegut cristià. Tot i ser amenaçat, no volgué pas fer sacrificis als déus pagans, i després de sofrir diversos turments, morí màrtir un 19 d’abril. És patró dels pescadors d’aquella població.

  1. Sant Mapàlic, màrtir. Durant la persecució de l’emperador Deci, mogut de compassió cap a la seva família, va demanar que es concedís la pau eclesiàstica a la seva mare i a la seva germana, que havien abjurat, i així, conduït davant el tribunal, va ser coronat pel martiri. Amb ell van morir molts altres sants màrtirs, que van confessar igualment a Crist. Són: Bas, a una pedrera; Fortuni, a la presó; Pau, al tribunal; Fortunata, Victorí, Víctor, Heremi, Crèdula, Hereda, Donat, Ferm, Venust, Fruits, Júlia, Marçal i Aristó; els van fer morir de fam a la presó. A Àfrica (250).
  2. Santa Marta, verge i màrtir. En temps del rei Sapor II, al següent dia de la mort del seu pare, Pusici, va patir el martiri a la Solemnitat de la Resurrecció del Senyor. A Pèrsia (341).
  3. Sant Jordi, bisbe. Va morir exiliat per defensar el culte de les santes imatges. A Antioquia, de Pisídia (818).
  4. Sant Gerold, eremita. S’explica que va portar una vida de penitència a la regió de Vorarlberg. A Friesen, als Alps de Baviera (~ 978)
  5. Passió de sant Elfeg, arquebisbe de Canterbury i màrtir. Mentre els danesos passaven a mata-degolla el país, es va presentar davant d’ells amb la intenció de salvar el seu ramat i, com que no va poder ser rescatat per diners, el dissabte després de Pasqua va ser colpejat amb ossos d’ovella i finalment degollat. A la platja al costat de Greenwich, Anglaterra (1012).
  6. Sant Lleó IX, papa. Primer va ser bisbe de Tula durant vint-i-cinc anys. Va defensar enèrgicament el seu ramat un cop escollit per a la seu romana, va reunir diversos sínodes per a la reforma de la vida del clergat i l’extirpació de la simonia. A Roma, a la basílica de Sant Pere (1054).
  7. Mort del beat Bernat, penitent. Per expiar els pecats de la seva joventut va escollir voluntàriament el desterrament i, descalç, vestit amb un hàbit pobre i menjant amb parquedat, va pelegrinar incessantment visitant sants llocs. Al monestir de Saint-Bertin, de la regió de Thérouanne, França (1182).
  8. Beat Jaume Duckett, màrtir. Estava casat i era llibreter d’ofici. Per vendre llibres catòlics va ser denunciat i tancat durant nou anys a la presó. Després, en temps de la reina Elisabet I, va ser finalment penjat a Tyburn, juntament amb el que l’havia denunciat, al qual va convertir a la fe catòlica abans de morir. A Londres, Anglaterra (1602).

  • Altres: advocacions marianes, commemoracions de congregacions religioses, sants i beats (tradició, costumari…).
  • Sant Vicenç de Cotlliure, màrtir. A la comarca del Rosselló. Tot i que no hi ha constància històrica de la seva existència, la seva hagiografia és descrita per Beda, Usard, Ató de Pistoia, Cesare Baronio i Ambròs de Morales. La tradició parla que fou martiritzat el 303. Enterrat a Cotlliure, on se celebra el 16 d’agost.
  • Sant Expedit, màrtir: Apareix amb el Martyrologium Hieronymianum: soldat romà convertit al cristianisme. A Militene, Turquia (303). Pels dubtes sobre la seva historicitat no apareix en el Martirologi Romà.
  • Mare de Déu del Miracle: A Cocentaina (comarca valenciana del Comtat). La tradició parla que el quadre, pintat pel mateix Sant Lluc, plorà 27 llàgrimes de sang el 19 d’abril del 1520 quan una pesta assolava la comarca. La processó i el trasllat de la imatge són els actes principals.

SSi trona per l’abril, ve bon estiu

SSi trona per l'abril, ve bon estiu