Sant Pròsper, bisbe

Sant Pròsper, bisbe

La penetració musulmana de les terres catalanes del 711 va devastar Tarragona per les tropes de l’emir Al-Hur. L’arquebisbe Pròsper i els seus deixebles Justí, Procopi, Pantaleó, Marcial i Jordi es van refugiar a la Ligúria, per via marítima, amb els llibres litúrgics de l’Església metropolitana –el cèlebre Oracional Visigòtic de Verona- i amb les relíquies dels sants màrtirs Fructuós, Auguri i Eulogi. Probablement morí a Camogli (Ligúria), on hi ha una església dedicada a Sant Fructuós.

1. Sant Joan I, papa i màrtir, que, havent estat enviat pel rei arrià Teodoric en ambaixada a l'emperador Justí de Constantinoble, va ser el primer pontífex romà que va oferir la Víctima Pasqual en aquella Església, però al seu retorn, detingut de manera indigna i llançat a la presó pel mateix Teodoric, va morir com a víctima per Crist Senyor a Ravenna, a la Flamínia (526).
2. Sant Fèlix, màrtir en la persecució de l'emperador Dioclecià. A Salona, de la Dalmàcia (299).
3. Sant Diòscor, màrtir. Fill d'un lector, després de molts i variats turments va consumar el martiri amb la decapitació. A Egipte (~ 303).
4. Sants Potamió, Ortasi i Serapió, preveres, i els seus companys, màrtirs. A Alexandria, Egipte (s. IV).
5. Sants màrtirs Teodot i Tecusa, la seva tia, i Alexandra, Clàudia, Faina, Eufràsia, Matrona i Julita, verges. Després d'haver estat prostituïdes per ordre del governador, van ser llançades a un llac amb pedres lligades al coll. A Ancira (ara Ankara), Galàcia (~ 303).
6. Beat Burcard, prevere. Quan era rector del poble de Beinwil, va cuidar del ramat que li havien confiat amb assídua diligència pastoral. A la regió d'Argòvia, entre els helvecis (ara Suïssa) (s. XII).
7. Sant Eric IX, rei i màrtir, que durant el seu regnat va governar sàviament al poble, va vetllar pels drets de les dones i va enviar a Finlàndia al bisbe sant Enric perquè propagués la fe de Crist, però, finalment, va caure en un atac sota les espases dels seus enemics danesos mentre assistia a la celebració de la Missa. A Uppsala, a Suècia (1161).
8. Beat Guillem, prevere de l’orde d’Ermitans de Sant Agustí. A Tolosa, vora el riu La Garona (~ 1369).
9. Sant Fèlix de Cantalici, religiós de l’orde dels Germans Menors Caputxins. D’admirable austeritat i senzillesa, va exercir la feina de recaptar l'almoina a la ciutat eterna durant quaranta anys, sembrant al mateix temps al seu voltant pau i caritat. A Roma (1587).
10. Beata Blandina (Maria Magdalena) Merten, verge de l'orde de Santa Úrsula, que va unir la cura de la formació humana i cristiana de les nenes i adolescents amb la vida contemplativa. A Marienau, a Alemanya (1918).
11. Beat Estanislau Kubski, prevere i màrtir, que durant la guerra va lliurar el seu esperit per Crist en una cambra de gas. Al camp de concentració de Dachau, proper a Munic, Baviera, a Alemanya (1942).
12. Beat Martí Oprzadek, prevere de l'orde dels Germans Menors i màrtir, qui, de nacionalitat polonesa, contemporàniament i de la mateixa manera va aconseguir el regne celestial. A la localitat de Hartheim, prop de Linz, a Àustria (1942).