18 DE MAIG

Sant Joan I, papa i màrtir

Sant Joan I, papa i màrtir

Després d’estudiar a Roma, fou elegit papa l’any 523 i introduí el calendari pasqual alexandrí. El rei got Teodoric el va enviar perquè intercedís, davant l’emperador de Constantinoble, pels gots d’Orient que estaven oprimits. Fou molt ben rebut, però tingué poc èxit en la seva missió. I de retorn, Teodoric, enfadat, el retingué a Ravenna, on va morir l’any 526. Va ser venerat per l’Església de Roma a partir del segle XII.

  1. Sant Joan I, papa i màrtir, que, havent estat enviat pel rei arrià Teodoric en ambaixada a l’emperador Justí de Constantinoble, va ser el primer pontífex romà que va oferir la Víctima Pasqual en aquella Església, però al seu retorn, detingut de manera indigna i llançat a la presó pel mateix Teodoric, va morir com a víctima per Crist Senyor a Ravenna, a la Flamínia (526).
  2. Sant Fèlix, màrtir en la persecució de l’emperador Dioclecià. A Salona, de la Dalmàcia (299).
  3. Sant Diòscor, màrtir. Fill d’un lector, després de molts i variats turments va consumar el martiri amb la decapitació. A Egipte (~ 303).
  4. Sants Potamió, Ortasi i Serapió, preveres, i els seus companys, màrtirs. A Alexandria, Egipte (s. IV).
  5. Sants màrtirs Teodot i Tecusa, la seva tia, i Alexandra, Clàudia, Faina, Eufràsia, Matrona i Julita, verges. Després d’haver estat prostituïdes per ordre del governador, van ser llançades a un llac amb pedres lligades al coll. A Ancira (ara Ankara), Galàcia (~ 303).
  6. Beat Burcard, prevere. Quan era rector del poble de Beinwil, va cuidar del ramat que li havien confiat amb assídua diligència pastoral. A la regió d’Argòvia, entre els helvecis (ara Suïssa) (s. XII).
  1. Sant Eric IX, rei i màrtir, que durant el seu regnat va governar sàviament al poble, va vetllar pels drets de les dones i va enviar a Finlàndia al bisbe sant Enric perquè propagués la fe de Crist, però, finalment, va caure en un atac sota les espases dels seus enemics danesos mentre assistia a la celebració de la Missa. A Uppsala, a Suècia (1161).
  2. Beat Guillem, prevere de l’orde d’Ermitans de Sant Agustí. A Tolosa, vora el riu La Garona (~ 1369).
  1. Sant Fèlix de Cantalici, religiós de l’orde dels Germans Menors Caputxins. D’admirable austeritat i senzillesa, va exercir la feina de recaptar l’almoina a la ciutat eterna durant quaranta anys, sembrant al mateix temps al seu voltant pau i caritat. A Roma (1587).
  2. Beata Blandina (Maria Magdalena) Merten, verge de l’orde de Santa Úrsula, que va unir la cura de la formació humana i cristiana de les nenes i adolescents amb la vida contemplativa. A Marienau, a Alemanya (1918).
  3. Beat Estanislau Kubski, prevere i màrtir, que durant la guerra va lliurar el seu esperit per Crist en una cambra de gas. Al camp de concentració de Dachau, proper a Munic, Baviera, a Alemanya (1942).
  4. Beat Martí Oprzadek, prevere de l’orde dels Germans Menors i màrtir, qui, de nacionalitat polonesa, contemporàniament i de la mateixa manera va aconseguir el regne celestial. A la localitat de Hartheim, prop de Linz, a Àustria (1942).

 

FFredors de maig, pedregades de juny.

FFredors de maig, pedregades de juny.