Essent papa, el rei va enviar Teodoric a Constantinoble perquè intercedís pels gots d’Orient, oprimits. A la tornada, el rei, indignat per l’escassa eficàcia de la seva missió, l’empresonà a Ravenna, on morí l’any 526: «Plagui a Déu que la nostra ànima no descansi enlloc més, ni vulgui –en aquest món– un aliment que no sigui treballar en la creu del Senyor» (Sant Joan d’Àvila, Carta 58). Va ser venerat per l’Església de Roma a partir del segle XII.

També celebrem la festa de Sant Pròsper, bisbe.

Cap al 711, el bisbe Pròsper i alguns preveres fugiren per mar davant la invasió sarraïna amb les relíquies del seu antecessor Sant Fructuós (†259). Després de tocar l’illa de Sardenya, es va aturar a Capodimonte (Ligúria) on hi ha el santuari de Sant Fructuós (Camogli), promogut posteriorment per un monestir benedictí i protegit per la poderosa família dels Dòria. En la pregària litúrgica demanem al Senyor que “ajudats pel exemple del bisbe Pròsper, siguem dignes de l’amor que ens doneu”.

Fredors de maig, pedregades de juny.