Santa Helena, emperadriu

Santa Helena, emperadriu

Helena és la mare de l'emperador Constantí, el que donà la llibertat a l'Església l'any 313, després de les dures persecu­cions dels primers segles. Poc després, Helena, que abans ja simpatitzava amb el cristianisme, es féu batejar, i des d'aleshores dedicà moltes energies a promoure la recerca i preservació dels llocs sants de Jerusalem i la construcció de basíliques que els dignifiquessin. Una tradició molt antiga li atribueix la troballa de la Creu de Crist. Va morir cap a l'any 330. Té una estàtua a la girola de la catedral de Barcelona.

1. Sant Agapit, màrtir. A Palestrina, costa del Laci (data incerta).
2. Sants màrtirs anomenats de la “Massa Càndida”. En nombre superior als peixos recollits en les seves xarxes pels apòstols, van acceptar amb gran fortalesa la mort per romandre fidels al seu bisbe Quadrat i confessar, a la vegada, a Crist com a Fill de Déu. A Útica, Tunis (s. III/IV).
3. Sant Lleó, màrtir. A Myra, de Lícia (s. III/IV).
4. Santa Helena, emperadriu, mare de l’emperador Constantí, que va demostrar un interès singular en ajudar els pobres i acudia a l'església piadosament confosa entre els fidels. Havent pelegrinat a Jerusalem per descobrir els llocs del Naixement de Crist, de la seva Passió i Resurrecció, va honrar el pessebre i la creu del Senyor amb basíliques dignes de veneració. A Roma, a la via Labicana (~ 329).
5. Sant Fermí, bisbe. A Metz, a la Gàl·lia Belga (s. IV).
6. Sant Eoni, bisbe, que va defensar la seva església de l'error de Pelagi i va recomanar al seu poble com a successor seu sant Cesari, a qui ell mateix havia ordenat prevere. A Arle, a la Provença (502).
7. Mort de sant Macari, hegumen del monestir de Pelecete. En temps de l’emperador Lleó V, va patir moltes proves per la defensa de les sagrades imatges. Va morir al desterrament. A Bitínia (850).
8. Beat Lleonard, abat, home summament pacífic. Al monestir de Cava, a la Campània (1255).
9. Beat Reinal de Concorégio, bisbe, il·lustre pel seu zel, prudència i caritat. A Ravenna, a la Romaniola (1321).
10. Beata Paula Montaldi, verge, abadessa de l’orde de les Clarisses, que es va distingir per la seva devoció a la passió del Senyor i per la seva constant pregària i austeritat. A Màntua, a la Llombardia (1514).
11. Beat Antoni Banassat, prevere i màrtir. Per ser rector, en el furor de la Revolució Francesa va ser detingut per odi a la fe i, mort per inanició, va emigrar al Senyor. En una nau destinada a treballs forçats, ancorada davant de Rochefort, a França (1794).
12. Beat Francesc Arias Martín, prevere i màrtir. Era novici a l’orde de Sant Joan de Déu i, en poc temps, durant la persecució religiosa, va recórrer el camí de la perfecció. A Valdemoro, prop de Madrid (1936).
13. Beats Jaume Falgarona Vilanova i Atanasi Vidaurreta Llaura, religiosos de la Congregació de Missioners Fills del Cor Immaculat de Maria, màrtirs durant la persecució. A Barbastre, prop d'Osca (1936). A instància del Superior General de la Congregació dels Missioners Fills de l’Immaculat Cor de Maria, la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments va reagrupar la memòria de tots els religiosos claretians martiritzats per celebrar-la l’1 de febrer, aniversari de l’atemptat d’Holguín (Cuba, 1856), que patí Sant Antoni Maria Claret, el seu fundador.
14. Beat Martí Martínez Pascual, prevere i màrtir. Membre de la Societat de Sacerdots Operaris Diocesans, va rebre en aquesta persecució i en el mateix dia la corona de la glòria. A Alcanyís, prop de la regió de Tortosa (1936).
15. Beat Vicenç Maria Izquierdo Alcón, prevere i màrtir, que va rebre la mort per odi contra la fe. A la localitat anomenada Rafelbunyol, a l’Horta Nord valenciana (1936).
16. Beat Albert Hurtado Cruchaga, prevere de la Companyia de Jesús. Va fundar una obra perquè els pobres que no tenen sostre i els vagabunds, sobretot nens, poguessin trobar una llar veritable i familiar. A Santiago de Xile (1952).